Com cada any per aquestes dates, us anunciem que el Club ja disposa del número de la loteria de Nadal. Per adquirir-ne podeu adreçar-vos a la consergeria o al bar.

El número triat d'enguany és el
39.966
Que hi hagi sort!

M'han dit
Un partit com els d'abans

Knickerbocker H. C. Us atreviu a pronunciar aquest nom? Nosaltres hem tingut serioses dificultats gairebé per escriure'l correctament! Els integrants d'aquest equip de hockey m'han dit que és molt fàcil fer-ho. És clar -vaig pensar jo- per a vosaltres sí, que sou alemanys! Bé, però no m'he posat davant de l'ordinador per qüestions lingüístiques. Ho he fet perquè el dissabte 20 d'octubre vam passar una estona fantàstica. Us ho explicaré, encara que n'hi ha que ja ho sabeu. A través d'en Robert Willig, ex-entrenador del nostre club, van venir a l'Egara els jugadors veterans de l'equip esmentat.

Uns veterans més veterans que nosaltres. Ells tenien entre 49 i 62 anys davant dels nostres 42-48. És a dir, jugàvem veterans de l'Egara contra els veterans d'aquest equip de Heidelberg. 30 minuts per banda per acabar amb victòria egarista per 3 a 0, això sí, després de suar la cansalada, més ells que no pas nosaltres.
La conseqüència de tot això és que s'ho van passar tan bé aquests alemanys que ens han convidat a anar a Heildeberg, perquè els tornem la visita. I això que van perdre! Van dinar d'allò més bé. El Gabri s'hi va lluir. Amb l'anglès del Javi Ruiz i el "meu" i la mica de castellà que parlava un dels seus jugadors vàrem fer bona conversa. La veritat és que ens ho vam passar força bé.
Us explico tot això perquè crec que seria bo recuperar vells costums, és a dir, reprendre la filosofia que anys enrera teníem els clubs terrassencs d'anar i fer venir a casa nostra -tot sovint- equips europeus i de d'altres contrades i fer, de tant en tant, i no demano massa, algun partit d'aquestes característiques que recuperi el caliu que abans tenia el nostre esport. Aquest cop han estat els veterans del Knickerbocker H. C.

Cesc Llongueras