Reis d'or per l'Edi. Edi Tubau Foto: Salvador Vives i Jorba La Federació Espanyola de Hockey va fer entrega al nostre jugador Edi Tubau de la insígnia d'or pels seus 50 partits com a jugador internacional amb la selecció absoluta. L'Edi va rebre aquest reconeixement en el decurs del Torneig Quatre Nacions, que s'ha celebrat al Reial Club de Polo en el Torneig de Reis. L'Edi Tubau va jugar el partit número 50 el juliol del 2001, en el premundial d'Edimburg. Des d'aquí li donem l'enhorabona alhora que el felicitem perquè aquell mateix dia, el dia de reis, va complir 21 anys. Redacció Discret paper dels nostres equips juvenils de sala Com ja vam anunciar en el número anterior, els passats 27, 28 i 29 de desembre es van celebrar els Campionats d'Espanya Juvenils de Hockey Sala. Mentre que el nois no es van moure de Terrassa -el campionat es jugava a les instal·lacions de l'Atlètic de Terrassa-, les noies van haver deixar el dinar de Sant Esteve a mitges perquè havien de viatjar fins a Santander. En la categoria masculina, contràriament al Campionat de Catalunya on van quedar campions, només van poder aconseguir el tercer lloc. I es que, després de guanyar els dos primers partits contra el Benalmádena i el Júnior, els nois de l'Egara van fer un tercer partit dolent i van perdre contra el San Vicente de Cadis. Amb aquests resultats van passar a semifinals com a segons de grup i, com que l'Atlètic havia quedat primer del seu grup, si van haver d'enfrontar "abans d'hora". Tot i que l'encontre va començar amb predomini del ratllats -a la mitja part l'Egara guanyava per 3 a 1-, durant la segona part l'Atlètic va fer un gran joc i va aconseguir marcar 5 gols. El resultat final va se de 6 a 3 amb victòria per part dels grocs. El campionat se'l va acabar adjudicant l'Atlètic guanyant al Complutense per dos gols de diferència. L'equip masculí, que entrena el Juan Carles Garcia i el Ramon Talamàs, estava format pel Joan Patanàs, l'Andreu Mollet, el Ramon Vidal, el Xavi Prades, el Jaume Salvatella, el Toni Roset, el Santi Ferraz, el Jaume Colom, el David Alegre, l'Albert Ayala, Albert Gual i el Marc Salvatella. D'altra banda, i també en l'apartat masculí, val a dir que l'EHC no va passar del sisè lloc al Campionat de Catalunya i, per tant, ja no va classificar-se per a la competició estatal. Pel què fa les noies, tot i quedar en quarta posició,expliquen que, a part de la pallissa del viatge, s'ho van passar molt bé. Elles van haver de jugar el primer partit contra l'Atlètic i van perdre per 1 a 2. El segon i tercer partit els van guanyar contra el Sardinero i el Jolaseta respectivament. A l'igual que els nois, van quedar segones de grup i en semifinals van perdre contra el Jolaseta per 1 a 5. En l'últim partit, on es jugaven la medalla de bronze, van haver de tornar-se a enfrontar a l'Atlètic que les va guanyar per 1 a 3. "Els penals ens van perjudicar" explicava l'entrenador, el Chuqui Sala. L'equip femení el formaven l'Anna Arch, la Sònia Sànchez, la Marta Borrat, la Sònia Torredemer, la Marta Ejarque, la Maria Cortès, l'Anna Sala, la Glòria Comerma, la Marta Bacardit i l'Alexandre Carrera. Rosa Talamàs

Ha estat un mes de desembre per oblidar, encara que no tot ha estat dolent. Potser hem pogut tirar endavant el partit a priori més complicat i ens hem complicat, i de quina manera, els teòricament més assequibles.
Començàvem el mes visitant Bidebieta, el camp del Atco. San Sebastian. Juguem una primera part força fluixa, encara que sense patir molt de cara a porta. Nosaltres també creem alguna ocasió i forcem algun penal, que tenim encara com a assignatura pendent. Els qui marquen, però, són els bascos, que arriben al descans amb 1 a 0. A la segona meitat canvia totalment la decoració i ens bolquem sobre la porteria donostiarra encara que sense èxit. Ocasions clares, penals i força mala sort, fan que acabem el partit sense marcar i per tant, que tornem cap a casa sense cap punt.

El següent partit era dels que tothom esperava des de feia dies. Es juga en dijous, pel pont de la Puríssima, i el rival, el Polo de Barcelona. La concentració del grup és molt gran i hi ha gran expectació a la grada. Una derrota ens allunyaria força del títol. El partit, però surt rodó. L'equip juga amb una gran intensitat que fa que el Polo no estigui còmode al camp i les seves accions no tinguin la fluïdesa habitual. En canvi, l'Egara sí que crea ocasions de perill de les quals en converteix una en gol. A la segona meitat no canvia la decoració i segueix el domini que es tradueix en dos gols més per arrodonir un gran matí de hockey amb el 3 a 0 final.
Tres dies més tard, arriba la que és una gran decepció, la visita al camp del Terrassa i la derrota per 3 gols a 2. Després de bon regust de boca que deixem en derrotar el Polo l'equip no surt amb la intensitat desitjada i sí un Terrassa que està molt motivat. Ens marquen molt ràpid i l'equip no reacciona, al contrari, encara juga amb més precipitació i imprecisió. Això es reflecteix en una altra errada defensiva que provoca el segon gol local. A la segona meitat, l'equip per fi reacciona i en sols tres minuts aconsegueix empatar a dos. La reacció no es fa efectiva del tot i en el moment en que l'equip jugava amb deu jugadors ens marquen el tercer gol que ja seria definitiu, encara que vàrem tenir un parell d'ocasions per poder, com a mínim, aconseguir l'empat.
El cap de setmana següent, concretament el del 16 es produeix un fet força inusual els darrers anys a Terrassa, com és el d'una forta nevada que fa que el partit davant el Jolaseta de Bilbao s'hagi de suspendre. Tant el camp del Club com l'Estadi Federatiu es troben impracticables i amb un gruix de neu considerable. Amb aquesta nova adversitat, despatxem el 2001. Esperem que l'entrada al nou any sigui més bona que la sortida de l'anterior.

