Va néixer a Barcelona
el 1977 i actualment viu a Matadepera. Fa molts anys que
col·labora a l'Escola de Hockey i és un dels
porters amb més catxé de la casa -juga a l'Egara
1935, equip protagonista d'aquest número del butlletí
pel què fa a les entrevistes.
Durant els matins estudia Direcció i Administració
d'Empreses a Barcelona, i a la tarda es dedica a la canalla
amb stick del Club.
És un bon aficionat
al cinema -com a mínim hi vauna vegada a la setmana-
i per això em recomana El senyor dels anells. Per
què no?
|

Àlex
Aurell i Biosca
|
Al darrer butlletí parlàvem
amb el Siso i ens deia que ell coordina les categories d'infantil
i cadet. Tu fas el mateix amb els alevins i els benjamins?
Sí, jo m'encarrego dels alevins i els benjamins i, a més,
dels pre-benjamins. Alhora, també vetllo per la Iniciació
a l'Esport dels dissabtes al matí.
Des de quan ets a l'Escola?
Vaig entrar quan hi havia el Xavi Comerma de director, any que
va coincidir amb la meva primera temporada a l'Egara DHM. A partir
de llavors, he anat combinant anys amb més o menys implicació,
i fins avui.
Quin ambient s'hi respira?
L'Escola funciona. Hi ha molts alumnes i hi ha molt bon ambient.
Potser el principal problema és el de l'espai: les instal·lacions
del Club s'estan quedant petites.
A banda de la manca d'espai, quina és la dificultat més
gran que teniu els coordinadors?
El fet de tractar amb nens de caràcter molt diferent. Cada
cop que canvies d'equip et trobes davant una nova realitat. Hi ha
equips que funcionen molt bé i d'altres en què hi
ha canalla que vénen aquí sense massa ganes d'aprendre.
Jugues a l'Egara 1935 DHM. Com teniu la permanència?
És difícil, però no impossible. A aquestes
alçades, encara tot depèn de nosaltres. Va ser una
llàstima el començament de Lliga que vam fer, però
tot i així crec que tenim equip per estar molt més
amunt a la classificació.
Durant aquesta parada de la competició, què feu?
Estem intentant de mantenir la forma. Ara arriba el Campionat de
Catalunya i estem animats. El que ens preocupa, però, són
les múltiples lesions que hem tingut.
Els porters sou d'una pasta especial?
Potser una mica bojos sí que estem. Però jo, que durant
tots aquests anys he entrenat a molts porters, diria que és
difícil establir característiques comunes entre nosaltres.
Tampoc no hi ha tantes diferències entre nosaltres i els
que ocupen qualsevol altra demarcació al camp.
Per què et diuen Piolin?
Perquè el primer any que vaig pujar a l'Egara DHM, el Xavi
Moliné va posar-me aquest sobrenom i mira, m'ha quedat. Suposo
que el Xavi no tenia res més a fer i au... em va tocar.
En algunes de les fotografies d'equips de hockey els porters
apareixen amb el casc posat. Per què? Tria una opció:
a) perquè acostumen a ser poc agraciats. b) perquè
sempre són a punt de posar-se sota els pals. c) perquè,
com el Darth Vader -veure La guerra de les galàxies-, es
moren si es treuen la màscara.
Home, jo diria la b)
Per on et tiraries un strocke?
Per baix, sempre a fusta, preferentment a la meva esquerra.
Gràcies
als meus col·laboradors lingüístics -un dia en
parlaré- he pogut trobar la correcta ortografia de Darth
Vader i Piolin. I és que a la vida, sense col·laboradors
-ja siguin lingüístics ja siguin no lingüístics-
som ben poca cosa. Ah! I gràcies Àlex.
Pere Ejarque
|