Foto: Jordi Tost
|
De
l'1 al 4 de juny es va disputar a terres holandeses la Copa
d'Europa de Clubs Campions. L'Egara, que partia com a un dels
aspirants més ben col·locats, haurà d'esperar una nova ocasió
per aixecar el títol que li doni l'hegemonia al continent. Els
ratllats van pujar al podi de nou, però van haver de fer-ho
com a tercers classificats.
A priori, el grup dels ratllats era complicat. A banda de la
presència sempre temible del candidat |
holandès
-els amfitrions del Bloemendaal- el grup B comptava amb els
francesos del Lille i els escocesos del Western.
Al grup A, per la seva banda, s'hi enquadraven el Harvestehuder
alemany, el Cannock com a representant d'Anglaterra, el Grunwald
polonès i el Glenanne d'Irlanda. El primer matx de l'Egara fou
contra el Lille. El 8 a 0 favorable de l'any anterior amb el
mateix rival feia creure que els francesos no oposarien massa
resistència a la teòrica superioritat catalana. |
Moment del partit Bloemendaal - Club Egara
Foto: Jordi Tost |
Però
no fou així. Malgrat que Tubau va avançar els ratllats ja al minut
12 de la primera, els de Pere Arch van deixar empatar-se abans del
descans -minut 24- i durant tota la segona meitatno van ser capaços
de decantar el marcador al seu favorTot i el domini clar i les nombroses
ocasions de gol, la igualtat al marcador no va moure's i s'arribà
al final de l'encontre amb repartiment de punts. Sense cap mena
de dubtes, un començament amb el peu esquerra.
El segon
partit creuava l'Egara amb els escocesos del Western, un equip amb
el qual no es podia fallar. No obstant això, ja al minut 2 el marcador
era desfavorable: una errada defensiva posava per davant el Western.
Aquest gol, però, encoratjà els ratllats i al minut 9 Ventalló havia
empatat, resultat amb el qual va arribar-se a la fi dels primers
35 minuts. A la segona part, els gols de Quintana -minut 49- i Tubau
-minut 62- van resoldre un partit que s'havia complicat en excés,
sobretot degut a les expulsions que van patir els egarencs i que
van obligar-los a jugar durant alguns minuts amb tan sols 9 jugadors.
Sigui com sigui, al final 3 a 1 i la primera victòria al sarró.
Calia, doncs, batre als holandesos per arribar a la desitjada final.
Així,
el tercer partit -contra el Bloemendaal- esdevenia decisiu. I la
importància del matx, així les coses, va traduir-se en tensió damunt
la gespa. A la primera meitat el domini del partit fou altern, amb
bones intervencions de Cortès i també del porter "taronja". Durant
la segona, però, l'Egara va decidir apostar pels tres davanters
-havia començat el fonamental encontre amb només 2- i les ocasions
a la porteria holandesa van ser contínues. L'encert, però, no jugava
a favor de l'Egara i així el resultat final fou el mateix que a
l'inici: 0 a 0 i cap a la lluita per al tercer lloc. La veritat,
una gran decepció. S'havia de renéixer.
Calia
dur el bronze cap al Pla del Bon Aire i era necessària la victòria
amb el Cannock anglès, l'equip a qui calia derrotar per aconseguir
la tercera plaça. I així va ser: quatre gols de Pol Amat, un
de Quintana i un de Tubau van configurar un resultat escandalós:
6 a 0. El partit de l'Egara fou rodó, mentre que els anglesos
van acusar, de segur, la no classificació per a la final quan
al partit anterior i a falta de 7 minuts, van encaixar un gol
que els en deixà fora.
La final de la competició la disputaren Bloemendaal i Harvestehuder,
amb victòria holandesa per 3 a 1. D'altra banda, cal destacar
i amb majúscules la designació del ratllat Quico Cortès com
a millor porter de la competició. |
Quico Cortès millor porter de la
Copa d'Europa amb familia.
Foto: Xavi Rubio |
Pere
Ejarque,
Enviat espacial
Vam
passar fred
Foto: Xavi Rubio |
Érem
prop d'un centenar els que vam emprendre camí cap a Bloemendaal
per recolzar l'Egara. Els uns, vam marxar amb l'equip, altres
l'endemà i altres, pel seu compte, van agafar el cotxe disposats
a fer quilòmetres... Ens imaginàvem que hi faria fred, però
potser no tant! Els que van arribar primer van tenir sort dels
que van venir al darrera ja que els van poder portar |
roba d'abric,
i els que ja eren a Holanda van advertir de les baixes temperatures
als que havien de anar-hi l'endemà. I si no, com a record d'utilitat,
el forro polar amb els colors del Bloemendaal va ser una de les peces
que més èxit de vendes va tenir.
La crònica
social d'aquesta Eurocopa de Clubs va començar a l'aeroport de Barcelona.
