| Nº 40 novembre 2001 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| Hockey |
Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Brigde|
La Veu del soci|Persones| La teva opinió|La bústia|Flaix-drac| |
|
Rosa Talamàs Els partits de l'EHC juvenil L'EHC juvenil està format per dotze jugadors -dels quals onze són debutants a la categoria- que ja vau poder conèixer a "el drac" anterior, i un staff tècnic amb el qual tots estem molt agraïts per la seva extraordinària tasca. Des d'aquestes ratlles també volem agrair la feina del nostre assessor cultural, el Marc. En el primer partit, contra el CD Terrassa, ens vam avançar amb un gol del Ferran, molt protestat per l'equip contrari. A la segona part, però, tres penalty-corner van fer-nos encaixar tres gols. Així, tot i el marcador desfavorable, vam fer un bon partit i vam aconseguir tenir a tot un Terrassa entre l'espasa i la paret. En el segon partit ens vam enfrontar a l'Egara i vam perdre 7-1. Dos strokes i tres penalty-corner foren la causa de cinc dels set gols en contra. A les acaballes del partit vam fer el gol de l'honor mitjançant una gran jugada entre l'Albert i el Jan que va culminar amb un gol del Ferran. La conclusió que vam treure d'aquest partit va ser que es jugui contra qui es jugui sempre s'ha de sortir amb confiança en nosaltres mateixos. El tercer partit el vam jugar a casa, contra l'Ilhuro de Mataró. L'encontre va acabar amb una còmoda victòria per 7-0, que va ser una forta injecció de moral per afrontar dos dels partits més difícils de la temporada: ATHC i Barça. Els gols els van fer: dos el Carles Sala, tres el Ferran, un el Jan i un altre el Miki. El dissabte següent, a Can Salas, vam jugar amb l'ATHC. Les condicions meteorològiques eren pèssimes per jugar un partit d'hockey, però els àrbitres, no com va passar dues hores més tard a l'Egara-ATHC de la Divisió d'Honor Masculina, no van aplaçar-lo. A més, a nosaltres ens interessava molt l'aplaçament del partit perquè només érem deu jugadors. Per acabar-ho de rematar, durant el partit ens van expulsar a dos jugadors, el Miki i el Jan. Vam perdre 8-0. Amb més ganes que mai, vam fer el millor partit de la temporada contra el F.C Barcelona, un dels màxims candidats a guanyar la lliga. Vam sortir molt forts i al quart d'hora de partit el Joan Ballbé va marcar després d'una bona jugada del Carles Aries. Anava passant el temps i només a falta de deu minuts ens van empatar el partit. Al final, fins i tot vam tenir un parell de penalty-corner que no vam poder aprofitar. Bé,
doncs, ja veieu que l'EHC aspira a molt i lluita cada partit per
deixar a l'Egara el més amunt possible. Però per això, necessitem
també la vostra ajuda cada diumenge. Us esperem!! |
Campionat de Catalunya de Hockey Sala
| Els
juvenils, campions de Catalunya Els caps de setmana 25-26 de novembre i 1-2 de desembre es van celebrar, entre el Pavelló de Matadepera i el poliesportiu de l'ATHC, els Campionats de Catalunya Juvenil de Hockey Sala. L'Egara va participar amb dos equips, Egara i EHC, tant en la categoria masculina com en la femenina. L'Egara masculí va conquistar el títol guanyant per 8 a 7 a l'Atlètic en un partit molt anivellat on l´últim gol el van anotar quan només quedaven dos minuts per acabar. Esperem que, en el Campionat d'Espanya, que es celebrarà els pròxims 27, 28 i 29 de desembre en el pavelló de l'ATHC, el nostre primer equip pugui fer tant bon paper com fins ara i aconsegueixi revalidar el títol aconseguit l'any passat. |
Egara femení, segon
classificat |
Rosa Talamàs
Organigrama mèdic de la Secció de Hockey
|
Aquest
any, la Secció de Hockey ha tingut alguns canvis mèdics. L'any passat,
a part de la meva nova incorporació al club, vam tenir la col.laboració
del Dr. Manel Ribas on, desde aquí, vull donar les gràcies per la
seva tasca realitzada. Aquest any l'Egara 35 i l'equip femení de
Divisió d'Honor han vist augmentat el seu staff amb un fisioterapeuta.
El 35 disposa del Manel Curado mentre que les femenines van a càrrec
de la Tània Paredes, ambós diplomats en fisioteràpia. La seva feina
consisteix en atendre als jugadors en els partits dels caps de setmana,
tant si el partit se celebra a casa com si es juga fora. Durant
la setmana, les visites corren a càrrec meu i l'horari serà dimarts,
dijous i divendres a partir de les 8 de vespre al gimnàs del Club.
