Club Egara infantíl femení Foto: Elena Amat i Duran

Del 28 de juny al 1 de juliol van celebrar-se les competicions estatals femenina i masculina de la categoria infantil, ambdues en escenaris terrassencs: la primera al Pla del Bon Aire i la segona a Can Salas. El nostre Club, com sempre amb la màxima ambició, sortia en totes dues competicions amb els màxims objectius possibles tot i que, lamentablement, en cap d'elles els desitjos es van fer realitat. Coneguem, però, com van desenvolupar-se.

Les noies
L'Egara es presentava al torneig amb les piles al màxim. La victòria al Campionat de Catalunya i el fet que la competició se celebrés a casa eren dos elements engrescadors per somiar amb un triomf històric per al hockey femení de l'entitat.
Les nostres quedaren enquadrades en el grup A, juntament amb el Junior, el Covadonga i l'Alcalá. Al B, per la seva banda, CD Terrassa, Atlètic, Valdeluz i Albor n'eren els protagonistes.
En el primer matx les ratllades s'enfrontaren al Covadonga. L'equip de Joan Arbós i Romi Dinarès no podia iniciar la competició amb millor peu, ja que la contundent victòria per 7 a 1 palesava la superioritat de l'Egara. A més, cal destacar la participació de totes les jugadores durant el partit. Així mateix, els gols foren de Glòria Comerma (4), Marta Ejarque (2) i Laura Austrich.
A la segona jornada esperaven les andaluses de l'Alcalá. El partit fou també d'un clar domini ratllat, fet que es demostra amb el resultat final: 5 a 0. I és que l'Alcalá, un equip disciplinat però amb mancances tècniques evidents, tan sols va poder aguantar la pressió ofensiva de l'Egara fins al 2 a 0. A partir d'aquest moment l'Egara jugà a plaer i els gols se succeïren. Van marcar Marina Preixens, Glòria Comerma, Marta Ejarque (2) i Laura Torredemer. La tercera jornada veié la tercera victòria ratllada. El Junior, l'equip rival, va tancar-se descaradament al voltant de la seva pròpia àrea, però ni així pogué evitar el triomf de les de casa. El resultat final, 3 a 0. Les golejadores van ser Sònia Castelló -gran gol- i Marta Ejarque.
Un diumenge de sol amb les graderies del camp nº1 farcides de seguidors donava la benvinguda al partit final. Ja des dels primers minuts, però, es va veure com l'Atlètic havia sortit més mentalitzat. Amb una forta pressió sobre la sortida de les d'Arbós, les groc i negres van avançar-se amb dos gols abans del minut 20 de la primera. A partir d'aquest moment, l'Atlètic jugà amb total confiança. Dos gols més de les de Can Salas a la represa confirmaren aquesta tendència. El gol de l'orgull ratllat -marcat per Maria Cortès- arribava massa tard perquè la reacció fos possible. L'or s'havia escapat en un partit estrany. 4 a 1, joia per l'Atlètic i plors per a les ratllades. Diuen que per guanyar una final primer se n'han de perdre un parell. Si és així, s'està en el bon camí. Joan Arbós, en paraules exclusives per a aquest butlletí, apuntava que "l'experiència d'aquest Campionat ha estat molt positiva. Evidentment, perdre l'últim partit sempre et deixa un mal sabor de boca, però per perdre una final s'ha de jugar i nosaltres hem d'estar orgullosos de la nostra trajectòria. La veritat és que em sap molt de greu per les jugadores, que han realitzat una temporada formidable. Espero que l'any que ve l'encert estigui de la nostra banda i poguem aconseguir el títol".
Les jugadores participants en aquest torneig han estat: Marina Trullàs, Natàlia Mas, Mireia Busqué, Maria Cortès, Marta Martín, Anna Segura, Ivet Cardiel, Sònia Castelló, Marina Preixens, Marta Ejarque, Laura Torredemer, Carla Puig, Ivet Arbós, Glòria Comerma, Mariona Martínez i Laura Àustrich.
L'equip tècnic ha estat integrat per: Joan Arbós i Romi Dinarès -entrenadors-, Quico Cardiel i Toni Busqué -delegats-, amb les col·laboracions de Tània Paredes -fisioterapeuta- i Miquel Herreros -part tècnica-.
Per últim, cal destacar que Marta Ejarque fou destacada com la millor jugadora del torneig.

Els nois Ells, per la seva banda, acudien al torneig amb la il·lusió de repetir l'excel·lent resultat de l'any anterior. El grup en què van quedar enquadrats, però, comptava amb uns rivals complicats: el Jolaseta basc, el Tenis de Santander i, sobretot, un Real Club de Polo farcit de bons jugadors. A l'altre grup els integrants eren Atlètic, Covadonga, Viator i Club de Campo.