Hockey sala
Es disputa durant el mes de desembre el Campionat de Catalunya de Sala on l'Egara forma part d'un dels dos grups, juntament amb Terrassa, Can Salas i Vallès. En el primer enfrontament es derrota el Terrassa en un partit molt ajustat per 4 gols a 3, posant de manifest el poc rodatge en aquesta disciplina. El segon partit es resol també a favor del nostre club per 5 a 4 davant el Vallès. En el darrer matx, es derrota per un contundent 9 a 1 el Can Salas en un encontre sense història.
Ja a les semifinals, enfrontament amb el Polo al qual es derrota per 8 a 5 en un partit dominat sempre per l'Egara. En els darrers minuts el Polo fa un parell de gols per maquillar una mica el resultat.
A la gran final, duel amb l'Atlètic. El partit és dominat de principi pels groc-i-negres que sempre van per davant al marcador. A la segona meitat, l'Egara aconsegueix empatar a tres i gaudeix de diverses ocasions per avançar-se al marcador. Al final, però dos gols més de l'Atlètic deixen el resultat en 5 a 3, però amb el bon gust de boca dels aficionats del Club que veuen una progressió en el joc blanc-i-blau.
La segona posició al Campionat de Catalunya fa que el Club disputi una fase de sector per assegurar-se una plaça al Campionat d'Espanya. La competició es juga a Can Salas i hi participen el Terrassa, el Saldue i el Gambegi, conjunt basc que finalment no es presenta. El primer partit és front el Terrassa al que es supera per un contundent 7 a 1. El segon, davant els aragonesos del Saldue als quals s'apallissa per 11 a 1, obtenint així el passaport per al Nacional.
El Campionat d'Espanya es disputarà a Santander l'1, 2 i 3 de febrer i l'Egara ha quedat aparellat amb Atlètic, Taburiente i Sardinero.

Josep Ejarque Guillamat

Egara'35 DHM: Desembre, el mes negre del'35

El mes de desembre no ha estat profitós per a l'Egara 1935. La reiteració d'errors molt concrets ha portat al segon equip de la casa a una situació prou delicada. El desconcert inicial en defensa, lligat a la nul·la producció ofensiva ha estat la nostra creu durant aquest període.
El relat dels fets reprèn el fil en el partit disputat a la desgastada gespa del Pla del Bonaire enfront l' Atlètic de Terrassa. Fou l'inici d'una història que s'havia de repetir en jornades successives. Va ser un partit d'allò més còmode per als visitants, que van saber treure partit dels nostres errors. Quan vàrem avançar les línies per tal d'aconseguir algun gol, els de Can Salas van sentenciar al contraatac. Al final resultat de 0 gols a 5, i això no era el pitjor, sinó tot el que vindria després.
Després del partit enfront l'Atlètic rebíem la visita del Jolaseta de Bilbao, en un altre partit vital per a les nostres aspiracions. Sense saber ben bé com, als deu minuts d'enfrontament ja perdíem per dos gols de diferència, fet que va marcar el partit. A partir d'aquell moment el '35 es va abocar a un atac sense treva que, malgrat la intensitat dels esforços, no va donar cap fruit. La segona meitat d'aquest partit només va servir per mostrar la impotència ofensiva dels egarencs i perquè els visitants ampliessin el seu avantatge fins a completar un marcador final de 0 gols a 3. De nou una altra oportunitat perduda.
La dinàmica negativa continuava i així es va fer palès al següent partit que ens embarcà cap a les Illes Canàries. El millor d'aquest viatge fou el clima estiuenc en ple mes de desembre, ja que el matx contra el Taburiente va ser per oblidar. De nou dos gols matiners del conjunt local van destrossar les nostres aspiracions. El feble intent de remuntada de l'Egara 1935 es va veure truncat per un arbitratge demencial, materialitzat en l'anul·lació d'un gol legal aconseguit en un penalty-corner per l' Edu Quemada. La segona part, com ja havia passat en el partit anterior, tan sols va possibilitar que l'equip canari aconseguís marxar de El Lasso amb tres gols de diferència al seu favor.
El darrer partit abans de la llarga aturada hivernal va portar-nos cap a terres castellanes per segon cop aquesta temporada. El rival era la Complutense de Madrid, conjunt que s'ha erigit en la revelació del que portem de campanya. Aquest bon fer dels madrilenys, que els ha portat a lluitar colze a colze amb els aspirants al títol, no va ser obstacle perquè el nostre conjunt posés les bases del que ha de ser un gir de 180 graus en la trajectòria portada fins ara. Un gol de Pere Moliné ens situà per davant en el marcador, fins que en la segona part els locals van establir el resultat definitiu: 1 a 1.
Així doncs, es va acabar l'any sumant un punt. Un punt que ens ha de servir per canviar el xip. Un punt que ens ha de fer creure en les nostres possibilitats per salvar la categoria. En definitiva Periko, el teu gol va donar un punt per tal de canviar un guió que començava a ser massa monòton i que, forçosament, ha de tenir un final feliç.

Toni Broto