 |
Maig,
dies 24, 25, 26 i 27:
CAMPIONAT ESPANYA JUVENIL HOCKEY- CLUB EGARA
Del 1 al 4 de juny:
COPA EUROPA HOCKEY
(BLOEMENDAAL- HOLANDA)
14 de juny:
DINAR DE CLOENDA INTERCLUBS DAMES TENNIS
16 de juny:
Matí: FESTA FI DE CURS DE LES ESCOLES
ESPORTIVES
Nit: SOPAR FI DE TEMPORADA
ESPORTIVA
25 de juny:
INICI DE LES ACTIVITATS D’ESTIU
Del 28 de juny al 1er
de juliol: CAMPIONAT D’ESPANYA INFANTIL
FEMENÍ DE HOCKEY |
Safari
fotogràfic
Arriba el bon temps i caminar a
ple sol comença ser una cosa feixuga. Com més
lluny aparquem el vehicle, més haurem de caminar i, potser
ens pot agafar una insolació. Per què córrer
aquest risc? Si tenim al davant del Club un lloc idoni per deixar
el cotxe, aprofitem-lo. (Per cert, per què deuen servir
aquelles ratlles blanques i vermelles pintades al terra?) |
|
| Adéu
a Joan Comerma i Pons |
 |
En
l’anterior número d’aquest butlletí
lamentàvem la mort de Joan Comerma i Pons, President
de la nostra entitat entre els anys 1976 i 1981. |
Joan
Comerma, ex-president del club (al centre de la fila inferior)
en la seva etapa com a jugador. La fotografia és del
1945 al camp de Rubí. |
| I
tal com anunciàvem en aquella trista notícia –que
per raons de tancament d’edició havíem tractat
de manera breu-, al present número de “el drac”
ens faríem ressò de la seva |
trajectòria
a l’Egara. Joan Comerma i Pons va debutar l’any 1940 com
a jugador. La seva estima pel hockey, però, arrencava d’abans
de la guerra quan –en paraules del seu germà Jaume- ja
corríem darrera d’una pilota i amb l’stick a la mà
a la Plaça del Progrés.
els
germans Comerma - Jaume, Joan i Josep - a la plaça
del Progrés abans de la guerra. |
L’any
1952, Joan Comerma –des de sempre davanter centre- formava
part de l’equip ratllat que va imposar-se per primera vegada
en un Campionat d’Espanya. Aquest fet no només va
tenir importància quant a fita esportiva, sinó
que la consecució d’aquest primer Campionat va fer
possible que l’Egara sortís a Europa la temporada
següent. Viatjant per |
terres estrangeres, Comerma va entendre que una entitat com l’Egara
havia de comptar amb instal·lacions pròpies i de qualitat.
Convençut de la importància de tenir uns equipaments
espaiosos, Comerma fou el promotor –juntament amb Joaquim Vancells
i altres- de les actuals instal·lacions del Pla del Bon Aire.
Envoltant-se de persones il·lusionades, avui podem afirmar
amb rotunditat que la seva visió –irrealitzable i sense
possibilitats de sobreviure per molts en aquella època- va
resultar un encert sense palitius.
Joan Comerma sempre fou un soci inquiet i d’innovadores idees.
Fou impulsor dels Tornejos Internacionals Pere Amat –en col·laboració
amb Joaquim Vancells, Paco Dinarès i Jacint Badiella-, de l’Ordre
del Drac de Sant Llorenç –avui encara viva i amb empenta-
i de l’actual escut de la nostra entitat –dissenyat per
per Jeroni Font i Casals-.
Durant la seva etapa com a President del Club, Comerma –com a
fets més significatius- fou el responsable de l’ampliació
de la zona actual del Restaurant i de la creació de noves pistes
de tennis.
Joan Comerma i Pons, un President que sempre serà en el nostre
record.
Redacció
Certàmen
de l’Esportista 2000
Francesc Salvatella, dirigent de l’any
El
president del nostre club, Francesc Salvatella va rebre el guardó
de millor dirigent de l'any en el Certàmen de l’Esportista
que aquest any ha celebrat la 26ena edició.
