Aquesta any el sopar de la Secció de Hockey, el mític sopar de l'Harmonia es celebrarà el pròxim 19 d'octubre. Per tant, aneu-vos reservant la data perquè hi esteu tots convidats ! Tot i la serietat pel què fa els tres trofeus Harmonia, aquest any s'intentarà fer un sopar més distès i desenfadat, per tant, la Secció de Hockey està oberta a qualsevol tipus de idea o proposta. Per cert, el preu del sopar és de 1800 pessetes. I no val això de sopar i marxar, eh ? Res de res, aquest any sopar i després festa fins ben avançada la matinada. Rosa Talamàs

A finals del passat mes d'agost, es celebrà a Holanda el prestigiós Torneig de La Haia, on la selecció espanyola Sub-21 hi participà junt amb els sis millors equips holandesos de Primera Divisió i l'equip anglès Surviton. Aquest torneig ha servit de preparació pel Mundial que es disputarà a Tasmània aquest octubre. Espanya va quedar en tercer lloc i el guardó al millor

jugador de la competició va recaure al nostre Edi Tubau, al qual des d'aquest butlletí el felicitem efusivament.

Redacció

Del 9 al 21 d'octubre es celebrarà a Hobart (Tasmània, sud-est d'Austràlia) la 7a Copa del Món Sub-21. Dels divuit jugadors seleccionats per Salva Indurain, vuit són del Club Egara tot un honor per a nosaltres. El primer partit de la selecció espanyola -dia 9-, serà contra Escòcia. Els hi desitgem sort i èxits. Redacció

Marc Carrera, Ramon Alegre, Edu Arbós, Edi Tubau, i Quico Cortés. Pau Quemada, Jordi Carrera i Edu Quemada.

Il·lusió Estem en una pretemporada una mica diferent, sobretot per les immenses ganes i la força amb la que hem arrencat. Tots coincidim en què una sèrie de factors provoquen que estiguem davant d'una temporada

súper il·lusionant i, probablement, la més motivadora dels últims anys. Per un cantó, tenim el fet de ser davant una Lliga més competida -i cal esperar que també de més alt nivell- ja que molts equips, d'una o altra manera, s'han reforçat bastant. De ben segur que serà una competició més oberta i amb més alternatives, en la qual crec que seguim sent un dels favorits, però també en la que si volem seguir estant a dalt haurem de treballar molt i bé. Per una altra banda, la reforçada il·lusió que us deia ve de la mà dels diversos canvis i novetats que s'han produït a l'equip, tant referents al cos tècnic com als jugadors.

Cares noves Al cos tècnic, amb el Joan, el Diego, el Jordi i el doctor Ribas, hi ha les incorporacions del Sergi Navarro com a cap d'equip -tasca en què acompanyarà al Jan Galí- i del Pere Sala com a entrenador assistent, de ben segur que injectaran la saba nova necessària per tal de seguir a tope. El Txetxu, ex-jugador d'aquest equip, ocuparà el lloc del Carlos Ruiz que, després d'uns quants anys fent una

excel·lent tasca, ha decidit descansar una mica de nosaltres. D'altra banda, el Pere ens aportarà, sens dubte, tota l'experiència i els coneixements que té a dins, després de la gran i profitosa feina que ha estat duent a terme amb l'equip femení, així com amb seleccions inferiors.
Quant als jugadors, a les ja previsibles baixes del Santi Amat i el Ramón Jufresa -que han decidit deixar el hockey d'elit- i la del Coque Amat -que jugarà amb l'Egara 35- s'hi han afegit dues més.
Com tots ja sabeu, el Pol i el Jordi, en una molt respectable decisió, han optat pel hockey remunerat i han decidit canviar d'aires. Segueixen sent dos bons amics i per tant, des d'aquí, els desitjo sincerament el millor per a ells….però quedant per darrera l'Egara , és clar.
Vull aprofitar aquestes ratlles, encara que sigui de manera massa breu comparat amb allò que es mereixen, per donar les gràcies al Santi i el Chupi. Són una pila d'anys al seu costat, primer com a companys de camp i després com a entrenador, amb moments bons i dolents. I us puc assegurar que sempre han estat un exemple d'allò que ha de ser un gran jugador de hockey, tant dins com fora el camp, i per tant un mirall per a tot aquell que vulgui mai ser-ho. Només una paraula, però amb molt contingut: Gràcies Santi, Gràcies Chupi.

Per sort, totes aquestes baixes han pogut ser cobertes amb les màximes garanties i amb una combinació de joventut i experiència. Així doncs, a la presència del Quico Cortés a la porteria, que l'any passat ja hi era encara que com a juvenil, s'hi afegeix la del Marc Carrera, de l'Egara 35. També del juvenil pugen el Pau Quemada i l'Eduard Arbós, que l'any passat ja estaven amb nosaltres com a convidats.

L'entrada de tanta joventut es veu compensada amb la incorporació del Jordi i l'Albert Casas, i el Roger Armengol, jugadors amb una contrastada qualitat i experiència tant a nivell nacional com internacional i que, com els anteriors, vénen amb moltíssimes ganes i il·lusió.
Aquestes cares noves s'afegeixen als que ja coneixeu: Josep Ejarque, Miquel Herreros, Ramon Sala, Miquel Codina, Ramon Alegre, Siso Ventalló, Edi Tubau, Riki Dinarès, Quim Carrera i el capità Jan Dinarès. Com podeu veure, un equip rejovenit i reforçat, però sobretot molt equilibrat i compacte, en el que de ben segur la il·lusió i l'esperit de conjunt estaran per sobre de la individualitat. Dos factors bàsics, junt amb una bona dosi de sacrifici, per seguir estant a dalt de tot.

