Carta oberta als nostres amics Jordi Garrabou, Andreu Fresnadillo i Miquel Riera.

Estimats,

No volíeu pas, però us varen cridar i heu hagut d'anar-vos-en. El Destí sempre misteriós, inescrutable i desconegut així ho havia decidit.
Els que hem tingut la sort de tractar-vos molts anys, sabem com sou, com heu construït aquí, i com heu ajudat a fer un món millor. Cada un a la vostra manera, sota el dibuix de cada personalitat.

Vàreu fer de l'amistat i el deure una bandera pujada fins dalt el cim de la victòria, segura contra qualsevol atac, o qualsevol intent de tombar-la. Ara ja no esteu amb nosaltres, ara ja descanseu i fruïu d'una eternitat. Els d'aquí, tots, us trobem a faltar. Però la fe ens diu que no serà per sempre. Ja tindrem oportunitat de caminar de nou, junts, cap a objectius definitius. Les vostres famílies tenen el consol del vostre record, del vostre bon fer, i del vostre exemple, però heu deixat un buit que mai no s'omplirà. Són, naturalment, les que més noten, les que més pateixen la vostra falta i el vostre traspàs. També els amics, nous i vells, notem que no hi sou, i en molts moments parlem de vosaltres. A fe de Déu heu deixat un fort solc en les nostres vides! Ben segur que ja haureu trobat un company per encetar unes mans de bridge, i també més d'un. No obstant, guardeu-nos un lloc, ja que tampoc volem ser fora de la nova competició.

Rebeu una forta abraçada i sapigueu que tindrem un record etern de la vostra estada aquí.
En la dimensió de l'eternitat, fins ben aviat.

Els vostres amics del bridge