Nº 34 Març 2001 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Hockey

Egara benjamí 4x4, Campions de Catalunya Sala

Foto: Ana Forrellat
L'equip de l'Escola va proclamar-se campió de Catalunya grup A en la modalitat de sala després de jugar sis partits guanyats en els quals van marcar 110 gols. Realment una xifra espectacular.
L'equip el formen, d'esquerra a dreta, per Carles Giró, entrenador; Alex Marcet, Tomàs Espanya, Lluís Mercader, Marc Biosca, Jordi Biosca(delegat), Lluís Freixa, Frederic Tarrats i Jordi Tapioles.
Felicitats a tots ells i als seus responsables.

Ramon Sala
Director Escola de Hockey
El '35 D.H. aixeca el vol

 El mes de març ha resultat d'allò més profitós per a l'Egara 1935. A la ja comentada victòria davant l'Atlético San Sebastián cal afegir-ne tres més, davant rivals directes en la lluita per evitar el descens, per només una derrota. Tot això ha possibilitat que l' equip egarenc pugui treure el cap per sobre els negres núvols que amenacen amb la pèrdua de categoria. La vuitena jornada del campionat ens deparava el primer partit trascendental, el "derby" local amb el Vallès. El nostre conjunt, conscient de la importància de l'enfrontament, portà en tot moment la iniciativa del partit i s'adelantà amb una punxada marca de la casa al segon pal de Víctor Pujol. L'equip local empatà minuts més tards, però l'equip de Quim Solà no perdé la compostura i en la segona part, amb una gran actuació de l'Òscar Davi que aconseguí dos gols i en donà un altre a l'Edu Quemada, segellà un triomf vital per dos gols a quatre.
La tornada al Bonaire no ens deixava treva ja que la batalla seguia, aquesta vegada davant el polèmic conjunt del l'Apostol Orense. El partit començà malament per als nostres: els gallecs s'adelantaren en el marcador amb una diferència de dos gols en la primera meitat. Però no eren els gallecs qui ens havien de parar els peus. El '35, conscient que el partit no es podia perdre, cregué amb fermesa en les seves possibilitats i un gol de Santi Bosch escurçà distàncies en el marcador. Malgrat això l'avantatge continuava sent pels visitants fins que als darrers minuts es va fer efectiu el miracle: l'Egara 1935 donà la volta al marcador amb dos gols, un de Jaume Quintana i un altre de Toni Broto que possibilitaren que l'equip egarenc segueixi enlairant-se.
El següent partit ens duia, després de molts mesos a la carretera, a "la capital del Reino". El rival, la Complutense, era un bon test per saber si l'equip del Bonaire seguia en una bona línia. El nostre conjunt realitzà una bona primera part adelantant-se en el marcador amb un gol de Víctor Pujol. Malauradament, en la segona part l'equip madrileny forçà la màquina i aconseguí tres gols que donaren la volta al marcador. El gol final de Falck Tischer no evità l'única derrota del '35 en el mes de març i que tampoc no evita que encara poguem mirar els rivals des de certa alçada.
Aixo sí, sempre tocant de peus a terra i com diuen més enllà de l'Ebre, "por la cuenta que nos trae".

