reconegui. En aquest sentit, m'agradaria compartir l'Harmonia amb en Jan Galí que, de fet, té tants mèrits com jo per rebre'l.

2.Què, què, què vas sentir quan notaves que des de la tribuna estaven parlant de tu, quan vas escoltar el teu nom, quan vas anar a recollir el trofeu, quan allò i allà… Quan van dir que el premi s'atorgava a una persona que havia tingut problemes amb el tendó d'Aquil·les ja vaig saber que me'l donarien a mi... No ho sé. La veritat, com et deia abans, és que el premi fa molta il·lusió. Han estat molts anys, molts caps de setmana, sempre amb el hockey com a primer pensament.

3.Tot i que, d'evident, quedar per darrera d'un personatge com Miquel Herreros ha de fer mal… No (rient). És normal que primer es tingui en consideració als jugadors més que a la gent que treballem al darrere. Ara, el Miqui se'l mereix tant com jo i tant com la resta de nominats que hi havia enguany.

4.Disset anys a la Divisió d'Honor. Quin balanç en fas? Amb l'Egara he passat els millors moments de la meva vida. Practicar un esport amb amics és una de les millors sensacions que es poden experimentar. De fet, segur que trobaré a faltar la convivència amb els jugadors. L'ambient del hockey el porto molt a dins.

5.Com vas viure el pas de jugador a cap d'equip? Quan ets jugador pots desfogar-te al camp, jugant. En canvi, a la banqueta no pots fer res. Tu estàs ficat a l'equip i tan sols pots beure aigua, fumar... a la banqueta ho he passat molt pitjor que de jugador.

6.Què t'ha quedat al calaix de les decepcions després de tantes temporades? Evidentment, alguna Copa d'Europa. Sobretot l'organitzada aquí al Club i la d'Anglaterra, en què vam quedar tercers. Per alegries les Lligues. Fins i tot, la data en què vam guanyar la primera, el 9-2-1992, l'hem mantingut fins no fa massa, com a data de celebració anual. Va ser un triomf molt important.

7.I de l'embolic dels fitxatges, dels canvis d'equips de jugadors, de la polèmica entre clubs, què? A mi no m'agrada que el hockey sigui professional. Des del Club, s'ha intentat de buscar fórmules -llegeixi's patrocinadors- per tal que als jugadors el hockey no els costi ni un duro. Ara bé, el professionalisme és més difícil. I és que tant de bo hi hagués un patrocinador que permetés que tots els jugadors poguessin cobrar. Però el que no pot ser és que un jugador cobri i l'altre no, no poden haver-hi excepcions.

8.Qui va ser el creador del Tetris? No ho sé. Sí sé que ha estat un dels jocs més celebrats de tots els temps, però no recordo el seu creador.

9.Què busques amb el golf i la vela, dues de les teves aficions? Tant el golf com la vela em donen pau. Després de tota la setmana treballant busques la tranquil·litat que no has pogut tenir a la feina. Una sensació de llibertat, de contacte amb la natura...

10.El vers per comentar: "L'estat perfecte és no pensar res". Poder viure sense problemes seria perfecte. Ara bé, jo crec que això no és possible. Perquè la veritat és que viure des de la segona fila, sense afrontar les coses per fugir dels problemes, tampoc no aporta res.

Si Alexey Pazhitnov fos soci del Club -aquestes dades, tristament, em falten- segur que es portaria bé amb el Carlos. Perquè les respostes del nostre personatge, com blocs compostos de peces quadrades, encaixen perfectament. Són un savi collage de vida fet d'honestedat i honradesa.

Pere Ejarque