Club EGARA

Nº:4 Juny'98

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

De plats i olles

Les amanides

Ja som al juny. Albercocs i cirerers alegren horts i jardins. Les peres de Sant Joan, petites i cruixents ens criden per a disfrutar-les. Som al juny, el temps de les cireres, el temps en què vénen de gust les coses crues, les amanides.
El cas és que tots pensem en aquestes herbes refrescants i tendres que, tallades a troços, i barrejades amb altres productes, hortícoles o no, constitueixen les amanides.

La nostra tradició és més aviat trista pel què fa l'amanida. L'espantosa amanida verda dels nostres restaurants, on les fulles d'enciam neden amb aigua, la rodanxa de tomàquet envidriada, el rave mustí i les dues o tres olives, és per a fugir corrent. Però això no sempre ha estat així, ni a tot arreu. Si no, vegeu el poema que va escriure Ronsard a la França del segle XVI, dedicat a l'amanida:


 "Renta't les mans amb força aigua i sabó
 i, apa, depressa, porta un tovalló;
 farem una amanida
 de verdura del temps tot just collida.
 Jo aniré sol, pel corriol de l'era
 -tu aniràs pel camí de darrera-
 a recollir la cosconilla amarga,
 la lletuga reülla o be la llarga,
 els creixems picantets, que són depuratius,
 que netejen la sang i fan fer rius,
 cors de lletso, brots de fonoll, xicoira,
 que del cervell en fa escampar la boira
 I algun rebroll menut d'esparraguera.
 Rentarem la verdura amb aigua clara,
 Dues vegades i una més encara.
 La salarem amb generositat,
 La ruixarem amb vinagre rosat,
 L'amanirem amb oli pur d'oliva.
 I vet aquí, ja és apunt l'amanida,
 Font de salut que ens allarga la vida".

Amb aquesta tradició, no és estrany que ara les "crudites" dels nostres versos de dalt siguin tan variades, com les dels italians, amb la seva gran diversitat d'herbes de tota mena per barrejar i amanir.
Quan fem les amanides, provem de sucar amb les textures i els sabors: enciam francès, que és tou i dolç, combinat amb escarola o endívies, que són una mica amargues i dures. Un bon grapat d'herbes dels canonges ("mache"), unes fulles de xicoira vermella o "radicchio", uns tronxos d'api, uns ravenets gelats, uns creixems, uns troços de cogombre. Barregin oli i sal, i veuran.

Lluís Bernils
Cuiner

Flash-drac

L´equip de redacció del Drac, busca algú que pugui informar sobre l´aparició d´un John Travolta al mini-stage dels juvenils a l´Estartit.

L´equip de redacció del Drac, busca algú que pugui informar sobre el grup Hèrcules que formarà part de l´equip juvenil al mini-stage de l´Estartit. Es veu, que van imitar la pel.lícula "Full Monty".

El jugador del E.H.C.(Xavi Pagès), s´ha llicenciat en ingenyieria. Felicitats "Rampes".

Dos dels jugadors del nostre primer equip, de Divisió d´Honor, el Jan Dinarès i el Santi Amat, anomenat també "totxo",es casen.
Ja era hora! Després de tants anys de festejar, finalment s´han decidit... Enhorabona!! (i pel què es refereix al Jan, que rabiïn els metges de la Mútua).

Ni París, ni Londres. El nostre redactor-jefe se l´ha buscat de Reus!! Qui ho diria del Pere!!

No és exactament el mateix una zebra (típic animal vertebrat que sol viure a la sabana africana), que un PAS/ZEBRA. Les zebres africanes viuen en un entorn salvatge i fréstec on impera la llei del més fort, i on l'important és la supervivència diària. A la nostra societat, imperen afortunadament lleis més humanes i justes. Per això, properament posarem en marxa un safari (fotogràfic) per caçar "in fraganti" els vehicles que violen les nostres lleis, i que per norma trepitgen les nostres zebres particulars, totalment destinades a ser trepitjades primordialment pels nostres infants a l'atravessar el carrer.