A més en Mata, en Quico Mata, té sempre a punt un bocí d'humor per repartir-nos. Ens fa falta.

-De quina manera inicies la relació amb l'Egara? El meu camí en el món del hockey comença al Barça. Jo jugava als Escolapis de Balmes i amb uns companys ens vam engrescar. Després de competir uns quants anys, vaig deixar-ho. Posteriorment, a Llívia, vaig coincidir amb uns socis de l'Egara i em van "convèncer" de fer-me'n soci. I crec que no vaig equivocar gens ni mica la decisió. A més, des de sempre el colors blanc i blau m'han cridat molt…

-Ets un dels màxims responsables de la mascota actual del Club. Què en penses d'en Molamec? Sí, podria dir-se que sóc un dels pares d'en Molamec. La idea va sorgir durant l'organització de la Copa d'Europa que acollírem aquí, quan la comissió en què treballava va creure convenient la creació d'una mascota. I el cert és que ens sentim molt orgullós d'haver deixat una mascota per l'Egara, ja que s'ha quedat com a imatge de l'entitat. Tot i això, tinc la sensació que s'utilitza poc. A més, les darreres aplicacions que se n'han fet no m'acaben d'agradar, penso que se'n pot treure més suc.

-Què esperes de la nova junta de l'Egara? En primer lloc vull dir que cal estar molt satisfets de les juntes anteriors. A partir d'aquí, penso que la nova junta, bàsicament, s'ha de plantejar quin model de Club hem de tenir. Els clubs han d'oferir serveis, han de comptar amb un procés de millora contínua per no quedar-se enrere. Cal maximitzar la satisfacció dels socis de l'Egara, aquest és el repte de la nova junta de l'entitat.

-Ets un dels artífexs de la borsa de treball. En quina situació es troba? Penso que està ben estructurada i que la idea ha tirat endavant. Trobo a faltar, però, més interès per part de les persones a qui va dirigida. Potser haurem d'optar per una postura més activa, ja que sembla que la gent és una mica tímida a l'hora d'acostar-se a nosaltres. Sigui com sigui, la borsa és una bona alternativa.

-Durant un temps vas visitar sovint la Federació… Com menys intervingui la Federació millor. En el món del hockey el més important són els clubs i la Federació ha de basar el seu paper en regular les relacions entre ells. És una organització que requereix modernitzar-se.

-Quin ha de ser el paper de l'Escola de Hockey? Penso que cal retribuir els monitors d'alguna manera. Per poder exigir s'ha d'oferir una contraprestació, perquè si no és així demanar compromís als monitors és molt complicat. També trobo fonamental una aposta per la formació dels monitors. Perquè caldria que allò bàsic del hockey ho assolís tothom, caldria un seguiment individualitzat dels alumnes per comprovar el seu progrés.

-Quines bases s'han de posar per a l'Egara del futur? Insistiré en allò que he dit abans: que sapiguem trobar el nostre camí, allò que volem ser. Ara és un moment important i hem de lluitar per fidelitzar el soci. Hem d'aconseguir que tots els socis trobin a l'Egara allò que busquen.

-Ets realment el James Bond de l'Egara? No m'importaria gens ser un James Bond i, a més, la meva dona estaria molt contenta. El millor James Bond de la història? Sean Connery i el d'ara, Pierce Brosnan.

-Diu el poeta: "Podríem ser perfectes com la pluja". Comenta'm-ho. La pluja és aigua, l'aigua és vida. El primer indici de vida és l'aigua. Així, una pluja adequada és bona per la terra perquè significa prosperitat. I també perquè és frescor, jo no suporto el calor.

Ja ho llegiu. Mata, Quico Mata: amb llicència per opinar. Entre d'altres coses, perquè està informat.

Pere Ejarque