Manel
Ribas
Foto: Rafa Mundet
|
Fa
quaranta-un anys naixia a Barcelona, i a la ciutat comtal
és on segueix residint. Manel Ribas és casat i té tres fills.
És metge especialitzat en traumatologia i entre les seves
passions hi ha la muntanya i la música.
De jove havia jugat a futbol i fins i tot va "tastar" el
hockey. Uns mesos després del seu primer contacte amb el
nostre esport, però, van fer-li notar que estava agafant
l'stick al revés. Allò que no fa del revés, però, és la
seva col·laboració amb l'Egara: mica en mica, s'està convertint
en el traumatòleg del Club.
- Com s'enceta la teva relació amb el Club?
D'una manera curiosa. El meu fill gran, en Marc, jugava
al Júnior i un dia va enfrontar-se amb uns benjamins de
l'Egara que els van apallissar.
|
D'ençà
llavors, va insistir-me en què l'apuntés a aquell Club que els havia
guanyat al camp de hockey. I tant va insistir que avui tota la família
som al Pla del Bon Aire.
- Parlant dels fills, com s'ho maneguen per venir a l'Escola
de Hockey si sou de Barcelona? Sí, és una mica complicat. Però
si es tenen moltes ganes, que és el més important, tot és possible.
N'hi ha un que combina tren i autobús, i l'altre arriba al Club
per mitjà del taxi. Això sí, sempre sóc jo el qui els vinc a recollir.
-
- Tu que ets metge, com creus que està de salut el Club? Espiritualment
molt bé. I també molt bé quant a motivació. I parlant de la salut
de les persones del Club, dels socis, crec que són en un estat físic
realment molt saludable.
- Els equips de hockey, han de comptar amb un seguiment mèdic
determinat? És obligatori. Els equips de hockey necessiten,
obligatòriament, un seguiment mèdic exhaustiu. Pensa que en aquest
esport hi ha una sèrie de variables que el condicionen d'una manera
clau: la velocitat, els canvis de ritme i la resistència. I per
treballar-les cal, abans de res, flexibilitat i un bon equilibri
físic. És aquí on el treball dels metges ha de prendre el protagonisme
per fer el seguiment adequat.
- On vas estudiar medicina i per què aquesta traumatologia?
Vaig estudiar a l'Hospital Clínic. A l'hora de triar medicina va
tenir molt pes, segur, la inèrcia familiar: molts components de
la meva família són metges. I quant a l'especialització, vaig triar
traumatologia, perquè penso que és el vessant de la medicina més
artístic que hi ha.
- Amb quins esportistes has tingut experiència a banda dels jugadors
de hockey? On treballo tractem amb tota mena d'esports i, per
tant, hem atès a esportistes tan diversos com Àlex Crivillé, Carlos
Sainz, el futbolista Goicoechea -el de la lesió a Maradona- o el
ciclista Melcior Mauri.
- La música és una de les teves passions… Sí, sens dubte.
Fins i tot havia format part d'un grup de rock, Ipso Facto, on tocava
els teclats i el baix. Jo sempre m'he decantat pel rock and roll.
I a l'hora d'escoltar, de sempre he estat un gran seguidor del rock
simfònic, amb artistes com Emerson Lake and Palmer o King Crimson.
- Has entès mai un anunci d'Audi? La veritat és que els veig,
però no els miro.
- Si jo fos pescador pescaria l'aurora... tu què pescaries?
Si pogués, un bon sac de felicitat.
La família Ribas fa poc que va "desembarcar" a l'Egara -ara farà
tres anys-, però ells ja se senten sencerament identificats amb
el Club. Després de les preguntes, el Manel destaca que des del
primer moment va trobar-se molt ben acollit i que, al dia d'avui,
ja és un més a la família ratllada. Per molts anys.
Pere Ejarque
|