| Nº 35 abril 2001 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| Hockey | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge| La veu del soci|Persones|La teva opinió|La bustia|Flaix-drac| |
Partits
internacionals de la nostra Escola
Garcia,
Jordi Margarit, Alfons Ferran i Marc Lloveras, tots ells dirigits
per Sergio Sanromà. Per
últim un combinat format per Ivet Cardiel, Natàlia Mas, Anna Cirera,
Laura Torredemer, Marina Preixens, Laura Astrich, Ivet Arbos, Mireia
Busqué, Carla Puig, Marta Martín, Carla Mercadé, Montse Jufresa
i Alexandra Carrera, entrenats per Joan Arbós van jugar també un
altre amistós contra l'equip anglès del Rugby School, que responent
al seu nom van fer mostra d'un joc molt dur que els va servir per
imposar-se per 4 a 0, en un partit on la diferència al marcador
no va reflectir el joc vist en el camp. Primera Divisió Masculina. Balanç de la temporada 2000/2001 La temporada 2000/2001 de Primera Divisió Masculina ha finalitzat. I ho ha fet amb una mala notícia per al nostre Club: el descens de l’E.H.C. Tot i aconseguir defugir de l’última posició a la taula classificatòria, l’equip de Pepe Arbós s’ha vist obligat a baixar de categoria, fet que ha vingut motivat perquè cap equip català ha assolit l’ascens a la Divisió d’Honor i, alhora, un conjunt català de l’elit han perdut la categoria. De totes maneres, no cal buscar excuses: la temporada de l’E.H.C. no ha estat bona. Amb només 10 de 44 punts possibles i 53 gols en contra per tan sols 24 a favor és una irresponsabilitat culpar les caramboles. Sigui com sigui, l’objectiu del quadre ratllat per a la propera campanya ha de ser clar: retornar a la Primera Divisió i recuperar el prestigi perdut en un any per oblidar. D’altra banda, l’altre equip de la casa a la categoria, l’Egara, aconseguí una discreta setena posició. Amb 10 victòries, 4 empats i 8 derrotes, els de Tete Francino seran, la temporada vinent, els únics representants del nostre Club a Primera. Esperem que no per molt temps. Primera Divisió Femenina. Balanç de la temporada 2000/2001 Pel què fa a la Primera Femenina, l’equip de la casa a la categoria -el Club Egara-, amb un total de 13 punts fruit de 6 victòries i 1 empat, ha finalitzat en la sisena posició. Les de Xavi Pagès i Lluís Sanromà han realitzat una temporada prou seriosa i sembla que ja han quedat enrera els problemes de la campanya passada entorn la manca d’entrenadors i l’assistència als propis entrenaments de les jugadores. Enguany, sense dubtes, hi ha hagut una major rigorositat. Confiem que durant la propera temporada aquest equip segueixi en aquesta línia ascendent i, per què no, pugui fins i tot treure el cap a les posicions de promoció d’ascens. Redacció 
Egara 1935 D.H.M: Objectiu assolit! Com ja vàrem veure en l’anterior edició de “el Drac”, l’arribada del bon temps va coincidir amb la remuntada de l’Egara 1935. Malgrat tot la salvació era l’objectiu i aquest encara no estava aconseguit. El següent obstacle en aquest camí, el Jolaseta de Bilbao, era un conjunt que estava en una situació semblant a la nostra i per tant amb la mateixa necessitat de victòria. El partit començà molt malament pels de Quim Solà. Dos gols visitants posaven el partit coll amunt com també la diferència de gols o “goal average”. En la segona part, i repetint gestes anteriors, el ’35 culminà una recuperació espectular en un partit que acabà tres a tres i amb la sensació de que si arriba a durar cinc minuts més la victòria hagués estat local. Sense cap mena de dubte. La darrera jornada abans de Setmana Santa ens portà de nou a la carretera. Santander era la localitat on podíem aconseguir virtualment a la permanència a Divisió d’Honor. No