|
|
Adéu,
Jordi Garrabou
Aquests
dies, la família del Bridge està trista. En Jordi Garrabou
ens ha deixat i el trobarem molt a faltar, tant els seus
amics de sempre com els que et vam conèixer més tard. També
ho sentim per la teva família. N'estem segurs que, des d'on
sigui, els encomanaràs tota la teva força i les ganes de
viure. Recordo particularment quan et veia els dissabtes
a tu i el teu grup arribar al Club Egara. Jo pensava, avui
el nivell del Bridge pujarà molt. Ara em sabrà greu no sentir
la teva veu quan en acabar una jugada on "mataves" el meu
rei amb el teu "as" deies somrient: "ja veus, i doncs què?",
o simplement "si-no". Gràcies Jordi per ser com eres. Amic
dels teus amics. Ens serà difícil oblidar la teva petjada
per la vida.
Glòria
Sumalla
|
|
|
Relleu
Ara
que ve un relleu a la direcció del Club. Vull escriure unes
línies que em són molt fàcils tenir-les al meu pensament però
difícils d'expressar-les amb quatre ratlles. Vull que s'interpretin
tal com són, sense cap altra mena d'intenció.
La
presidència de la nostra entitat ha estat durant aquests darrers
anys en mans d'una persona, en Quico Salvatella, que amb la
seva labor no ens ha deixat indiferents. Potser hi haurà algú
que li critiqui certes accions, naturalment preses amb el
suport de la directiva. No obstant, les decisions, equivocades
o no, s'han de prendre en el moment oportú. Qui no ho fa no
s'equivoca.
Des de la meva posició de simple soci vull donar-te les més
sinceres gràcies per la feina ben feta, tant a tu mateix com
als teus col·laboradors, i sobretot a la Junta Directiva.
És evident que sense persones com vosaltres, que hi dediqueu
molt de temps tant personal com professional, tirar endavant
una entitat com el Club Egara seria molt difícil. Per això
el meu efusiu agraïment. Per altra cantó, et dic que el relleu
és molt benvingut en la persona de Ròmul Prat, home del Club,
vinculat a les juntes directives dels darrers anys i coneixedor
amb profunditat de totes les coses d'aquesta casa.
Jo el recordo com a secretari, amb unes intervencions molt
ponderades davant els socis i amb un "tempus" quasi mil.limètric.
Personalment veig un bon futur per la nostra entitat, "sobretot"
a nivell esportiu. Popularment es diu: "tothom té allò que
es mereix". Crec que el nostre estimat Club ha tingut la sort
de trobar sempre les persones més adequades.
Benvingut i sort, Sr. Prat. Fins sempre, Sr. Salvatella.
Xavier
Rubio i Navas
|