Toni Broto
Les femenines: IM...PRESSIONANT!!!
Amb aquesta paraula es podria definir la temporada que ha realitzat el nostre primer equip femení. La cinquena posició final que ha assolit l'equip a la segona temporada a la D.H. demostra el gran potencial de l'Egara en la categoria femenina. En els últims partits de la fase final de la lliga, les noies tan sols han perdut un partit i, cal destacar que va ser contra el líder, el C. D. Terrassa.
A Can Salas, només ens vam poder emportar un punt després d'empatar a dos gols enfront de l'Atlètic en un
partit poc encertat de les nostres jugadores. En la següent jornada l'equip es va treure la son de les orelles i va derrotar per un espectacular 1 a 4 a les jugadores del Polo, que segurament ja deuen estar pensant en fitxar alguna de les nostres noies. Els espectadors del l´Eduardo Dualde, entre els quals hi havia un gran nombre de socis, van disfrutar d'allò més amb els gols de l'equip que van ser marca de la casa!
En el partit disputat a les nostres instal·lacions enfront del San Pablo Valdeluz es va seguir amb el bon joc del partit anterior, i els dos punts es van quedar a casa després de guanyar per 2 a 1. L'últim partit de lliga es va jugar a les Pedritxes enfront del campió, el Terrassa, que va exercir la seva superioritat derrotant el nostre equip per 2 a 0. La classificació final a la lliga ens va permetre jugar la Copa de la Reina a Alcalà la Real (Algú sap on és? S'hi juga a hockey allà?). Per mala sort o qui sap si per d'altres factors... ens va tocar enfrontar-nos al Terrassa en el primer partit, el qual ens va guanyar i el nostre equip va quedar eliminat. Tot i el llarg viatge i la derrota les nostres jugadores s'ho van passar molt bé, sobretot per la nit...

Josep Brugueras
Egara D.H. Masculina: S'haurà de patir fins al final

Està comprovat que en aquesta lliga no volem que les coses ens vagin molt de cara i ens les compliquem nosaltres mateixos, com si de per si ja no fossin complicades. Ho teníem tot a favor, el camp, la gent, la posició a la taula, la moral, però tots aquests condicionants no varen servir de res i vàrem deixar que l'Atlètic ens atrapés al capdavant de la classificació en un partit que gairebé es podria dir que vàrem regalar.
A la primera meitat bon joc durant vint
minuts i avantatge clar al marcador -3 a 1- que es veu reduït just abans d'arribar al descans. A la segona ens espessim com la boira i ens veiem superats pels groc i negres que s'acaben imposant per 4 gols a 5. Dir també que els àrbitres no ens varen regalar res, però això no ens eximeix de la culpa en la derrota final. El costat positiu, si és que n'hem de buscar un, és que continuem de líders i que si guanyem els quatre partits que resten tornarem a ser campions.

Llotja d'honor.
Foto: Rafa Mundet
 Esperem que aquest contratemps no faci que l'equip perdi el nord i pugui aconseguir l'objectiu inicial, que no és altre que el de repetir títol de lliga. Pel que fa a la resta de partits que es van jugar durant aquest mes de març, hem de dir que primer es va superar al Sardinero per un clar 6 a 0 en un partit on els càntabres només es van dedicar a defensar. Posteriorment ens desplacem fins a San Sebastian, en un dels camps on l'any passat es va perdre un punt.
En aquesta ocasió, i sobre la nova gespa artificial del camp donostiarra, es juga un partit molt seriós i ens acabem imposant per un 2 a 4 que fa justícia al que es va veure sobre el terreny de joc. Ara només ens resta no tornar a punxar, queden quatre partits: Terrassa, Orense, Taburiente i Complutense. Quatre finals per poder tornar a celebrar un nou títol de lliga. Depenem de nosaltres mateixos i no podem fallar.

El Ciutat de Terrassa

Jordi Arnau, Roger Armengol, Jan Dinarès, en representació dels clubs terrassencs, fan entrega del Trofeu Ciutat deTerrassa a l'alcalde de la ciutat Manuel Royes.
Foto: Rafa Mundet
Se celebrà de nou aquest any el Torneig Ciutat de Terrassa, que enguany enfrontava els equips de la nostra ciutat - Egara, Atlètic i Terrassa - als de la ciutat alemanya d'Hamburg, represen-tada per Ulenhorster, Harvestehuder i An der Alster, tres equips de primera línia europea.

El torneig, plantejat com una lligueta, ens enfronta primer amb el Ulenhorster als que superem per tres gos a dos en un partit no gaire vistós i en el que encara duem la ressaca de la derrota a la lliga davant l'Atlètic.
En el segon partit ens enfrontem als que van ser botxins nostres a la passada copa d'Europa: l'An der Alster. Aquesta vegada superem per quatre gols a dos en un partit molt seriós i ben jugat que ens va portar a un triomf merescut. En la jornada final, partit amb l'actual campió de la bundeslliga, el potent Harvestehuder amb els quals empatem a dos gols en un partit on es deixar notar el cansament de tres dies de competició. Victòria final de la ciutat de Terrassa davant
la d'Hamburg i elecció del nostre company Pol Amat com a millor jugador del torneig.

