I què dir del 35?, la alegria de l'ascens i la il·lusió a la Divisió d'Honor. La veritat és que li tinc un especial carinyo, doncs moltes coses m'hi lliguen, tant per les trajectòries esportives com per les personals.
Tot el que he escrit sobre el hockey crec que també és aplicable al tennis, on molts joves i no tant joves competeixen pel nostre Club arreu de Catalunya, d'Espanya i del món si l'ocasió ho requereix. Tots es coneixen, s'animen, ajuden a l'organització d'esdeveniments especials. Alguns tenen lligams amb altres esports que es practiquen al Club. Sovint els protagonistes són els mateixos i això dona un sa i especial ambient a les pistes i als vestidors. És evident que això també fa CLUB.
Personalment crec que al Club -a casa, com diria el Cesc Llongueras- existeix un altre esport desconegut per a molts: l'hípica. La presència dels qui la practiquen és necessària per consolidar-la i gaudir d'altres punts de vista per l'organització del Club, així com oferir-nos a la resta de socis la possibilitat de provar un ventall més gran d'esports.
Per no deixar-me cap secció, el gimnàs i el bridge són llocs on la gent de diversos àmbits es relacionen, intercanvien experiències i idees. Sens dubte aquests llocs, on es practiquen uns "hobbies" de manera més relaxada, també fan CLUB.
Dit això vull recordar un dia especial que vaig poder apreciar l'interrelació de totes les seccions. El passat 20 d'octubre, hi havia escola de hockey i els camps estaven plens; hi havia escola de tennis i el torneig de l'ATP; hi havia classes gratuïtes de gimnàs; hi havia un interessant curs de jutges d'hípica, i a la tarda hi havia gent del Bridge. Tots vàrem compartir espais comuns. Uns i altres vàrem col·laborar perquè tot plegat sortís be. I evidentment ho vam aconseguir amb l'ajut de tots. Crec que podem dir que aquell dia vàrem fer el Club una mica més gran i més fort.
Amb independència del què he escrit existeix un grup important de gent que ve al Club i no utilitza les instal·lacions (sense perjudici de que totes estan a la seva disposició). La sola presència a recollir un nen o a veure'l jugar i per tant confiar en que es formi a les nostres escoles esportives ja fa CLUB, però espero que algun dia es puguin integrar, participant i gaudint de l'esperit de l'Egara.
Gràcies a la tasca que recentment el Ròmul Prat m'ha confiat, la meva visió del Club s'ha ampliat i és per això que li agraeixo l'oportunitat de conèixer i gaudir de totes les seccions. La meva situació actual m'ha ajudat a mirar al Club des d'un altre punt de vista i això és el què us voldria transmetre.
Crec que és molt important de cara al futur que des del soci més antic al més nou, del més gran al més jove, del més actiu al més passiu, del més positiu al més negatiu, del que tingui més responsabilitats al qui es pensi que en té menys, puguem pensar que el Club és un be nostre i per això treballem per a millorar-lo.
Quedo a la vostra disposició per aconseguir el que vosaltres enteneu que es pot fer per millorar.

Lluís Mercadé i Puig de la Bella Casa
Vicepresident d'Àrea Social