I si no que li ho preguntin al Rafa Mundet o al Ramon Talamàs. Els
"estris" electrònics van ser els seus maldecaps. Per al primer, els
problemes van ser amb el telèfon mòbil. Despistat? Potser sí o potser
no. La realitat, però va ser que la cinta dels "raig x" se li va "quedar"
l'aparell. Tres dies per davant sense mòbil, qui li ho havia de dir
al Rafa! Un voluntari, el mateix divendres, va baixar a Barcelona
i li va recollir. Menys fortuna va tenir en Talamàs. Decidia si facturava
o no la seva petita maleta. Sí..., no..., sí. Cap dins. Bé, això és
el que ell es pensava. L'ordinador portàtil que hi duia a l'interior
era segurament massa llaminer i la seva maleta, sospitosament, es
va extraviar. Va aparèixer al cap d'uns dies, després de donar la
volta al món o gairebé, però com ja us deveu haver imaginat, al seu
interior no hi havia tot el contingut. Havíem dit crònica social?
Bé, voliem dir crònica de sucessos!.
|
I..
què va succeir? Bé, el desenllaç final esportiu ja el sabeu
tots. Però sempre queden anècdotes i coses per recordar.
Com
per exemple el dia, el primer de competició, en què per ben
poc no es deixen al Diego Silla a l'hotel de concentració.
O, quan en un dia absolutament plujós, amb la llotja de VIPS
pràcticament buida, el segon que més manava ens va donar permís
per resguardar-nos-hi. Quan es va acabar el partit, la Sra.
René Meijer, la que més manava en l'organització, menys
ben educats ens va dir de tot.
Què
hi farem! De mals entesos n'hi ha sempre a tot arreu.
|
Ramon
Sala amb Teun de Nooijer
Foto: Nebridi Aróztegui |
Foto:
Jordi Tost |
També,
per tot arreu, en aquell país hi ha bicicletes. Moltes bicicletes.
Ja sabem que tots els holandesos, o gairebé tots, es desplacen
en aquest tipus de vehicle, però el que no vam poder aclarir
és, com enmig de tantes i totes iguals saben distingir la
pròpia. Encara un altre interrogant. En acabar la festa -
de cervesa en corre per tot arreu- quan marxen amb aquest
vehicle de dues rodes no contaminant els fan controls d'alcoholèmia?
Bé podríem explicar encara més coses, però val més que les
veieu en el recull d'imatges que hem triat per a la posteritat.
Itziar
Herreros i Sala
|
Trofeu
"Ganzo Cebado"
|
El
dimecres dia 23 de maig es van fer els lliuraments del "Trofeu
Ganzo Cebado" als jugadors que durant la darrera temporada
han tingut més regularitat a la Lliga de Divisió d'Honor.
En aquesta edició els guanyadors van ser Pol Amat i Núria
Camon (C.D. Terrassa).
Us
recordem que el nostre jugador Pol Amat és el tercer any consecutiu
que se li atorga aquest guardó. Volem fer esment que el segon
lloc l'obtingué també el jugador de la casa Jordi Quintana,
màxim golejador de la lliga i a l'apartat femení el segon
lloc va anar a parar a l'Ivet Imbers, del nostre primer equip.
|
Jordi
Quintana, Ivet Imbers, Segons classificats i Pol Amat, primer
classificat del trofeu Ganzo Cebado, junt amb el president
Salvatella
Foto: Rafa Mundet |
A
l'acte del lliurament hi assistiren el regidor d'esports de l'Ajuntament
de Terrassa, Francesc Plaza, l'adjunt a la presidència de la Federació
Espanyola, Josep Pi, i el president de la Federació Catalana de Hockey,
Jordi Alcover.
Salvador Vives i Jorba
50è
Campionat d'Espanya Juvenil Masculí
L'equip al complet
Foto: Rafa Mundet |
L'equip
juvenil masculí de l'Egara va proclamar-se de manera espectacular
Campió d'Espanya en un torneig disputat a les instal·lacions
del Pla del Bon Aire del 24 al 27 de maig.
La
competició comptava amb un total de vuit equips distribuïts
en dos grups. Al grup A hi havia el San Fernando gadità, el
Junior, la Complutense madrilenya i l'Egara.
|
Al
B, per la seva banda, hi havia el Polo, el Tenis de Santander, el
Jolaseta bilbaí i l'Atlètic.
El
primer partit dels ratllats fou contra el San Fernando. Després
d'uns primers minuts igualats en què l'Egara va trobar dificultats
amb la defensa andalusa, el matx es va encarrilar amb tres gols
-Quemada al minut 25, Gual al 26 i de nou Quemada al 32- abans del
descans. A la segona meitat, dos gols més van sentenciar el partit.