El mateix Pol Amat va ser també guardonat amb el trofeu de màxim golejador de la competició.

Destacar el bon nivell de hockey vist i la perfecta organització de la que novament va fer gala la ciutat de Terrassa quan es refereix a aconteixements esportius i més concretament en el nostre esport del hockey.


Josep Ejarque Guillamat

El Sr. Jaume Simó d'EGABAC, entrega a Pol Amat el trofeu com a millor jugador.
Foto: Rafa Mundet
Eduard Tubau, medalla al mèrit esportiu
El dia 6 de març, a l'Ajuntament de la nostra ciutat, Eduard Tubau va rebre de mans de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes, la medalla al mèrit esportiu, distinció que reben tots aquells terrassencs que debuten a una olimpiada. L'acte l'obrí el regidor d'esports Paco Plaza. Josep Casajuana, diputat del Parlament de Catalunya, llegí la glosa als esportistes, destacant el fet de comptar Terrassa amb representants olímpics de quatre modalitats esportives diferents. Casajuana demanà als esportistes premiats que

L'alcalde de Terrassa Manuel Royes, junt amb Eduard Tubau
Foto: Rafa Mundet
siguin un exemple pels joves, que ajudin a aixecar el nivell de la cultura esportiva del país, juguin net i que cultura, esport i educació caminin junts. La resta dels sis jugadors del nostre Club que van participar a l'olimpiada de Sydney ja van ser guardonats anteriorment. Van acompanyar a Eduard Tubau varis directius del nostre Club.
Felicitats Edi.

Redacció
Tomás Guasch al nostre club

Tomás Guasch junt amb al nostre president.
Foto: Rafa Mundet
El periodista del diari As, Tomás Guasch i el nostre president, Francesc Salvatella van compartir taula amb representants de la nostra Secció de Hockey en un sopar distès. Us informàvem en el número anterior del nostre butlletí, que en Tomás havia sortit per la televisió -TVE Catalunya- amb la samarreta del nostre club. Tomás Guasch és un periodista -amb una llarga i dilatada trajectòria- que es preocupa per l'esport, per tots els esports, entre ells el nostre.
El vam convidar a sopar per tenir una agradable xerrada esportiva. No cal dir, coneixent-lo, que va ser, a més, molt divertida.

Redacció
CONNECTEM AMB EL NOSTRE PRIMER EQUIP
Per cinquè mes consecutiu ens adrecem als jugadors del primer equip de la casa per a fer-lis una sèrie de preguntes i conèixel's una mica més.


Jordi Amat ("Coke").
23 anys.
Defensa.
Ningú li pren la bola.


Quim Carrera.
24 anys.
Davanter.
Extrem nat per excel·lència.
Senyor enginyer.

Pol Amat.
22 anys.
Davanter.
Ràpid i espectacular com el seu pare.
Mag de les finances.


1. Des de quan jugues al primer equip?
J.A. Des de la temporada 96-97.
Q.C. Temporada 94-95.
P.A. Temporada 95-96.

2. Quin gol i quin partit recordes especialment?
J.A. La final del Campionat d'Espanya de Hockey sala juvenil a Ourense, i també el meu primer partit amb l'Egara D.H. contra l'Apóstol.
Q.C. Els partits contra l'Atlètic, especialment als Campionats de Catalunya.
P.A. El "gol d'or" contra Corea, al pre-mundial de Malàisia.

3. Quin camp?
J.A. Josep Marquès.
Q.C. Josep Marquès i el de l'Egara.
P.A. El ex-camp Cesc Llongueras

4. Quina o quines persones t'han influenciat més?
J.A. La meva família.
Q.C. Els amics. I entrenadors com el Joan Amat.
P.A. El meu pare.

