Nº 34 Març 2001 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Editorial

Òptiques diferents. Un objectiu comú
Editorial
Foto: Rafa Mundet

Tots els que formen part del club opinem, o si més no desitgem, el mateix: el millor pel club. Però ho veiem des de diverses perspectives. És molt positiu veure el club des de diferents òptiques. Quan ets jove o molt jove, com quan jo vaig començar a utilitzar el club, et conformes amb poc. Vols tenir un monitor que estigui a cada entrenament i a cada partit ja sigui de Hockey o tennis, a les classes de

gimnàstica, a les d'hípica... Fer amics també forma part d'aquesta etapa. A mesura que creixes, que et vas fent gran, les exigències també augmenten i vols jugar al camp 1 o a la pista 1. Vols que el camp estigui ben regat, que el cavall estigui ben cuidat... i així tot. Tot això és bo.
Però si no hi hagués un seguit de gent al darrera res d'això seria possible. Me'n vaig adonar quan vaig començar a entrenar, ja que no és fàcil fer les coses a gust de tothom.
En el cas del Hockey, per exemple, uns diuen que és més important fer físic que fer tècnica, altres entrenar penals... Qui té raó? Tothom. Perquè no? Un any tens un entrenador que aposta per un mètode i un altre any un altre que ho fa diferent. Quan mirem el club des d'una altra perspectiva - com és fer-ho des de la Junta- és encara més divertit escoltar, ja que poques opinions són comuns. Uns opinen que s'ha de canviar el camp de Hockey. Altres, fer més pistes de pàdel o, perquè no un camp de golf? I si pintem el club, ampliem el gimnàs o fem una piscina...? Per on comencem? Qui té Raó? Tothom. S'acceptem totes les opinions, es debaten i finalment es prioritza el que sembla més factible. Sé que el nostre president estarà d'acord amb mi. Justament tinc l'honor d'escriure aquesta editorial en aquest número del Drac on hi podeu llegir en exclusiva les seves paraules. Aprofito l'oportunitat d'aquestes ratlles per agrair la seva gran dedicació pel bé del nostre club. Però no voldria parlar en primera persona, sinó que des de la meva vinculació de fa bastants anys amb l'escola, voldria fer-ho també en nom dels més menuts. Gràcies per la teva dedicació per fer que a cada secció hi hagués un equip amb força i amb ganes per col·laborar plegats. Mai hem pogut donar-te un no per resposta, ja que tu sempre ens respons amb un sí. Gràcies perquè, a pesar de tot, tots sabem que portes sempre el club dins teu.

Anna Bosch i Torres
Vocal d'Imatge i Promoció