fou un partit fàcil. El conjunt del Cajacantabria Sardinero, reforçat el present any amb diversos jugadors sudamericans, presentava un sòlid equip que en el partit d’anada al Bonaire ens havia golejat. Fou un encontre disputat bàsicament al mig del camp on cap dels equips aconseguia avançar-se en el marcador però tampoc volia encaixar cap gol. Malgrat això, quan l’empat ja semblava satisfer tant a locals com a visitants, Jaume Quintana donà els dos punts al ’35 en un penal-corner a pocs minuts del final. Així doncs, només calia que l’Egara guanyés a Orense i nosaltres ens mantindríem un any més a la màxima categoria. Aquest resultat es produí en la jornada que rebíem l’Atlètic, un partit sense massa història on els gols aconseguits pels visitants en moments clau els van facilitar la tasca. El marcador final fou de dos gols a sis. Els gols locals van ser aconseguits pel Santi Bosch i el Falck Tischer. A dues jornades del final la estàvem salvats. La relaxació que comporta l’abastament de l’objectiu va fer que els dos partits finals foren poc més que un tràmit. El primer d’ells era a Les Pedritxes, on el C.D. Terrassa encara s’hi jugava molt. Els locals sortiren molt tensionats i malgrat avançar-se amb dos gols no varen tenir la victòria gens clara. Molt menys quan Jaume Quintana va escurçar distàncies situant el dos a un al marcador, que fou el resultat final. El darrer partit era un regal, un premi en forma de viatge a les Illes Canàries per tots els jugadors. Gran part de l’staff tècnic no va poder viatjar ja que assistí al casament de l’Oriol Carreras (el capità) antic jugador del ’35 i actualment a l’E.H.C. a qui volem felicitar i encoratjar en el seu particular viatge. El matx davant el Taburiente va ser de gran intensitat i desgast. El gol inicial del Jordi Carrera ens permeté de jugar amb molta tranquilitat en un camp amb més pujades i baixades que el “Dragon Khan”. En la segona part els locals premeren l’accelerador i van aconseguir tres gols que deixaven el partit vist per sentència. Aquí fou on el nostre equip va treure forces no se sap ben bé d’on i igualà el marcador destacant el gol de Pere Jufresa, un home a qui només li interessa donar-los(llàstima que ho sapiguem ara). En el darrer suspir de partit un inexistent penal-corner permeté que els locals guanyaren per 4 a 3. Per celebrar la fi de la temporada vam gaudir d’un luxós àpat a un restaurant canari d’on cal destacar la seva inigualable “ensaladilla” rusa antigravitatòria, menjar de faraons. Un prestigiós redactor de “El Drac” em va exigir que relatés amb pèls i senyals tot el desplaçament a l’illa de Gran Canària. Tota l’informació la trobareu a la web: www.el35depasseigpercanaries.com Des d’aquí volem felicitar el primer equip pel Campionat de lliga, les noies per la gran temporada realitzada i a nosaltres mateixos també. Toni Broto Les noies internacionals
Ah, per cert, una dada que pot ser d’interès: si algú vol inscriure el seu fill o filla al col·legi Millfield, el curs només val 80.000 $. Joan Comerma Paloma Egara D.H.M: Bronze a la Copa del Rei Després de la consecució del títol de lliga, el cap de setmana següent disputàvem la Copa del Rei a les instal·lacions de Les Pedritxes. En el primer partit ens enfrontem als canaris del Taburiente. El partit se’ns complica ben ràpid i als 28 segons ens marquen un primer gol. Als dotze minuts ens marquen el segon i s’arriba al descans amb un desavantatge prou important; tot semblava dat i beneït, però a la segona part apretem de valent i posem setge a la porteria insular fins a aconseguir escurçar distàncie. Empatem i a pocs minuts per al final del partit aconseguim posar-nos per davant. El resultat final 