Podries dir algunes característiques dels socis de l´Egara? Buf! És molt difícil perquè cada soci és diferent. Potser la característica seria aquesta: les diferències entre tots els socis.

Quina cara poses quan un soci demana pista de tennis un diumenge a les dotze del migdia i ja no en queden? Senzillament dic que no. Normalment comento quanta estona s´haurà d´esperar per tal que n´hi hagi alguna de buida, però em sembla que no poso cap cara especial.

Es denuncien molts robatoris als vestidors del Club? Alguns sí. El que més "desapareix" són monedes. A l´hivern, fins i tot s´ha donat el cas de robatoris de jaquetes de pell a l´interior dels vestidors.

D´on ve la teva afecció per les càmeres? Suposo que ja ve de família, perquè el meu tiet ja li agradaven molt les càmeres de fotografia. En aquella època les de vídeo, les que jo utilitzo, no eren corrents. A més, m´agrada tant filmar com el muntatge de les pel.lícules.

Quins temes acostumes a gravar? Normalment filmo durant les excursions, així com també durant les vacances, per tenir-ne record.

Tens alguna altra afecció a banda del vídeo? Sí, l´excursionisme. Les muntanyes de Mura les he recorregudes sencerament, les sé de memòria. El meu fort, però, no són els bolets, no els sé veure.

Què és el millor del Club? Els socis (amb un somriure i amb to diplomàtic).

Llegeixes El Drac? Sí, sovint. Els treballadors d´aquí l´acostumem a llegir. Els temes que més ens interessen són el Persones, així com les entrevistes als socis (La Veu del Soci i La teva Opinió).

Per últim. Què t´agradaria que t´hagués preguntat que no ho hagi fet? No ho sé, ja m´està bé el que m´has preguntat (després d´un llarg silenci).

L´entrevista ha estat feta a la consergeria del Club, al mateix taulell. I mentre dura, hi ha moviment: hola, adéu, què tal, fins després... i és que la vida sempre continua endavant!