A més a més, el club ha vist oportú incorporar
un fisioterapeuta els dissabtes al matí perquè, tots aquells socis
que ho necessitin, puguin ser visitats. L´horari serà de 9:30 a
1:30 al gimnàs del club. |
 |
Connectem amb el nostre primer equip
Continua la sèrie. Des de l'inici d'aquesta temporada no havíem encara parlat amb els nostres jugadors en la particular enquesta que publiquem al butlletí. Hi ha cares noves i noves incorporacions i, per això, els jugadors que actuen al primer equip s'han hagut de sotmetre al nostre interrogatori... no és pas de tercer grau, però deu n'hi do! Són Pau Quemada, Jordi Casas i Roger Armengol.
 Pau Quemada |
 Jordi Casas |
 Roger Armengol |
1.- Des de quan jugues a hockey?
P. Q. Des dels 7 anys.
J. C. Als sis anys vaig començar.
R. A. Des dels 12.
2.- És el teu primer any a l'equip.
Que n'esperes?
P.Q. Espero aconseguir els màxims títols possibles.
J.C. Assolir els objectius establerts i guanyar tot el que sigui possible
sense oblidar-me de disfrutar.
R.A. Disfrutar, aprendre i guanyar.
3.- Quina o quines persones t'han influït
més?
P.Q. Ningú en concret, però segurament el meu avi.
J. C. He intentat aprendre les coses bones de molta gent encara que no
hagi tingut contacte amb elles.
R. A. Xavi Comerma. Antonio Guerra.
4.- Un camp i un stick...
P.Q. Cap, estan tots "xunguíssims". Mazon.
J.C. La pista de l'Epic. El meu primer stick.
R.A. Cap en especial. Un stick que no es trenqui.
5.- ... i un àrbitre?
P.Q. Cap en concret (divago a l'hora de respondre)
J.C. Cap.
R.A. Un mateix.
6.- Esportista que admires.
P.Q. Kelly Slater. Mick Doohan.
J.C. Aquells que se sacrifiquen des de l'anonimat.
R.A. El jugador de hockey de tercera divisió.
7.- Altres esports i aficions.
P.Q. Snowboard, motos i cotxes.
J.C. Snowboard i golf.
R.A. Passejar amb la meva nòvia per Llafranch.
8.- Quin és el millor record en el hockey?
P.Q. Tot l'any passat a nivell de club i de selecció.
J.C. Campió d'Espanya juvenil i els Jocs Olímpics de Sidney.
R.A. Campió d'Espanya Juvenil.
9.- ... i el més trist?
P.Q. No accedir a les semifinals de la Copa del Món.
J.C. Moltes finals perdudes. Se'm fa difícil triar-ne una.
R.A. No ho recordo.
10.- Que se n'aprèn dels nens?
P.Q. Suposo que moltes coses, però jo encara en sóc!
J.C. La simplicitat de les coses i agafar-les com un joc.
R.A. Sinceritat i veure que tu et vas fent gran.
11.- Que estudies o a que et dediques?
P.Q. "Estudio"
J.C. Enginyeria industrial. Ja s'acaba però... així ho espero!
R.A. Quart de publicitat a l'UAB.
12.- Quin color t'agrada més?
P.Q. Taronja.
J.C. Depèn de l'ús. Per exemple: negre per vestir i com a color de cotxe.
R.A. Blau.
13.- Un somni.
P.Q. Ara no me'n ve cap al pensament.
J.C. Seguir somiant.
R.A. Fer-los tots realitat.
14.- Una pel·lícula i un actor.
P.Q. Bar Coyote. Eddie Murphy i Piper Perabo.
J.C. "Esencia de mujer". Ed Burns.
R.A. "El club de los poetas muertos". Robbie Williams.
15.- Una cançó i un cantant.
P.Q. Boig per tu. Shaagy.
J.C. Thunder Road (Bruce Springsteen)
R.A. Summer in 69 (Brian Adams)
16.- Un llibre.
P.Q. "Aigües encantades", de Joan Puig i Ferreter
J.C. "El retrat de Dorian Gray" (Oscar Wilde)
R.A. "La casa a mida" (Jan Vaca)
17.- Televisió i/o ràdio.
P.Q. Les dues, depèn de l'ocasió.
J.C. T.V.
R.A. Depèn del moment.
18.- Quin programa?
P.Q. The Simpson's.
J.C. "La cosa nostra" i actualment... impossible triar-ne un!
