Nº 34 Març 2001 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
La veu del soci
Vicenç Planas Ballbè: "Vaig jugar a hockey fins els 63 anys"

Va néixer l'any 1921. És piscis. Actualment està retirat, però la seva vida professional va girar entorn el tèxtil, a la branca del gènere de punt. Li agrada l'esport en general -va començar sent marxador- i és un dels seguidors més fidels de l'Egara. "La veu del soci" d'aquest número és un acte de justícia. Cal que la gent sàpiga que hi ha socis que sempre, però sempre, ens faran costat. Coneguem-lo una mica més per mitjà del decàleg:

1. Des de quin any és soci del Club? D'ençà que es van construir les instal·lacions aquí al Pla del Bon Aire.

2. Sempre ha estat un gran seguidor del hockey. Com el veu actualment? Jo puc referir-me a l'Egara, que és l'equip que he seguit més temps. En aquest sentit, et diré que, tot i comptar amb un gran equip, a vegades surten poc concentrats i amb un abús excessiu del dribling.


Vicenç Planas. Soci núm 111
3. Per què sempre es col·loca lluny del brogit quan fa d'espectador? Perquè d'aquesta manera es poden seguir molt millor els partits, si tens gent al costat et distreus. La meva zona al nº1 del Bon Aire és a la cantonada del gimnàs amb l'hípica. Allà sempre els mateixos tres, som un grupet de grans forofos. Quan l'Egara marca piquem fort contra les tanques dels anunciants. Vivim el hockey amb intensitat.

4. A banda del hockey, vostè és un gran aficionat a d'altres esports. Quins? Jo vaig competir en marxa atlètica. En aquesta modalitat, vaig tenir un rècord de Terrassa en la disciplina de 5 quilòmetres. Després de la marxa em vaig dedicar al hockey. I, d'un temps ençà, m'ha agafat la dèria del golf: mai no és tard per fer esport.

5. Potser és un dels jugadors de hockey que ha estat competint fins a una edat més tardana; fins a quina edat exactament? Fins a 63 anys. La veritat és que he conegut moltes generacions de joves. Molta gent em coneix per haver jugat amb ells i ens portem gairebé 30 anys de diferència. A més, si pogués segurament encara jugaria.

6. Com a gran amant de l'esport, quin esportista destacaria com al millor de tots? Jo sempre m'he recordat de Gerardo Diego, un marxador d'abans de la guerra que va marcar tota una època.

7. Quin valor té al capdavant en la seva escala -família, feina, diversió…-? Sobretot és la família. Penso que és fonamental estar units amb la família per tal que no hi hagi divergències. En aquest sentit, penso que cal no ser conflictiu, jo procuro no esverar-me mai i apostar per mirar les coses amb tranquil·litat.

8. Quin és el viatge que li queda per fer? Segurament aniria fins als fiords de Noruega. Ep! I encara hi sóc a temps!

9. A vostè també li ha agradat sempre caminar. Encara continua fent-ho? Sí, sí. Actualment, no hi ha cap setmana en què com a mínim dos dies no m'arribi fins a dalt a La Mata per fer una caminada. De més jove, havia anat sovint pels Pirineus.

10. Vostè és un enamorat del mar. Diu el poeta: "la mar són emes infinites". Què en pensa? Per a mi la mar són onades infinites.

El senyor Vicenç Planas és una d'aquelles persones que, per als poc observadors, passen desapercebudes. Ara bé, la veritat és que sempre hi és. A l'Egara no ha faltat mai, sempre ha fet costat a l'entitat i és un d'aquells socis que caldria posar a la vitrina d'associats exemplars.

Pere Ejarque