La temporada Ja per acabar, només dir-vos que estem davant d'una temporada una mica incòmoda, ja que els compromisos de les diferents seleccions nacionals- Copa de Món Sub-21 a l'octubre i Copa del Món absoluta al febrer/març-, ens dificulten la preparació conjunta de l'equip i donen lloc a un calendari al·lucinant. Així per exemple, la Lliga Nacional no comença fins a finals

Cap a finals de juliol, l'Egara 1935 vam viatjar a Alemanya. Fou una experiència inoblidable. Planejat des de feia uns quants mesos i preparat -i en part també finançat- pel nostre ex-company d'equip alemany Falk Tischer, nou jugadors de l'equip vam decidir fer l'esmentat viatge. Vam arribar a l'aeroport d'Hamburg el dijous a la nit aproximadament cap a les 10 del vespre i ja ens esperava en

Falk amb quatre "alemanots" alts i forts tots ells i amb una copa de cervesa a la mà, cosa que feia preveure un cap de setmana mogudet. Ara hauríem de dir quie aquella nit, en ser la primera de les tres i estant cansats de tota la setmana, no vam sortir. Però, evidentment, ningú no s'ho creuria. El cert és que vam sortir pel centre d'Hamburg, però, això sí, fins no massa tard.
L'endemà encara no hi havia torneig i vam fer una mica de turisme per la ciutat. Val a dir que n'hauríem fet més si en Natxo Dinarès no s'hagués adormit, fet que motivà que sortíssim una hora més tard de l'hotel. La ciutat molt maca, el menjar bastant bo, i les alemanyes...
Aquella nit va haver la primera de les dues festes del torneig. Era a l'aire lliure i va estar força bé. En Falk ens presentava gent i nosaltres, mitjançant el nostre "speaker" o "show man" Xavi Moliné, ens fèiem conèixer.

L'endemà, ara ja sí, va començar el torneig. L'organització era força bona, però el nivell bastant baix. Això va permetre que guanyéssim partits amb "ressaca" inclosa i sense gaire problemes. Imagineu si era baix el nivell que fins i tot en "Sassa" va arribar a jugar algun minut. Per tant, en aquest torneig ha quedat demostrada, una vegada més, una de les premisses del 35: jugar a hockey i sortir de nit són dues activitats totalment compatibles.

Una de les anècdotes del torneig fou que en Natxo Dinarès va ser proclamat millor jugador en la superfície d'herba natural. Aquest fet motivà que en Natxo rebés qualificatius per part de tots com ara "¡qué grande eres, Nacho! ¡Inmenso Nacho!". Cal destacar també que en Pere Jufresa va estar al seu paradís particular. Potser us pensareu que hi estava perquè jugàvem en herba natural. Doncs no, fou per la gran quantitat de cervesa que va arribar a beure. Sens dubte, el millor del torneig fou la festa del dissabte a la nit. Va ser genial. Moltes alemanyes, potser també alemanys però la veritat ni els vam veure... Sensacional. Dins l'expedició érem uns quants casats i uns altres amb nòvia, per tant només vam ballar, ballar molt...

Ja per acabar dir que el diumenge va ser duríssim: vam dormir poc i ens havíem d'aixecar d'hora perquè teníem més partits. Cap al migdia, i sense poder acabar el torneig, vam acomiadar-nos de tothom i vam anar cap a l'aeroport perquè l'avió sortia a les cinc. L'endemà va ser terrible. Ningú no es podia llevar i menys després del cap de setmana que acabàvem de viure. Sens dubte, doncs, l'any que ve repetirem.

Santi Bosch
David Sazatornil "Sassa"

Els jugadors de l'Escola ratllada que participaren en aquest partit van ser Rubèn Farrés (porter), Miquel Tubau, Albert Ayala, Toni Roset, Albert Moix, Èdgar Aneas, Jordi Margarit i Carles Sala. Destacar especialment la presència de Rubèn Farrés que, tot i ser de categoria aleví, no va dubtar en participar al partit i, fins i tot, va fer funcions de capità. El resultat del matx fou favorable a l'Egara: un clar 5 a 2.
Els golejadors van ser Albert Moix (2), Èdgar Aneas, Jordi Margarit i Albert Ayala.
Al final de l'encontre i com és de precepte, el capità dels ratllats, l'aleví Farrés, va recollir la Copa.

Redacció

Els grups ja estan fets i l'Egara jugarà contra l'equip alemany, An der Alster, el "Western" d'Escòcia i els "KHC Dragons" de Bèlgica. Pel què fa l'altre grup hi haurà "Hertogenbosch" d'Holanda i mític rival, el "Surbiton" d'Anglaterra, el "Grunwald Poznan" de Polònia i el "SC Stroitel Brest" de Bielorússia.

Per altra banda però no volem obviar el fet que la Federació Europea de Hockey ha deixat perdre una gran oportunitat ; el fet d'haver-se pogut organitzar la millor Copa d'Europa de la història. La Copa d'Europa masculina i femenina organitzada per un mateix club, l'Egara. Una oferta que va plantejar el nostre club veient que no hi havia cap club interessat en organitzar la Copa d'Europa femenina. Finalment aquesta última l'organitza el Club Esportiu Terrassa, el qual va posar com a condició que organitzarien la Copa d'Europa femenina sempre que l'Egara no organitzés la masculina, ja que coincidien els dies i el potencial públic s'hauria de dividir.

Rosa Talamàs