Joan Comerma Paloma, soci nº 850 Foto: Salvador Vives i Jorba

Terrassenc de 1956, casat i amb tres filles, Joan Comerma és una persona relacionada plenament amb l'Egara i, més concretament, amb la secció de hockey. Ha jugat en totes les categories, ha entrenat en gairebé totes les categories, juga a pàdel i, sovint, també a tennis amb la Penya Arlequinada. Després de sis temporades al primer equip com a segon entrenador, enguany hi col·labora però d'una manera més relaxada. Llegiu, que ell ja ho anirà explicant. 1. Quina relació tens actualment amb el primer equip masculí de hockey?

Bàsicament se centra en tres aspectes: recerca de patrocinadors, relació amb les institucions -altres clubs i federacions- i filmació de partits. Tot plegat, el hockey vist amb una certa distància.

2. I què tal? Quin ambient es respira després dels últims resultats? Tothom és conscient que aquesta temporada hi ha hagut baixes de pes a la plantilla, però estic convençut que l'equip està capacitat per tornar a guanyar la lliga. Alhora, hi ha incorporacions de qualitat, diria que de gran qualitat humana, i l'ambient és bo. Penso que si guanyem tots els partits que ens quedem serem campions.

3. A vegades escolto socis dient que el hockey de l'Egara només té ulls per al primer equip masculí. Què els diries tu? Bé, en part en cert. Però, és clar, també és cert que és l'equip més representatiu. Sigui com sigui, a més, els resultats del primer equip marquen el pols del club: gent a les graderies, ambient a l'entitat, funcionament de l'escola, patrocinadors... quan el primer equip guanya tot sembla més fàcil. És veritat que l'Egara DHM té certs privilegis, però no ho és menys que també té més responsabilitats.

4. Aquesta temporada no jugues al "Dream Team" de Tercera... De moment encara no. Tinc una lesió al tendó d'Aquil·les i aquest any, després de tenir fitxa durant uns quaranta anys ininterrompudament, no en tinc. Ara bé, no descarto que de cara a final de temporada m'incorpori a l'equip.

5. Al Club s'estan construint dues noves pistes de pàdel. Tu que hi jugues, què et sembla? Ho trobo molt bé. És un esport fàcil de practicar, que ha atret socis que abans no feien cap activitat al Club, i que és accessible a totes les edats. I amb una pista a vegades era difícil poder jugar. Ara, amb tres, la cosa millorarà.

6. Diria que a alguns socis -recordo la passada assemblea- no els sembla tan bé… Sí, hi ha gustos per a tot. En qualsevol cas, jo penso que tampoc no és tan greu, que se n'ha fet un gra massa. A mi em sembla que el pàdel és un esport en creixement que, fins i tot, pot servir per captar més socis.

7. Sigui com sigui, com valores el moment actual de l'entitat? A nivell d'activitat esportiva el moment em sembla positiu. Les seccions funcionen molt bé, els equips van bé, hi ha més practicants... molt bé. Trobo a faltar, potser, uns quants socis més, cinquanta caps de família per exemple. Ara bé, també caldria estudiar de quina manera repercutiria aquest fet, no ho sé... I, a nivell de presidència les coses s'estan portant molt bé, penso que hi ha un equip molt coherent al capdavant del Club.

8. Alguna afició a banda de les activitats de Club. El futbol, abans, m'agradava molt. Però ara... La fotografia i el golf. La veritat és que el Club m'ocupa molt del meu temps lliure.

9. Aquests dies has hagut de jugar amb molt carbó? No. Aquest any ha estat un any de mitjons, tothom m'ha regalat mitjons. Hi ha hagut anys de mocadors, però enguany hi ha hagut mitjons.

10. Diu el poeta: "Hem nascut de la il·lusió i vivim de la histèria." Què et suggereix? És evident que estem en un moment d'histèria general: nervis al carrer, a la feina, a casa, als camps de hockey, a tot arreu. Estem perdent moltes coses, potser la més significativa el caliu dins les famílies, i, per tant, estic d'acord amb el poeta.

Joan Comerma. Un soci per escoltar.

Pere Ejarque