R.A. "La nit dels ignorants" (Catalunya Ràdio)
19.- Navegues.com?
P.Q. Sí.
J.C. Quan puc.
R.A. El que puc i el que em deixen.
20.- Una ciutat.
P.Q. San Sebastián.
J.C. Barcelona. Hi ha moltes possibilitats normalment desconegudes.
R.A. Prefereixo un poble: Matadepera.
21.- Barça o Espanyol?
P.Q. Barça.
J.C. Barça!
R.A. Barça, però sense perdre de vista l'Espanyol.
22.- Pit o cuixa?
P.Q. L'entrecuixa
J.C. Pit i cuixa
R.A. Pit.
23.- Saps cuinar?
P.Q. Una mica.
J.C. Poc.
R.A. M'agrada menjar bé, per tant, cuinar també.
24.- Quin plat ens prepararies?
P.Q. Una amanida completa.
J.C. Filet amb salsa de formatge.
R.A. Mandonguilles amb sèpia.
25.- Te'l menjaries?
P.Q. Sí.
J.C. Sí, amb molt de gust.
R A. Amb molt de gust.
Egara DHM: Ratxa de victòries
| La jornada festiva de Tots Sants va servir per a disputar el segon partit de lliga que ens enfronta al Monteoro Amistad de Madrid, equip nou a la categoria i desconegut per la majoria. L'equip madrileny ha volgut ser fidel a la seva filosofia: ha mantingut a la mateixa plantilla i no s'ha reforçat en cap de les seves línies. El conjunt de la capital va notar que és novell a la categoria i el vàrem golejar per un ampli marcador, 11 a 1, |
 1er gol! Edi Tubau, Santander novembre'01 |
resultat que demostra l'abisme que existeix entre uns i altres. El partit no va tenir cap mena d'història, i ja al descans dominàvem per 4 a 0; la represa no va ser diferent, i els gols van anar ampliant el nostre marcador fent disfrutar un públic que, tot i ser dia festiu, es va agrupar amb ganes a la graderia del Club. El diumenge 4 ens desplacem a Santander per enfrontar-nos al Sardinero, un terreny -La Albericia- on la temporada anterior no vàrem passar de l'empat.
 Albert Casas en jugada ofensiva. |
El partit comença amb domini egarenc però sense acabar de concretar en gol les nombroses ocasions creades i sense aprofitar els també nombrosos penalty corner que es van provocar. Amb tot, s'arriba amb un a zero al descans. A la represa, més del mateix: domini i ocasions sense definir fins que marquem el dos a zero. A deu minuts del final i en una de les poques aproximacions a l'àrea, el Sardinero redueix les diferències. |
Tot i que algú podia pensar que l'ombra de l'empat de l'any anterior planejava novament, la realitat és que el partit va estar controlat en tot moment i la victòria no va perillar. Dir també que durant el viatge de tornada vàrem tenir un ensurt amb l'autocar quan en el moment d'avançar un camió a aquest se li rebentà la roda davantera. Per sort, ambdós conductors varen controlar els seus vehicles amb serenitat i tot va quedar en un no res.
 Ramon Sala, Pau Quemada i Jordi Casas en el partit contra el Caja C. Sardinero |
El dia onze ens havíem d'enfrontar amb l'Atlètic, però una decisió unilateral de l'àrbitre sobre l'hipotètic mal estat del terreny de joc va impedir-ne la disputa i va provocar-ne l'aplaçament fins el proper mes de març. El cap de setmana següent ens desplacem a Las Palmas per enfrontar-nos al Taburiente, al que derrotem per 8 gols a 0. El partit el plantegem d'una manera molt seriosa després de l'ensurt que vàrem patir l'any anterior. El matx va ser controlat en tot moment, destacant la disciplina tàctica i la disposició de tot l'equip per mantenir el nivell de concentració durant els setanta minuts sense donar un instant de respir al contrari. |
En el darrer partit del mes, ens enfrontem novament amb el Club de Campo de Madrid després que l'equip madrileny jugués a la primera divisió durant algunes temporades. Els de la capital plantegen un partit de caire molt defensiu cedint-nos gairebé mig camp. Els pocs espais i l'espessor amb la que juguem provoca nombrosos errors i que el partit no es trenqui fins poc abans del descans. A la represa, tot i continuar amb la mateixa tònica, aconseguim marcar tres gols més que van deixar al marcador un clar 4 a 0. Amb els resultats donats el mes de novembre la lliga queda molt ajustada al davant. Atlètic, Complutense, Polo i Egara estem serparats per diferències mínimes. Esperem que el mes que encetem ens deixi encara en millor posició.