La tasca al llarg dels 8 anys de presidència ha coincidit
amb un dels moments més brillants de l’Egara. Aquest
guardó s’afegeix aquest any al que va obtenir com
a millor dirigent d’un club català de l’any,
atorgat per la UFEC. El club va quedar entre els finalistes
a l’Entitat del 2000. |
El
president Salvatella amb els representants del nostre club
mostrant els diferents guardons. |
També
van ser finalistes Pere Arch, en l’apartat d’entrenadors,
Pol Amat com a jugador, i Cesc Llongueras, en la trajectòria
esportiva. El primer equip de l’Egara, també va ser entre
els finalistes com a millor conjunt.
Salut,
alimentació i exercici
Cuida’t 2001 amb Diego Silla
El
preparador físic Diego Silla, ha participat en les VI
jornades de la Salut, l’Alimentació i l’Exercici
que s’han celebrat a l’Hospital Universitari de la
Vall d’Hebrón, amb el suport del Departament de
Santitat de la Generalitat de Catalunya.
Diego Silla, que fa 18 anys que és al nostre club, és
llicenciat en I. N. E. F. i Doctor en Filosofia i Ciències
de l’Educació. Va fer, el dia 16 de maig, una ponència
sobre el pla d’entrenament d’un quip d’èlit. |
 |
Els moderadors
eren el Dr. Mario Lloret i el Dr. Eduard Mauri, vinculat al R. C.
D. Espanyol. Per Diego Silla, la base de la preparació física
és construir des de sota fins a dalt, és a dir, treballar
perquè els jugadors tinguin una òptima capacitat aeròbica.
M’han
dit
Una excursió a Brussel.les
 |
D’aquesta
que explico ja en fa uns anys, uns quants si fa no fa. Molts
us en recodareu. Vam anar a Brussel.les a jugar un torneig amistós.
Ens convidaven els del Club Daring. L’equip que hi va anar
a jugar era un combinat de jugadors de diferents categories.
Com sempre, un grup de familiars i amics acompanyava els jugadors,
en aquesta ocasió no erem gaires, però suficients
per fer xerinola i passar-ho bé. Els camps d’herba
natural estaven molt ben cuidats. Pel que fa als partits, hi
va haver de tot: una victòria, dos empats i una derrota.
Un balanç no massa bó, però que hi farem.
Pel que fa a la part lúdica, els resultats van ser més
positius... Primer, cal dir que els del Club Daring ens van
tractar molt bé. Ens van ubicar en una espècie
de complexe esportiu on a la planta sotàno hi havia una
piscina coberta, a la planta primera una pista de tennis i a
la planta superior una pista poliesportiva. Acabada la competició
ens tenien preparada una gran vetllada. Una estona de ballaruca
i en acabat un passeig de nit per la ciutat. |
Paga la
pena fer-ho: les avingudes són realment boniques de veure.
Tot passejant, un parell de senyores, ja grans, estaven passant per
uns moments complicats a l’hora de desaparcar el seu cotxe. Oh,
la la! Mon dieu! Ça c´est pas possible! Exclamàvem
constantment. I la veritat és que tenien raó. El seu
utilitari, un Volkswagen Escarabat de la primera Guerra Mundial, estava
literalment encastat entre dos vehicles. Els que n’hagueu conduit
algun recordareu com pesàven i com n’eren de durs de direcció.
Aquell cotxe, assegut al seient i davant del volant no hi havia manera
de treure’l d’allà on era. Sol.lució? Ràpida.
Entre el grup que anàvem tot passejant, hi havia els dos germans
Quintana, el Pepe i el Joan. Un per banda, es van ajupir i a polze
van aixecar el cotxe i el van col.locar al mig de la calçada.
Aquelles dues senyores hores d’ara, si encara són en aquest
món, segur que ho recorden. Merci bien.
Cesc Llongueras
| Sol.lució
a l’enigma del número anterior:
1-Xavi Moliné; 2-Jordi Freixa jr; 3-Ramon Sala; 4-Pere
Arch sr; 5-Ivet Imbers; 6-Pedri Marcet; 7-Pere Amat jr; 8-Pere
Ejarque; 9-Jan Dinarés. |
|
