Nous
Projectes
Des del mateix instant que Ròmul Prat va accedir a la presidència
del Club, va fer el propòsit d'intentar que el soci fos més
participatiu. Nosaltres, des de l'àrea social us fem coneixedors
dels següents projectes:
1. Potenciar la utilització de la borsa de treball. Us podeu
dirigir a la gerència del Club i s'us indicarà què
cal fer.
2. Bústia de suggeriments. Es posarà en un lloc visible.
3. Base de dades de queixes. Aquestes es valoraran setmanalment i
el president, o el responsable corresponent, respondrà adequadament
cadascuna d'elles.
4. Enquesta de socis. Mitjançant aquest butlletí farem
una enquesta semestral i tindrem una valoració més àmplia
de l'opinió del soci davant dels projectes previstos fer per
la Junta Directiva
5. Consell consultiu juvenil. Estarà format per joves de 20
a 30 anys, amb representació de totes les seccions. La finalitat
és copsar dels joves les seves idees, inquietuds, propostes...
Us
demanem a tots que utilitzeu amb el màxim d'interès
tots aquests mitjans que serviran per anar millorant el nostre Club.
Lluís
Mercadé
Responsable de l'àrea social
Setmana Santa de 1952: una data per recordar
 |
A
la ciutat de València, i durant la Setmana Santa de 1952,
es va produir un fet històric per al nostre Club: el
nostre equip de primera divisió (actualment divisió
d'honor) es va proclamar per primera vegada en la seva història
campió d'Espanya Copa del Generalísimo, després
de guanyar al Jolaseta, Atlético de Madrid, CD Terrassa
i, en una final memorable, al Club de Campo de Madrid en la
pròrroga indefinida.
Els que ja fa cinquanta anys i més que som de l'Egara,
recordem aquella data amb enyorança i, al mateix temps,
amb alegria, ja que sens dubte aquell campionat va ser el punt
de partida per al desenvolupament posterior de la nostra entitat.
|
Els
jugadors que varen participar en aquest gran esdeveniment varen
ser: Josep A. Pi, Eduard Cadafalch, Josep Grapí, Paco Dinarès,
Francesc Pons, Salvador Rosset, Antonio Carreras, Jordi Rovira,
Jaume Comerma, Joan Comerma, Francesc Llongueras, Jordi Llobet,
Manuel Cañameras i Jordi Galí; van acompanyar-los
els directius Jacint Badiella i Josep Mas; Francesc Solano era el
massatgista.
L'eufòria, l'entusiasme que va produir aquell campionat d'Espanya
a la reduïda massa social que disposava el Club Deportivo Armonia
Egara (uns 150/160 socis, aprox.), l'arribada a la ciutat per la
Rambla del Caudillo (Avui Rambla d'Egara) i més tard la salutació
des del balcó de l'Ajuntament dels nous campions per fer
l' entrega simbòlica al l'Excel·lentíssim alcalde
d'aquell moment -Sr. Pere Matalonga- va ocasionar un esclat de joia
i es va començar a gestar la possibilitat de crear unes instal·lacions
pròpies amb camps de hockey, pistes de tennis, piscina, hípica,
xalet social i restaurant.
Doncs bé, uns anys després -el 1961, per la festa
major de la ciutat- s'inauguraven les noves instal·lacions
esportives al Pla del Bon Aire. La Junta estava presidida per Agustí
Vallès i de Prat, comte de Gustarredondo, que comptava amb
la Junta següent: Antoni Aurell, Josep Badrinas, Joan Comerma,
Ramon Comerma, Joan Fontanals, Joan Joly, Josep Segura, Joaquim
Vancells i Salvador Vinyals. Tots aquests membres de la Junta varen
ser els promotors de les noves instal·lacions que avui gaudim,
si bé seria injust no mencionar en Joaquim Vancells i en
Joan Comerma com a principals impulsors d'aquestes instal·lacions
esportives.
L'any 2002, concretament durant el mes d'abril, farà cinquanta
anys d'aquesta gesta esportiva que va marcar el nostre Club. La
nostra entitat sempre ha sabut agrair i reconèixer les virtuts
dels seus socis i esportistes i podeu estar segurs que la Junta
actual sabrà homenatjar com cal, en el seu moment, les persones
que per la seva aportació, entusiasme i esforç varen
fer possible aquest inoblidable esdeveniment.
Ramon
Costa Pineda
|
M'han
dit
Sabíeu que...
|
|
Sabíeu
que l'inoblidable Miquel Utset va participar en dues
vegades en la fase final del Trofeu Comte de Godó
de Tennis?
Doncs sí, i en una d'elles el tennista que el
va eliminar va ser Manolo Santana, aleshores un dels
millors jugadors de l'època.
Sabíeu que a Manresa, la capital del Bages, també
hi havia un club de hockey? Era el Manresa H. C. i que
militava en la segona divisió. Si no recordo
malament això era a la dècada dels 50.
A Girona capital també en tenien un de club de
hockey, però jugaven a primera. Tots dos, com
ja sabreu, van plegar.
|
Sabíeu
que en el Jolaseta de Bilbao hi havia en categoria juvenil un
jugador que li faltava la mà dreta? Una altra que va
practicar durant anys el hockey amb un braç ortopèdic
va ser un jugador del Wacker de Munic. Tot un mèrit.
Sabíeu
que en Jordi Sabaté, membre de l'actual junta directiva
del Club és tot un as del volant? Doncs sí,
en "Sabata" té un extens currículum
en el món dels ral.lis. En algun dels futurs "M'han
dit" explicarem alguna de les seves batalletes com a
co-pilot.
I
per acabar us fem saber el que costava un sopar al club per
celebrar el dijous gras de l'any 1967. Va ser el dia 2 de
febrer i el menú constava de: amanida Club Egara, truita
catalana, carré de porc amb xampinyons, coca de llardons,
vi ranci i mistela amb cafè i licors. Tot això
valia 175 pessetes. Ara n'hauríem de dir, poc més
d'un euro, per ser exactes, 1.05€.
Cesc
Llongueras
|
Safari
fotogràfic: Motos
de neu
|
|
Tan
si plou com si fa sol i si neva... també! Ja ho veieu.
Res. No hi ha res a fer.
Per
moltes fotografies que publiquem -i moltes més que
en tenim a l'arxiu- sempre hi ha qui troba en aquestes quatre
ratlles pintades a terra el lloc idoni per deixar-hi les
dues o les quatre rodes. Que còmode que és!
De fet, per estalviar-se quatre passes, hi ha qui no té
manies! Potser és que tenia por de relliscar amb
tanta neu?
Potser és que feia molt fred?
|
O,
potser és que li feia mandra? Bé, entenem que si va
pujar amb moto fins aquí bé podria haver fet un parell
de metres més i aparcar una mica més enllà.
Seguirem insistint, faci fred o faci calor i, si neva també.
Servei de captures
Any de neu...
Com
que no hi estem acostumats, la nevada del passat dia 14 de desembre
ens va sorprendre molt. Feia temps que no vèiem tanta
neu i durant tants dies. Les anècdotes motivades per
aquest fet meteorològic han estat moltes. Des de relliscades,
canonades glaçades, partits suspesos... i fred, molt
de fred. Les nostres instal·lacions i els seus voltants
feien goig de veure. Tot tant blanc...! Diu el refraner popular:
"Any de neu, any de Déu!", i en castellà,
"Año de nieves, año de bienes". Que
així sigui.
Redacció |
 |
|