Josep Ejarque Guillamat
DHM: Els partits del ´35
Vàrem deixar el relat de les aventures
del '35 en el desplaçament a Madrid, partit que suposà la primera victòria
al Campionat pels egarencs. Seguidament visitàvem les instal·lacions del
RC de Polo per enfrontar-nos a un dels rivals més reforçats de la categoria.
En la primera meitat, l'Egara 1935 exhibí un gran ordre defensiu que va
propiciar que s'arribés al descans amb una derrota per la mínima del nostre
equip. En la represa, però, un gol matiner dels barcelonins va encarrilar
el partit al seu favor. Malgrat el resultat final de 4 gols a 0, cal ressaltar
la seriositat dels egarencs que en cap moment van perdre la cara al partit.
La tornada al Pla del Bonaire després de dos partits consecutius jugats
a fora presentava un matx força estimulant. El rival era el CC Sardinero
de Santander. Fou un partit amb un sol guió, el que va interpretar l'equip
local. L'equip visitant, conscient de les seves armes, va plantejar un
joc basat en la defensa agressiva dins el seu terreny i el contraatac.
Així doncs, el domini de l'equip de Quim Solà fou total, portant sempre
el pes de l'encontre. Malgrat tot, el control de la pilota no sempre garanteix
la victòria i així va ser en aquesta ocasió. El Sardinero, amb un porter
excepcional sota els pals, aprofità l'única ocasió que va tenir per endur-se
dos punts vitals pel '35. La moral després dels 70 minuts estava baixa,
però com sol dir-se, encara no estava tot el peix venut en aquesta Lliga.
Després de l'amargant derrota de la jornada anterior, afrontàvem la sisena
jornada amb un altre partit clau davant el CD Terrassa. Es preveia un
partit d'alta tensió, com així va ser. L'Egara 1935, malgrat l'agressivitat
dels locals, va aconseguir avançar-se en el marcador amb un gol de l'Edu
Quemada. El conjunt de Les Pedritxes va empatar gràcies a un dels diversos
penalty-corner concedits (en el sentit més ampli de la paraula) per un
dels àrbitres del partit (actuació del qual més val ni parlar-ne, perquè
ja s'ha tornat un costum). Malgrat les clares ocasions del nostre equip
per desnivellar la balança, el partit acabà finalment empatat a un gol.
En aquest partit va haver-hi diferents actituds i actuacions força reprovables.
Sobre aquest fet només em ve al cap un conegut refrany castellà: Que
cada palo aguante su vela.
Toni Broto
Divisió d'Honor Femení, objectiu assolit!
Després d'un inici de lliga força complicat on al nostre primer equip li costava sumar punts sembla que, ens els darrers partits, les jugadores s'han anat motivant i, abans d'arribar a la gran aturada que tenen aquest any les lligues de Divisió d'Honor, han assolit l'objectiu que s'havien proposat: aconseguir quatre punts.
El primer dels partits on calia puntuar era contra l'Olimpia. El partit, jugat a camp contrari el 10 de novembre, va ser molt anivellat tot i que l'Egara va haver de patir fins al final perquè perdia 1 a 0 i no va marcar el gol de l'empat fins al minut setanta en una jugada de penal. La setmana següent tocava jugar contra el Polo. A primer cop d'ull, era un partit difícil ja que l'equip del Polo s'ha reforçat amb la incorporació de noies argentines però les nostres jugadores van estar molt concentrades durant l'encontre i van aconseguir guanyar per 3 a 1.
Finalment, el quart puntet demandat va arribar a Madrid jugant contra el San Pablo Valdeluz el cap de setmana del 24 i 25 de novembre. El desplaçament va ser una mica "mogut"; tres jugadores i bona part de l'equip tècnic van haver de fer l'anada en avió per motius laborals, d'estudis i familiars, i la tornada, a part de retardar-la perquè hi havia control de dopatge i les nostres jugadores "no estaven inspirades", la Lídia Arbós va rebre un bon cop al cap durant el partit i va haver d'anar a l'hospital a fer-se unes proves per precaució. Ella i l'Isma, que la va acompanyar, també van haver de tornar amb avió. Tot i amb aquest cúmul d'incidències, les noies de l'Egara van començar perdent però al final van aconseguir empatar a un. El seu entrenador, el Lluís Mercadé, està força satisfet de la capacitat de reacció de les jugadores i espera que aquesta aturada de més de tres mesos no afecti al bon ritme que l'equip començava a agafar.
Rosa Talamàs
| Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Brigde|
La Veu del soci|Persones| La teva opinió|La bústia|Flaix-drac| |