Va
néixer a Terrassa fa quaranta-tres anys i actualment viu a Matadepera.
Casada i amb dos fills -el Franc i la Ivet-, afirma amb orgull
que el més important a la seva vida és la seva família i afegeix
que disfruta d'allò més de l'ambient de l'Egara.
Apassionada dels viatges i dels esports, professionalment és
al capdavant del departament d'exportació de l'empresa familiar
dedicada als teixits. |

Pepi Costa Ballbé, socia nº 1568
Foto: Rafa Mundet
|
Ella,
no obstant això, és mestra vocacional -va exercir durant cinc anys-
i aquest fet es nota durant la conversa: m'explica coses i jo escolto
i escolto i escolto…
1. Què en destaques de la teva tasca professional? M'agrada
eltracte amb els clients. M'agrada la feina ben feta i que els clients
se sentin satisfets.
2. Per què de l'Egara? De sempre. Els meus pares ja n'eren socis.
De petita em recordo especialment dels autocars del dissabte: el cinema,
la xocolata… una bona estona d'entreteniment. Ara bé, el lligam més
profund amb l'Egara comença d'ençà el meu matrimoni amb en Jordi Dinarès.
3. De quina manera fas ús del Club? M'agradava venir al gimnàs,
però d'uns anys ençà m'he passat al tennis. D'altra banda, estic de
delegada en l'equip infantil del meu fill Franc i, sempre que puc,
vaig a veure jugar la Ivet. A més, sóc una fidel seguidora del primer
equip masculí. La veritat és que gaudeixo molt del hockey i el seu
entorn.
4.
I què en destaques de l'ambient del Club? Per damunt de tot
el seu caire familiar. I també les Escoles, que per mitjà de la
seva feina proporcionen formació als nostres fills que, de segur,
els servirà per a la seva vida futura.
5.
Ets molt viatgera. De quin viatge guardes el millor record?
I el viatge que et queda per fer? El de millor record, buf, no ho
sé, et diria que l'últim. Per exemple, els darrers tres anys tots
quatre hem visitat Espanya i l'experiència ha estat fantàstica.
I el viatge que em queda per fer… potser Egipte, una aventura que
des de petita vull viure i que ara em torna a cridar.
6.
T'agraden els esports en general. De més jove, n'havies practicat
algun? Jo feia atletisme i, a nivell escolar, -amb dotze anys-
corria els seixanta metres lliures i els relleus. Però no vaig continuar.
7.
Saps la lletra de "Els Segadors"? No. Però no trobo malament
que la facin aprendre a l'escola. Quan sents un himne i t'hi sents
identificat és bonic saber-ne la lletra.
8.
I la tele, què? La veritat és que quasi mai miro la tele. I
no et dic cap disbarat si et comento que gairebé no sé ni com funciona.
9.
Gustos musicals… Phil Collins, Rod Stewart, Van Morrisson. I
de gent del país, m'agraden especialment les lletres de Joan Manuel
Serrat.
10.
I parlant de música. Diu el poeta: "La música recorda el temps perdut".
Què hi dius tu? Jo crec que la música recorda el temps, però
no necessàriament el perdut. Jo aprofito molt el temps i com que
sempre l'he aprofitat al màxim no tinc la sensació d'haver-lo perdut
mai.
Acaba
la xerrada. Després d'escoltar, escoltar i escoltar… ara rumio,
rumio, rumio… Tot plegat, ha estat com una bona classe.
Pere
Ejarque
|