Va néixer a Terrassa
el 1971. Col·labora amb l'Escola de Hockey del Club
i aquesta és la sisena temporada que trenca defenses
rivals amb el primer equip. Gran amant dels esports, el
Siso s'apassiona per les coses que fa i, alhora, contagia
la seva passió als que l'envolten.
Quina és la teva
trajectòria al món del hockey? Vaig començar
a jugar hockey al CD Terrassa, seguint -com en molts altres
casos- la tradició familiar. A Les Pedritxes vaig
ser-hi fins als 24 anys. En aquell moment, però,
va aparèixer la possibilitat de jugar a l'Egara i
jo, que volia disfrutar amb el hockey, vaig pensar que era
una excel·lent oportunitat per formar part d'un equip
que acostumava a estar en competicions importants. I fins
avui.
|

Siso
Ventalló Tolosa
Foto: Salvador Vives i Jorba
|
Ets jugador del DHM. Caurà la lliga?
Aquest any, després dels últims resultats, se'ns
ha posat bastant difícil. Però, de totes maneres,
penso que aquesta Lliga estarà igualada fins al final i que,
sens dubte, encara tenim opcions.
I la teva tasca actual a l'Escola? Jo
estic de responsable en les categories d'infantil i cadet. El Ramon
Sala és el coordinador general i l'Àlex Aurell s'ocupa
de les categories aleví i benjamí. La meva tasca és
la de coordinació dels entrenadors i la supervisió
del dia a dia dels entrenaments.
Què és allò bàsic
que ha de conèixer tot alumne de l'alumne de l'Escola?
A nivell tècnic, a grans trets, cal que l'alumne interioritzi
totes les modalitats de xut, les diferents recepcions de pilota
i la conducció. I tàcticament que sàpiga en
tot moment on s'ha de col·locar i què ha de fer en
cadascuna de les posicions.
I un bon entrenador, què creus que ha de tenir? Bàsicament,
saber treure el màxim rendiment de la plantilla que té.
Jo em fixo en aquells entrenadors que, d'un jugador determinat,
en treuen més rendiment que un altre.
Tinc un fill de sis anys que vol iniciar-se
en el hockey. Com m'engrescaries? Primer de tot et diria que
l'Egara té una de les millors escoles d'Espanya, tant en
quantitat com en qualitat. I, a partir d'aquí, t'ensenyaria
el Club -que no té res a envejar a cap altre- i t'il·lusionaria
perquè te'n fessis soci.
Canviem de tema: com veus el professionalisme
al hockey? Jo veig que el canvi és difícil: el
hockey és un esport amb una trajectòria amateur, no
hi ha tradició quant a patrocinadors ni tampoc quant a taquilla.
Ara bé, també penso que cal estar preparat per afrontar
aquesta situació, cal començar a fer passos endavant.
Un d'aquests passos, per exemple, seria que els jugadors del primer
equip no els costés diners jugar. Un altre pas penso que
hauria d'anar encaminat a evitar la marxa de jugadors que estem
formant a l'Escola i que, en el moment de fer el salt al primer
equip, poden rebre una oferta d'un altre club. Sé que és
complicat, però cal estar a punt.
Ets un apassionat dels esports en general.
Quin esportista admires més? Jo, especialment, sóc
un enamorat del futbol. I així, s'entén que el crack
de la meva joventut hagi estat Maradona. Deixant de banda els problemes
que ha tingut, Maradona és el que més m'ha fet disfrutar.
Tria un d'aquests papers: entrenador, jugador
o patge reial. Vaig tenir una molt bona experiència com
a patge, és cert, però em quedo, de totes totes, amb
el paper de jugador.
Diuen
que cal posar passió en tot allò que fem: el Siso
ho fa i li va d'allò més bé. Per què
no ho provem?
Pere Ejarque
|