Oriol Carreras i Monrós. Soci nº 373-04

Va néixer el 74 a Terrassa, ciutat on continua residint, ja casat. Jugador de hockey de gran categoria -entre els seus èxits trobem un campionat d'Espanya Juvenil i un campionat d'Espanya de Primera-, tristament el seu joc no ha estat entès per molts. Aquesta temporada, però, triomfa al EHC de Segona. Després de deixar el lateral esquerre, ha tornat a la posició on havia esdevingut letal: la davantera. A Segona, actualment, les defenses rivals tenen un sol crit: "Marqueu al 5, al Carreras aquest!!

2. Perquè, quins objectius teniu aquesta temporada?
L'objectiu és pujar a Primera Divisió. Tota la resta seria un fracàs.

3. Les reunions tècniques que feu els dijous són una mena d'institució a la casa. Tan poc en sabeu de hockey que heu d'acabar tan tard?
És que hi ha molts temes a comentar i, és clar, ens allarguem molt! I sí, bàsicament tractem de temes tècnics, tot i que amb algunes variacions, evidentment.

4. El moment del hockey ratllat és...
No segueixo massa el hockey del Club. Suposo que, com sempre, tenim una bona pedrera a l'Escola.

5. Quina filosofia de hockey defenses?
Per a mi al hockey t'han de posar en un equip que disfrutis i juguis. Penso que allò més important que he aconseguit al Club és fer amics, amics amb qui poder relacionar-me més enllà del hockey. I això s'aconsegueix formant equips on hi hagi bon ambient entre tots els jugadors.

6. Què canviaries de l'Egara?
Potser les ganes d'intentar millorar les coses. Ara bé, és un tema molt complicat, les coses no són mai senzilles. Per exemple, des de "el drac" es podria posar més atenció en equips de hockey no tan punters: els juvenils, les femenines de Primera, el nostre equip mateix… potser d'aquesta manera sabríem també quines són les inquietuds i els pensaments d'un nombre més elevat de socis de l'entitat.

7. Alguna anècdota del món del hockey... N'hem fet de molt grosses, en viatges i amb diferents equips. Però ara mateix no en recordo cap…

8. Molts dels problemes actuals s'arreglen davant d'una barra de bar. Quin poder els atribueixes?
Són moments de desinhibició. Comences una xerrada i van sorgint temes, i si hi ha bona harmonia tens la sensació de poder arreglar el món. I diria que és una situació generalitzada: tots hem arreglat el món davant de la barra alguna vegada.

9. Ets, doncs, un gran defensor de les converses…
Jo crec que xerrar amb persones és una manera molt bona de conèixer-les. Pots aprendre molt i també pots ensenyar alguna cosa. Escoltant diferents punts de vista t'adones de coses que, d'altra manera, et passarien desapercebudes. La conversa, a més, és sovint una fórmula molt creativa.

10. Sé que ets seguidor de Raimon i, per tant, et regalo un vers d'una de les seves cançons més conegudes: "Qui perd els orígens perd identitat". Tot teu.
A mi aquest vers em diu molt: és molt important saber d'on som i lluitar-hi. Això de tenir una actitud passiva i no defensar allò que és nostre és un problema generalitzat. A mi m'agrada mantenir els orígens i ser fidel a ells.

Més informació sobre l'EHC de Segona: normalment juga les tardes dels dissabtes, té d'entrenador a Pere Amat, i entrena els dilluns i els dijous a partir de dos quarts de nou. Faig l'entrevista a l'Oriol un dijous, havent sopat. Després de la xerrada, anem junts a fer una copa. I allà, com sempre, tornem a arreglar un món que ja havíem arreglat la setmana passada. Però és que, és clar, queda tant camí per fer!! Gràcies capità!

Pere Ejarque