3 a 2 ens permetia estar en semifinals després d’un gran matx disputat pels dos equips. A la semifinal ens espera el Polo i la decepció. El resultat final de 2 a 0 pels barcelonins ens deixa fora del torneig del ko. El partit, en la seva primera meitat, va tenir un domini altern tot i que les millors ocasions per marcar les vàrem tenir nosaltres. El Polo ens va marcar en el primer penal corner que va llançar. Aquesta vegada el penal no ens va ajudar a refer el marcador advers i totes les aproximacions a l’àrea polista varen resultar estèrils, ja fos per la bona actuació del porter o pel poc encert i fortuna dels nostres atacants. En la segona meitat, el domini va ser nostre, però aquest va resultar estèril, ja que es varen crear poques ocasions de perill. En canvi el Polo, en una contra letal, va sentenciar el matx amb un segon gol. El diumenge, doncs, disputàvem el partit pel bronze davant el San Sebastian. El partit va tenir algunes similituts amb el del Polo. Ocasions desaprofitades, els bascos que s’avançaven en el primer penal… A la segona meitat però vàrem poder empatar i forçar els llançaments d’strockes, que ens van atorgar, finalment, el bronze. Cal ressenyar que en la final hi hagué victòria de l’Atlètic per 2 a 0 davant el Polo. Ara, tota la preparació resta centrada en la Copa d’Europa que es disputarà els primers quatre dies de juny a la localitat holandesa de Bloemendaal, on esperem que la sort ens acompanyi més que en anteriors edicions i que en aquesta Copa del Rei. Josep Ejarque Guillamat Egara D.H.M: Quarta Lliga consecutiva!!!
L’equip però, aquest cop sí va exhibir una de les seves millors cares i amb tan sols un quart d’hora de partit ja dominàvem per tres a zero. En aquell instant de partit, es va produir un fet que el va trencar; l’agressió (amb carta o no) a Santi Amat per part d’un jugador canari que li provocà un espectacular trau al cap que va necessitar de vint punts de sutura. Després de la justa expulsió del jugador argentí, el partit es va adormir i el resultat es va ampliar fins al definitiu 6 a 0.
A la nit, sopar amb membres de la junta a l’Hotel Don Candido on hi va haver parlaments dels presidents del club i de la secció, Srs. Salvatella i Marcet, i també va haver temps per comprovar l’art coreogràfic d’algun jugador. Després la festa va continuar fins… Josep Ejarque Guillamat COPA D'EUROPA 2001
Connectem amb el nostre primer equip
Des de la temporada 1988-89. 2. Quin gol i quin partit recordes especialment? La semifinal a l’Olimpíada d’Atlanta, tot i que no sé si va ser meu! 3. Un camp? El de l’Egara. 4. Quina o quines persones t’han influenciat més? La Família. 5. Un estic. Grays. 6. Un àrbitre. El Joan Comerma. 7. Esportista que admires. Michel Jordan. 8. Altres esports o afeccions. El “bricolage”. 9. Quin és el teu millor record? La medalla que vam guanyar a Atlanta. 10. ...i el més trist? Doncs... no me’n recordo. 11. Què se n’aprèn dels nens? L’espontaneïtat. 12. Què estudies i a què et dediques Sóc enginyer mecànic. 13. Quin color t’agrada més? El blau. 14. Un somni. Que tothom pugui ser feliç. 15. Una pel·lícula i un actor. La Guerra de las Galaxias. Sean Connery. 16. Una cançó i un cantant. Summer of sixtymine. Brian Adams. 17. Un llibre. Qualsevol però que no sigui gaire llarg i pesat. 18. Televisió o ràdio? Televisió. 19. Un programa. Cap. 20. Navegues.com? Molt poc. 21. Una ciutat. Sydney 22. Barça o Espanyol? Espanyol. 23. Pit o cuixa? Pit. 24. Saps cuinar? Alguna cosa. 25. Quin plat prepararies? Botifarra amb espàrrecs trigueros. 26. Te’l menjaries? Sí |
| Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge| La veu del soci|Persones|La teva opinió|La bustia|Flaix-drac| |