36 maig 2001 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Persones Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Bridge| La Veu del soci|Persones|La teva opinió|La bustia|Flaix-drac|

Manel Ribas Fernández
Manel Ribas
Manel Ribas
Foto: Rafa Mundet

Fa quaranta-un anys naixia a Barcelona, i a la ciutat comtal és on segueix residint. Manel Ribas és casat i té tres fills. És metge especialitzat en traumatologia i entre les seves passions hi ha la muntanya i la música.
De jove havia jugat a futbol i fins i tot va "tastar" el hockey. Uns mesos després del seu primer contacte amb el nostre esport, però, van fer-li notar que estava agafant l'stick al revés. Allò que no fa del revés, però, és la seva col·laboració amb l'Egara: mica en mica, s'està convertint en el traumatòleg del Club.


- Com s'enceta la teva relació amb el Club? D'una manera curiosa. El meu fill gran, en Marc, jugava al Júnior i un dia va enfrontar-se amb uns benjamins de l'Egara que els van apallissar.

D'ençà llavors, va insistir-me en què l'apuntés a aquell Club que els havia guanyat al camp de hockey. I tant va insistir que avui tota la família som al Pla del Bon Aire.

- Parlant dels fills, com s'ho maneguen per venir a l'Escola de Hockey si sou de Barcelona? Sí, és una mica complicat. Però si es tenen moltes ganes, que és el més important, tot és possible. N'hi ha un que combina tren i autobús, i l'altre arriba al Club per mitjà del taxi. Això sí, sempre sóc jo el qui els vinc a recollir. -

- Tu que ets metge, com creus que està de salut el Club?
Espiritualment molt bé. I també molt bé quant a motivació. I parlant de la salut de les persones del Club, dels socis, crec que són en un estat físic realment molt saludable.

- Els equips de hockey, han de comptar amb un seguiment mèdic determinat? És obligatori. Els equips de hockey necessiten, obligatòriament, un seguiment mèdic exhaustiu. Pensa que en aquest esport hi ha una sèrie de variables que el condicionen d'una manera clau: la velocitat, els canvis de ritme i la resistència. I per treballar-les cal, abans de res, flexibilitat i un bon equilibri físic. És aquí on el treball dels metges ha de prendre el protagonisme per fer el seguiment adequat.

- On vas estudiar medicina i per què aquesta traumatologia? Vaig estudiar a l'Hospital Clínic. A l'hora de triar medicina va tenir molt pes, segur, la inèrcia familiar: molts components de la meva família són metges. I quant a l'especialització, vaig triar traumatologia, perquè penso que és el vessant de la medicina més artístic que hi ha.

- Amb quins esportistes has tingut experiència a banda dels jugadors de hockey? On treballo tractem amb tota mena d'esports i, per tant, hem atès a esportistes tan diversos com Àlex Crivillé, Carlos Sainz, el futbolista Goicoechea -el de la lesió a Maradona- o el ciclista Melcior Mauri.

- La música és una de les teves passions… Sí, sens dubte. Fins i tot havia format part d'un grup de rock, Ipso Facto, on tocava els teclats i el baix. Jo sempre m'he decantat pel rock and roll. I a l'hora d'escoltar, de sempre he estat un gran seguidor del rock simfònic, amb artistes com Emerson Lake and Palmer o King Crimson.

- Has entès mai un anunci d'Audi? La veritat és que els veig, però no els miro.

- Si jo fos pescador pescaria l'aurora... tu què pescaries? Si pogués, un bon sac de felicitat.

La família Ribas fa poc que va "desembarcar" a l'Egara -ara farà tres anys-, però ells ja se senten sencerament identificats amb el Club. Després de les preguntes, el Manel destaca que des del primer moment va trobar-se molt ben acollit i que, al dia d'avui, ja és un més a la família ratllada. Per molts anys.

Pere Ejarque


Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Bridge| La Veu del soci|Persones|La teva opinió|La bustia|Flaix-drac|