5. Un estic.
J.A. TK.
Q.C. Qualsevol que vagi bé.
P.A. Gryphon.

6. Un àrbitre.
J.A. Santi Deo.
Q.C. Santi Deo.
P.A. El Siso!

7. Esportista que admires.
J.A. Michel Jordan. Miguel Indurain.
Q.C. Romario per unes coses i Tiger Woods per altres diferents.
P.A. Lance Amstrong.

8. Altres esports o afeccions.
J.A. L'esport en general... tennis, futbol... escoltar música, sortir amb els amics.
Q.C. Futbol, esquí, golf... cinema, música, lectura... però sobretot gastar el temps amb bona companyia.
P.A. Golf, música, dormir.

9. Quin és el teu millor record?
J.A. Apart de guanyar títols, la festa de la Copa d'Europa de Cannak. Crec que ho hauríem de fer més sovint!
Q.C. La Copa d'Europa a l'Egara.
P.A. Semifinals als Jocs Olímpics Atlanta 96.

10. ...i el més trist?
J.A. No jugar.
Q.C. La Copa d'Europa a l'Egara.
P.A. Copa d'Europa a l'Egara i el mundial Sub-21.

11. Què se n'aprèn dels nens?
J.A. No preocupar-se de res, simplement ser feliç.
Q.C. Que tot és més fàcil del què pensem. I que el Hockey és per divertir-se.
P.A. A ser sincer i dir la veritat.

12. Què estudies i a què et dediques.
J.A. Estudio empresarials.
Q.C. Treballo com enginyer.
P.A. Administració i Direcció d'Empreses.

13. Quin color t'agrada més?
J.A. Verd, vermell.
Q.C. El blau.
P.A. Blau.

14. Un somni.
J.A. Salut per a tothom!
Q.C. Veure un telenotícies on no hi surti cap mala notícia.
P.A. La Copa d'Europa i la medalla d'or olímpica.

15. Una pel.lícula i un actor.
J.A. Mejor imposible i Matrix. Jack Nickolson, Sean Pen i Meg Ryan.
Q.C. La vida es bella. Jack Nickolson.
P.A. La gran evasión. Sean Connery.

16. Una cançó i un cantant.
J.A. Daughter, de Pearl Jam. Grup U2.
Q.C. Imagine. Bruce Springsteen.
P.A. Terra. Titànic. Bruce Springsteen.

17. Un llibre.
J.A. Annapurna, de Maurice Herzog.
Q.C. Los pilares de la tierra, de Ken Follet.
P.A. ¿Quién se ha llevado mi queso?

18. Televisió o ràdio?
J.A. TV.
Q.C. Televisió.
P.A. TV.

19. Un programa.
J.A. Pel.lícules i "Al filo de lo imposible".
Q.C. La cosa nostra. (A veure si el tornen a fer!).
P.A. Abans, La cosa nostra. Ara, els esports.

20. Navegues.com?
J.A. Sí.
Q.C. M'hi ofego.
P.A. Algun cop. És massa lent.

21. Una ciutat.
J.A. New York.
Q.C. Capitals europees i La Habana.
P.A. Nova York, malgrat no hi he estat mai.

22. Barça o Espanyol?
J.A. Espanyol!
Q.C. Barça, sens dubte.
P.A. Espa... què?!!! Barça!

23. Pit o cuixa?
J.A. El pit és potser més gustós.
Q.C. Del pollastre, la cuixa.
P.A. Pit.

24. Saps cuinar?
J.A. Sí.
Q.C. Tot i ser davanter, em defenso bé a la cuina.
P.A. Sí, bastant.

25. Quin plat prepararies?
J.A. Un bon plat de pasta.
Q.C. Un pastís ben dolç. Sóc molt llaminer.
P.A. Una truita de patates.

26. Te'l menjaries?
J.A. Sí.
Q.C. Jo m'ho menjo tot.
P.A. I tant!