 |
Benvolguts
senyors:
Com molts de vosaltres sabeu, fa unes setmanes vaig patir
una fallida cardíaca mentre jugava un partit de hockey,
el meu esport de tants i tants anys. I ara formo part de
lestadística.
Sembla ser que les possibilitats de sobreviure a un episodi
daturada càrdio-respiratòria fora dun
hospital són realment mínimes.
Tot això mha portat, com deia, a formar part
de les estadístiques. Estic entre el petit nombre
dafortunats que ho pot explicar. Amb carències,
perquè lepisodi és per a mi una negra
llosa, però ho puc explicar amb lajuda del
que mhan anat comentant.
He tingut sort. Tothom em diu que he tingut sort. Però
em crida latenció que mho diuen en genèric
i jo voldria explicar quina ha estat la meva fortuna.
És cert. He sigut afortunat, molt afortunat. He tingut
sort de tenir al meu costat en Joaquín Broto, una
persona que de la
|
seva angoixa
en va fer professionalitat i del seu ensurt, força.
He tingut sort de comptar amb els companys de lEgara i de lAtlètic,
entre ells Lluís Ycard, que em van convertir lincertesa
en moviment i la inquietud en prudència.
També he tingut sort de comptar amb el personal sanitari de
la Unitat dIntensius i Cardiologia de lHospital de Terrassa.
Tan sols puc dir que la seva preparació tècnica va parella
a les seves qualitats humanes. I són, creieu-me, molt grans.
I què puc dir de tots vosaltres, de tants i tantes visites,
de tant suport? Mheu ofert més del que crec merèixer.
Permeteu-me, per finalitzar, aprofitar un espai públic per
fer també un reconeixement a la meva família. En uns
moments molt tristos, de la por en van fer ànim i de la ràbia,
serenor. Aquesta ha estat de veritat la meva sort.
Gràcies amics. Gràcies per tot a tothom. Mai no oblidaré
que el vostre esperit mha tornat la vida. I una part daquesta
serà, per sempre, vostre.
Francesc Codina Serracanta, "Sebas" |