31 de desembre, dilluns.
EURO-SOPAR DE FI D'ANY.
Vine a gaudir del sopar més europeu de la història!
Menú
-Canapés i aperitius.
-Crema d'escamarlans al cava.
-Amanida de llamàntol i llagostins.
-Sorbet de llimona.
-Filet de vedella amb salsa d'Oporto i ceps.
-Pasta de full amb fruites tropicals.
Cafès, aigües minerals, licors, bossa de cotilló i raïm de la sort.
Fino la Ina, Blanc Marquès d'Alella Clàssic, Negre Rioja Cune criança, Cava Parxet Brut Nature.
Hi haurà un animat ball-cotilló fins la matinada.

Preus: 17.000 ptes. els no socis
15.000 ptes. els socis i convidats taula.
10.000 ptes., sopar adults per fills de socis fins a 20 anys.
Menú infantil: 5.000 ptes.

6 de gener, dilluns
A la 1 del migdia, recepció de Ses Majestats ELS REIS D'ORIENT.

M'han dit Una formació històrica En el número 37 del nostre butlletí fèiem repàs a tots els Campionats d'Espanya juvenils que ha guanyat l'Egara. Això venia arrel de la cinquantena edició d'aquesta competició. Fet i comptats, el nostre Club n'ha guanyat gairebé la meitat, un total de 22 títols. El primer és el que ens ocupa ara. El Campionat d'Espanya es va començar a disputar l'any 1952. La primera edició va ser pel Club de Campo, i les restants, fins els 1957, totes pel Jolaseta. Va ser a partir d'aleshores, quan el Club Egara va començar a inscriure el seu nom en el palmarès. Equip juvenil del Club Egara, campió d'Espanya, any 1958, títol aconseguit per primera vegada tant per l'Egara com per Catalunya. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Quim Clapés, Agustí Pascual, Emili Daura, Josep Mas (directiu), Daniel Carreras, Tono Amat, Toni Sala, Paco Amat, Pepe Moran, Joaquim Sala, Jaume Amat, Toni Mas, Pere Divorra, Lluís Amat, Cisco Solano (massatgista). Corria l'any 1958 i a la fotografia en tenim els primers campions. Van ser els primers catalans a guanyar aquest títol. Recordo aquesta final com si fos ara. Al camp de Montjuïc, al Pau Negre antic, l'Egara i el C. D. Terrassa es jugaven el Campionat. El partit, com us podeu imaginar, va ser molt disputat, però al final va quedar clara la superioritat egarista, ja que el resultat va ser de quatre a zero. Els golejadors van ser: Daura, amb dos dianes i Joaquim Sala i Jaume Amat, l'altra. No cal dir que l'eufòria i l'alegria van ser desbordants. Les abraçades i el xampany van córrer pel vestidor, junt amb les rialles i les llàgrimes d'alegria. Era el primer triomf important de l'Escola de Hockey... que encara perdura. Va ser l'inici d'una època que en el decurs del "M'han dit..." anirem reflectint. A partir d'aquest títol es van cimentar el què són ara els nostres equips de la casa. A aquest títol en van seguir molts d'altres i no tan sols com a campions d'Espanya, sinó també com a campions juvenils de Catalunya. Una dada curiosa: dels que formen part d'aquesta fotografia, alguns, arribat el moment, es van convertir en jugadors internacionals i olímpics. Amb el temps, els seus fills han estat o són també internacionals i olímpics. Afegirem, per acabar, que gairebé tots els campions juvenils d'Espanya l'any 1958 van transmetre l'il.lusió i l'interès per aquest esport als seus fills. Així, tots o gairebé tots, han nodrit els diferents equips del Club. Cesc Llongueras

El Passat dia 6 de novembre es va celebrar l'assemblea General Ordinària de Socis del Club, la qual com es preceptiu es convoca anualment per passar comptes de les activitats realitzades durant la passada temporada, aprovar els comptes anuals i el pressupost de la temporada següent i parlar de projectes de futur, alhora de que els

Al mateix temps es va aprofitar per presentar en societat el nou equipament audiovisual del que s'ha dotat la nova sala del pis del xalet, el qual va permetre realitzar l'exposició de la informació de l'Assemblea amb un format d'última tecnologia. El darrer punt de l'Ordre del Dia -precs i preguntes- va tenir un

fort debat, doncs la decisió de desfer una pista de tennis i fer-ne dues noves de padel va provocar intervencions de desacord per part de diversos membres de la Secció de Tennis.
Redacció.

La prolongació del Ferrocarril arribarà al Club Egara el desembre de 2005.

Era evident. Un cop posats a fer, Ferrocarrils de la Generalitat allargarà el trajecte del Tren de Baix fins la porta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Això beneficiarà moltíssim al nostre Club, doncs la línia fèrria, després de l'estació de Can Roca, continuarà en direcció nord -ja sense està soterrat-, passant pel Pla del Bon Aire. Aquí hi haurà una nova estació. La ubicació no és segura però sembla que serà entre el nostre Club i el Garden Center Argemí. Varis associats s'han dirigit al nostre president perquè demani que l'estació estigui prop del gimnàs, així servirà de reclam i potser augmenti el número de visitants. El tren continuarà fins l'àrea d'esplai del Torrent de l'Escaiola, més amunt de Les Pedritxes, just a l'entrada del Parc Natural. Les obres d'aquest tram exterior tindran un cost de 3.450 milions de pessetes, molt inferior als 23.800 milions que val el soterrament de Terrassa.

Començaran a principis del 2005 i acabaran a finals del mateix any, concretament el dia 28 de desembre, dia oficial de la inauguració.

Redacció

A l'edició d'aquest any, la nostra consòcia Montserrat Mestres, que és vocal de la junta de la Federació Catalana de Tennis, ha estat nomenada per formar part del jurat que haurà de decidir els guardonats de la present edició. El certamen premia a l'equip que hagi donat més èxits a l'esport català, al millor i la millor esportista català, a l'esportista revelació, a l'esperit esportiu, al seny esportiu i els premis Llegendari i Centenari. La Festa de l'Esport Català es farà el 17 de desembre a l'INEF de Barcelona.
Ens plau moltíssim que la UFEC hagi elegit a la Montse per ocupar un lloc en el Jurat. La seva trajectòria, tant al nostre Club com a la Federació de Tennis, ho mereixien. Enhorabona.

Redacció

- Tu, saps allà, aquella sala del bridge? Doncs, tio, ara hi han posat una pantalla increïble!! - Com vols dir una pantalla increïble? - Sí, tio, una pantalla, no sé, com de cine. És molt bèstia, tio!! - Però… allà on només hi anaven els del bridge vols dir? - Sí, tio. Allà, allà dalt, a la sala polivalent que en diuen…

- Ah sí! Pujant les escales, quan entres… On també hi fan l'assemblea i unes reunions, bueno, a vegades…
- Sí, tio, sí. És brutal: 12 metres quadrats de pantalla!
- Dotze metres quadrats? Que diiiiius! Va, no em rallis… Si seria un cine…
- Doncs mira, tio, què et deia… Igual que un cine. Ei! I s'hi pot veure de tot…
- Com de tot?
- Sí, tio: la tele normal, els satèl·lits, vídeos, dvd, cedé-roms… I també s'hi poden connectar els pecés…I també els formats mini dv…
- Què són els mini dv?
- No ho sé, tio. Però, a que mola?
- Sí. Està guai.
- Vale tio.

Tot això a la sala polivalent del Club. Al pis superior del xalet. Tu mateix jutjaràs…

Redacció