| Nº 35 abril 2001 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| La veu del soci | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge| La veu del soci|Persones|La teva opinió|La bustia|Flaix-drac| |
| Rafael Ruiz Amat: “La família de l’Egara va per davant dels èxits esportius” | |||
3. Ets component del grup Bon Soci Cuina. Dels actes en què heu participat, quin destaques més? Abans de res, voldria dir que per mitjà del Bon Soci Cuina la meva integració al Club va ser rapidíssima, i és que les meves inclinacions al món de la gastronomia tenen un gran pes. Com a actes que hem organitzat destaco les calçotades i, per damunt de tot, la nostra tasca a la Copa d’Europa organitzada a les nostres instal·lacions, un triomf quant a participació. 4. Com a amant del hockey, de quina manera interpretes la situació actual? Estem en un món que, evidentment, evoluciona. Sobre aquest tema jo penso que a cada zona on hi ha hockey aquest esport té una idiosincràsia diferent. I a Terrassa, en concret, es caracteritza per una filosofia que no contempla aquesta nova situació. D’altra banda, és de calaix que la política del patrocini està trucant a la porta i no podem posar-nos-hi d’esquena. Jo sempre he dit que cal que ocupar-nos de les coses per tal que, posteriorment, no ens hagin de preocupar. 5. S’acosten eleccions a la Presidència. La Junta entrant, quins problemes creus que haurà d’enfrontar? Penso que la propera Junta Directiva haurà de prendre decisions molt importants, com ara les inversions en instal·lacions esportives, la captació de nous socis i la política a prendre davant el tema que comentàvem abans: la professionalització. Sigui com sigui, cal que es tracin les línies mestres per al disseny de l’Egara del segle XXI. 6. Com a pare, què creus que es podria millorar a l’Escola de Hockey? Caldria que, des de la Junta de l’Escola de hockey els pares poguéssim donar idees, no només en l’àmbit estrictament esportiu, sinó també sobre el vessant humà de la formació: organització de sortides, viatges a tornejos internacionals… tot això perquè s’augmentés la integració social tant de pares com d’alumnes. 7. Què vol dir ser de l’Egara? Em sento molt orgullós de “ser Egara”. Jo, que he estat fora del Club i ara sóc dins, puc ser rotund i dir que l’Egara és una gran família. I és això el que no ens poden fitxar: l’afició, les persones, la qualitat de les persones… la família de l’Egara va per davant dels èxits esportius. És aquesta llavor la que hem de deixar a les futures generacions. 8. Canviant de tema: què t’ha semblat la legalització del cannabis per a ús terapèutic? Jo, sincerament, l’únic cannabis que he vist va ser a la “mili”. Seriosament, però, et diré que no tinc una opinió clara sobre aquest tema ja que en aquest sentit, i tal com es diu en castellà, “doctores tiene la iglesia”. 9. Parla’ns d’alguna afició. La meva afició número u, n’havia estat jugador, és el hockey. A banda d’aquesta, m’agrada la música, la lectura –una eina formativa fonamental- i la muntanya. 10. Diu el poeta: “no em cal un rumb precís”. Què hi dius tu? Hi ha una cosa molt clara: la vida t’ensenya allò que no surt als llibres. I, a vegades, pensaves que havies de prendre un rumb determinat i la vida te’n fa agafar un altre. Sigui com sigui, dues premisses són bàsiques: ser amant de la llibertat i ser honest. Acabem la conversa a quarts de dues del migdia. Entro en un bar, demano un tallat, i tot remenant el sucre m’adono que avui també he après coses. Pere Ejarque |
|||
| Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge| La veu del soci|Persones|La teva opinió|La bustia|Flaix-drac| |