quan el meu germà em va involucrar molt -ell ja era entrenador- i juntament amb en Timón Salvatellaem van convèncer per entrar de tècnic al juvenil femení, amb Diego Silla de primer entrenador. I mira, fins avui.

Amb les juvenils, quines fites us heu posat enguany?Aquesta temporada ens hem posat el llistó ben amunt. Fa dos anys vam aconseguir la classificació per al Campionat d'Espanya, l'any passat vam fallar i enguany volem tornar al Campionat estatal per, a partir d'aquí, marcar-nos objectius més ambiciosos. Volem, però, anar a poc a poc.

Què és allò que més valores de les teves jugadores?
Per a mi el més important és el caràcter dins el camp. Saber estar dins de l'equip, amb personalitat, i aportar una gran motivació per a la competició.

Deies que l'esquí també et té el cor robat…
Ja et comentava abans que la meva afició per l'esquí ve de ben petit. I, és clar, els amics que fas t'empenyen a seguir i a evolucionar dins d'aquest esport. Certament, quan coneixes el món de l'esquí t'adones que és una gran família i costa molt d'abandonar-la. Jo, per exemple, actualment encara segueixo esquiant.

Si el món és una pilota, on és l'stick?
Jo l'stick el veig fora de la pilota.

Aquest estiu ha estat…
Dur. Era el primer any que treballava, he fet poques vacances, però déu n'hi do! He estat dues setmanetes de vacances, una al Pallars Sobirà i l'altra a Sa Riera, a la Costa Brava. Anar a Sa Riera ha estat molt especial per a mi perquè quan érem petits hi anàvem molta família Sala i ara ja feia molt temps que no hi anava. He pogut recordar bells temps.

Quina paraula ens estem menjant del diccionari?
A mi em sembla que, actualment, la gent es guia per l'altra gent i això a mi no em fa el pes. Penso que s'ha perdut la filosofia del "jo sóc així i seguiré sent-ho encara que no t'agradi".

Què t'atrau de la nocturnitat?
A mi la nit m'agrada perquè és molt diferent del dia. A la nit la gent és un interrogant, és enigmàtica, sembla que oculti alguna cosa. I això, no puc negar-ho, m'atrau molt.

Coneixo una noia guapíssima -per desgràcia ella també em coneix a mi- que diu ser col·leccionista de fracassos encantadors. Tu què col·lecciones?
Jo no col·lecciono res. Ara, li diria a aquesta noia que algun dia trobarà. Tots tenim fracassos. Si no en tinguéssim seria massa monòton, i tenint-ne comptem amb l'oportunitat d'aprendre.

Durant la conversa sóc a la lluna -no sé si de València o la d'aquí o la de més enllà. Si jo fos pescador... No, no sóc pescador. Tinc xarxa, però no pesco. Només m'hi embolico. Que si he tingut ofertes? I és clar que he tingut ofertes! Però, com diu un mestre: "Sí que el violí era trist però el/que m'emprenyava era que m'hagués/clavat l'arquet a l'ull." Txuqui Sala, moltes gràcies.

Pere Ejarque