Els golejadors, en aquest segon temps, foren Davi -minut 13- i una
altra vegada Albert Gual -al 33-. L'Egara començava la competició
amb una còmoda victòria.
El Junior era el rival de l'Egara per al segon partit. A diferència
del primer, aquest es posà de cara ràpidament perquè als deu primers
minuts el resultat ja era de 2 a 0, amb gols de Pau Quemada de penal
i d'Albert Ayala. Abans del descans, un nou gol de Gual gairebé
sentenciava l'encontre, però un gol dels de Sant Cugat a l'últim
minut de la primera reduïa les distàncies. Durant la segona meitat
l'Egara sentencià: dos gols més de Quemada -un d'ells de penal-
i un altre d'Arias completaven el "set" per als egarencs: 6 a 1
i un nou pas cap a la final.
|
El
tercer partit es va disputar contra la Complutense, a priori
el rival més complicat. I les espectatives es van acomplir,
ja que al minut 1 els madrilenys s'avançaven al marcador.
Tot
i que l'empat afavoria els interessos ratllats, ja abans del
descans s'havia remuntat la diferència: al minut 6 Arbós empatava
i al 32 Quemada posava per davant els de casa. Durant la segona
part, els madrilenys no van baixar la guàrdia en cap moment,
ja que va haver d'esperar-se al 28 de la segona perquè un
penal de Quemada sentenciés l'encontre. Per arrodonir la victòria,
un nou gol de Quemada posava el 4 a 1 final. S'havia arribat
a la final amb tres victòries.
|
El
capità Salvatella rebent el trofeu de campions del
president de la Federació Espanyola Sr. Martí
Colomer |
Quico
Cortés, millor porter del campionat amb el president
del Atlètic Sr. Miquel Corbera. |
El
rival, l'Atlètic, també havia guanyat els seus tres partits
de grup. Així doncs, el matx decisiu presentava la màxima igualtat
i no es veia un clar favorit. Amb les graderies a vessar -el
seu aspecte no tenia res a envejar a un derbi de Divisió d'Honor-
i amb arbitratge de Paco Germain i l'inefable Pablo Sánchez,
a la una començava a decidir-se el campió. Després d'uns primers
minuts de tempteig, l'Egara va agafar el domini del partit,
domini que es va concretar al minut 22 amb un penal per l'escaire
del "pitxitxi" Quemada. Tot i algunes oportunitats en ambdues
porteries, amb aquest marcador es va arribar al descans. |
Al minut
9 de la represa l'Atlètic -també de penal- aconseguia la igualada.
A pesar del gol, l'Egara va continuar buscant l'àrea rival. I així,
al 15 una gran acció personal de Pau Quemada amb passada final a Albert
Gual significà el 2 a 1. A partir d'aquest moment, el partit es va
trencar.
| Tot
i la insistència atlètica, les ocasions més clares van ser ratllades.
A falta de quatre minuts i després de dues rematades consecutives,
Jordi Clapés provocava un strocke que Arbós, amb gran serenitat
i enganyant per complet el porter, transformava en el 3 a 1.
Amb el partit gairebé finalitzat, arribava el segon gol de l'Atlètic
en un altre penal córner. No hi hagué temps per res més. L'Egara
es proclamava Campió d'Espanya en una final que, segons l'opinió
general, havia vist un Egara superior a l'Atlètic. La celebració
al Pla del Bon Aire fou de les que es recorden. |
Components de l'equip juvenil que passen a
ser sèniors. |
A més,
Pau Quemada s'endugué el trofeu de màxim golejador i Quico Cortès
el del porter menys golejat. Els jugadors volgueren dedicar el títol
a Pere Amat, que no va poder assistir a la final perquè ell en tenia
un altre: el final de la seva "solteria".
Pau
Quemada, màxim golejador del campionat, rep el trofeu
de mans del president Francesc Salvatella |
Els
jugadors campions van ser: Quico Cortès, Ivan Trullàs, David
Alegre, Edu Arbós, Josep Maria Arias, Jordi Clapès, Xavi Davi,
Pau Quemada, Marc Salvatella, Xavi Salvatella, Jaume Salvatella,
Ramon Vidal, Albert Gual, Xavi Prades, Santi Ferraz i Albert
Ayala.
Destacar també l'aportació durant el Campionat de Catalunya
de Joan Petanàs i Carles Martí que, a causa de la limitació
quant a jugadors inscrits, no van poder participar en aquest
torneig. La Copa, però, també és d'ells. L'equip tècnic va
ser format per un nombrós "staff". Entrenadors: Pere Amat,
Pere Sala, Siso Ventalló. Entrenadors de porters: Carlos Trullàs
i Lluís Mercadé. Preparador físic: Xavi Bellès. Delegat: Joan
Quintana. A tots ells, moltes felicitats.
Redacció
Fotos: Rafa Mundet
|
|
|
