
Jordi
Freixa i Ortiz, soci nº 201-3 |
Va
néixer el 1977 a Terrassa. Jugador de hockey coratjós
-a l'Egara 1935 és famós per la seva contundència
defensiva- la vinculació al Club li ve de família.
Li agraden la música i els jocs que requereixen rumiar.
I fa pocs dies, va rumiar que estaria prou bé d'incorporar-se
a la colla
dels Bonsoci Cuina, i així ho ha fet.
|
Meditatiu peròd'idees clares, el Jordi, entre
calçot
i calçot, té un moment per a "el drac".
I és que, precisament, xerrem el dia de la calçotada
del Club, la seva estrena a les graelles.
1. Nou component del Bonsoci Cuina!
Sí, i és que trobo que la cuina és un dels
grans plaers que tenim i, que a més, és a l'abast
de tothom. A banda d'això, no acostumo a fer res dins el
Club i com que la cuina m'agrada m'hi he apuntat.
2. D'on et ve la fal·lera gastronòmica?
Ben bé no ho sé, però ja t'he dit que és
un món que m'atrau. M'agrada menjar, en disfruto. I com que
em vull independitzar la veritat és que no em veig subsistint
a base d'hamburgueses...
3. Has acabat el projecte de carrera. Com tens el de vida?
Doncs precisament ahir em van donar feina i començo dilluns.
A partir d'ara, és clar, a treballar: si, com et deia, em
vull independitzar, ja sé el que em toca.
4. Parlem de hockey: t'agradaria donar el salt al primer equip?
No. Primer perquè em sembla que és un tren que ja
m'ha passat, i segon perquè la meva idea del hockey no és
la d'estar al primer equip: jo jugo per disfrutar. Sigui com sigui,
jugar al primer equip està molt car.
5. Alguns companys d'equip et diuen "Tarzan". T'agrada
la selva?
Jo sóc un jugador que em llenço molt a terra i que
faig bastant l'animal. I diria que els trets van per aquí.
El meu aspecte, al mateix temps, també hi deu haver contribuït.
La selva? No, no és una cosa que m'apassioni.
6. Un partit que recordes.
Una semi-final de la Copa del Rei davant el Complutense. Vam perdre
per strokes, però va ser un d'aquells partits en què
cada jugador vam donar allò que no podrà donar mai
més.
7. Darrerament, quina pel·lícula t'ha marcat més?
Home, a mi em va sorprendre molt El cuervo, una pel·lícula
fosca però que m'entrava molt. Més recentment, La
llista de Schindler i Braveheart també m'han fet sentir molt...
8. Prefereixes els jocs que fan pensar
Sí, m'ocupen el cap. Jocs com els escacs em distreuen molt,
encara que, particularment, no en sigui un bon jugador.
9. Ets un somiador?
No, més aviat sóc ambiciós. Enfoco les coses
que tinc a l'abast i intento d'aconseguir-les.
10. El vers: "Em van engendrar per funcionar, però
jo volia viure". Què hi dius?
Bé, és una mica la lluita interior que tens sempre.
Entre allò que t'agrada fer i allò que has de fer,
entre el que et diuen els altres que has de fer i el que tu prefereixes
fer. En qualsevol cas, penso que cal trobar l'equilibri entre les
dues tendències.
Jordi
Freixa i Ortiz. El "Tarzan" de l'Egara.
Pere
Ejarque
|