Club Egara infantíl masculí Foto: Elena Amat i Duran

Ja al primer partit va endevinar-se que aquest no seria el Campionat d'Espanya dels de Sanromà: una sorprenent derrota davant el Tenis feia preveure el pitjor. Els santanderins van acostar-se nou cops a porta i aconseguiren set gols, mentre que els ratllats, tot i mantenir un domini territorial clar, no van saber rendibilitzar tant les seves opcions de cara a porteria. Al final, un resultat poc esperançador: derrota per 3 a 7.
La situació havia d'arranjar-se. Calia una reacció de l'equip ratllat. I així va ser. La víctima, el Jolaseta. L'equip basc va pagar els plats trencats de la jornada anterior i va encaixar fins a vuit gols sense poder marcar-ne cap. El 8 a 0 esdevenia la primera victòria de l'Egara i una ració de moral fonamental de cara als pròxims encontres.
El tercer partit, doncs, prenia més importància de la que tothom s'imaginava a priori. Es jugava al tot o al res. El rival, un Polo que venia d'una brillant temporada al Campionat català, feia créixer encara més la preocupació. La veritat, però, és que el matx dels ratllats va ser molt bo. No es van deixar engolir per la suposada superioritat polista i tan sols un controvertit arbitratge va decantar la balança del cantó barceloní. L'ajustat resultat final, 2 a 1, mostra la igualtat que va presidir l'encontre.
Sigui com sigui, el diumenge es jugava per decidir els llocs cinquè i sisè. El rival, un desconegut Viator Huercal Almeria, era tota una incògnita. A les desagradables nou del matí començava el matx amb uns jugadors ratllats adormits. Tant és així, que a la mitja part Sanromà va ordenar que els seus pupils donessin voltes al camp per eixorivir-los. L'estratègia va funcionar i el marcador final reflectí un clar 7 a 1. El cinquè lloc quedava per als nostres.
En declaracions exclusives per a "el drac" el màxim responsable tècnic de l'equip, l'entrenador Sergi Sanromà, va fer balanç del Campionat: "l'experiència ha estat bastant positiva tot i que els nervis del primer partit han pesat molt. Segurament, a molts jugadors els ha costat d'adaptar-se al seu primer Campionat d'Espanya. També he dir, però, que el cinquè lloc en la competició no és el nostre, perquè a mesura que el torneig avançava hem demostrat més aplom en el nostre joc. El partit contra el Polo, amb un arbitratge bastant desafortunat, també ha tingut una incidència decisiva. La temporada que ve, de totes totes, tornarem a lluitar pel títol". Així sigui.
Han participat en aquest torneig els següents jugadors: Josep Colom, Jordi Comellas, Franc Dinarès, Alfons Ferran, Javi Garcia, Dani González, Marc Lloveras, Jordi Margarit, Cesc Mata, Oriol Mata, Carles Monsech, Ferran Pons, Rafael Prim, Àlex Sabater, Joan Salvador i Francesc Sànchez. Els entrenadors han estat Sergi Sanromà, Txuqui Sala i Siso Ventalló. Els delegats, Martí Lloveras i Pepi Costa. Per últim, les tasques de fisioteràpia han anat a càrrec de Tània Paredes.

Redacció

Campions d'Europa sub-18 del Club Egara Foto: Ramon Alegre

Brillant participació de les seleccions estatals sub-18 i sub-16 als tornejos europeus masculí i femení disputats, respectivament, a Sant Sebastià i Pàdua. A la ciutat basca els sub-18, que jugaven la Copa d'Europa de la categoria amb el concurs dels jugadors egaristes Xavi Salvatella, Eduard Arbós, Jordi Clapés, Quico Cortès, Pau Quemada i David Alegre, van conquerir el títol. Els joves van endur-se l'or després d'un torneig molt regular, on Holanda i la República Txeca assoliren el segon i el tercer lloc.

Cal destacar, a més, la nominació del ratllat Eduard Arbós com a millor jugador de la competició, així com la participació de Pere Sala com a cap d'equip i de Jordi Borràs com a fisioterapeuta.

També a Sant Sebastià i en la disputa de la Copa d'Europa, els sub-16 pujaren al tercer lloc del podi, darrera d'Holanda -campiona- i Irlanda -sorprenent plata.
L'Egara va aportar a aquest combinat els jugadors Albert Gual, Andreu Mollet, Xavi Prades i Franc Dinarès, i el tècnic Ramon Rius com a primer entrenador.
En l'apartat femení, tant les sub-18 com les sub-16 van viatjar fins a Pàdua. Les sub-18, que comptaven amb la participació de la ratllada Sònia Sànchez, aconseguiren l'argent després d'un torneig molt seriós. Holanda fou la campiona i Irlanda es penjà el bronze.
Les sub-16, per últim, assoliren també l'argent a la ciutat italiana quedant darrera d'Holanda i un graó més amunt que les italianes. En aquesta categoria la representació del Club estava formada per Anna Comerma, Glòria Comerma i Marta Ejarque. A Pàdua, és de justícia recalcar l'actuació de la també egarista Assun Pérez en l'apartat arbitral. A tots, nois i noies, moltes felicitats!

Redacció

Distinció de la Federación Madrileña

Foto: Rafa Mundet

La Federación Madrileña de Hockey, va voler distingir al nostre Club amb una bonica placa, com reconeixement a les atencions que el nostre Club va tenir amb la jugadora Malena Goicoechea, que va tenir la desgracia de perdre la visió d'un ull jugant un partit de hockey. Durant el partit de Lliga de Divisió d'Honor, que el primer equip va disputar a Madrid contra la Complutense, els nostres jugadors van obsequiar a l'accidentada jugadora juvenil amb diversos records.

Aquest detall no va passar per alt els Màxims responsables del hockey a la capital i van acordar concedir el nostre Club amb una distinció especial, dintre de les que anyalment concedeix aquesta Federació.
El divendres 29 de juny, aprofitant la presencia a Madrid, per assistir a l'Assemblea del Hockey Espanyol, del President i vicepresident del Club, Senyors. Salvatella i Talamás, en el decurs d'un distés sopar, la Presidenta de la Federació Madrilenya, María Angeles Rodriguez, la famosa portera de la Selecció Espanyola que va guanyar l'or a Barcelona 92', va lliurar-lis la placa en qüestió, que podeu veure a la fotografia i que restarà en les vitrines d'honor del nostre Club.
El nostre agraïment a la Federació Madrilenya per aquest detall, tot desitjant un ràpid restabliment de la jugadora lesionada i amb el convenciment que aquestes són les relacions que sempre haurien d'acompanyar el nostre esport. Tot un encert de la Secció de Hockey.

Redacció