Va néixer a Terrassa l'any 1947, ciutat on continua residint. Casat i amb dos fills, és un home de hockey. Vinculat des de fa molts anys a l'Escola i sempre treballant amb els més petits, el Ramon sap que els edificis sempre es comencen pels fonaments. És una de les veus més ponderades de l'Egara i, en èpoques de canvis com la nostra, és bo escoltar les seves reflexions.

Ramon Giró i Peremiquel. Soci nº 1793

Quan comença la teva relació amb l'Egara? Fa trenta anys. Jo jugava a hockey amb el Terrassa i estava a punt de deixar-ho. En aquell moment tenia molts amics a l'Egara i van preguntar-me si volia anar-hi. Jo els vaig dir que sí i, ja ho veus, fins avui.

Tu jugaves de porter. Des de la porteria, com es veuen els partits? Es pateix molt. Sobretot quan els altres ataquen, perquè veus tots els forats i intueixes per on et poden batre.

Des de sempre has fet costat a l'Escola de Hockey del Club. Com has vist la seva evolució? Porto quinze anys col·laborant amb l'Escola i la veritat és que durant aquest temps ha crescut molt. Actualment, el fet de comptar amb un Director que s'hi dedica diàriament fa que el seu funcionament sigui l'adequat. Quant al creixement d'alumnes, penso que s'ha de tenir molt clar que la quantitat no ens ha de fer perdre la qualitat.

A partir d'aquesta temporada el hockey està experimentant canvis que intueixen un primer pas cap a una suposada professionalització (fitxatges, sponsorització, bossa de treball…). Quina opinió et mereixen aquests canvis? La dinàmica que està agafant el hockey actual no m'agrada, jo preferia el hockey tal i com era abans. Evidentment, però, no ens podem posar d'esquena als nous temps. Ara bé, la via de la professionalització comporta un gran risc. Sembla que tan sols són importants els bons jugadors. I els clubs com l'Egara necessiten tant els bons jugadors com aquells no tan bons, perquè les tasques de monitor, entrenador, directiu, etc. són fonamentals. Al Club som una família molt gran i tots som igual de necessaris. En la meva opinió, cal valorar igual un monitor de benjamins 4/4 que un "crack" del primer equip. L'esportista professional, en canvi, una vegada acaba la seva carrera esportiva acaba amb tot. I per a mi l'Egara no ha d'anar per aquí.

Com està de salut l'Egara? Jo el Club el veig bé, amb bon ambient i amb gent disposada a col·laborar. El que passa és que, sobretot pel que fa al hockey, estem en una època complicada, ja ho he comentat. Crec que els socis de l'Egara hauríem d'entrar a reflexionar sobre quin tipus d'entitat volem ser. Jo veig dues opcions: O bé apostar per la professionalització a la que abans al·ludia i trobar vies de patrocini, o bé continuar amb la filosofia de sempre i mantenir-nos al marge d'aquesta dinàmica.

Quina és la teva filosofia del hockey? A banda del que abans t'he comentat, penso que des de les categories inferiors cal treballar per fer entendre que el hockey és un esport de conjunt: s'ha de potenciar l'equip enfront la individualitat. Els del camp petit, des de sempre, hem intentat inculcar aquesta filosofia.

Els monitors del camp petit sou tota una institució. Mai no et canses de la canalla? Cada dissabte a les 12:30 estic esgotat! Pel camp petit ha passat molta gent, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat molt. Jo fa 13 anys que hi sóc, però anuncio que aquest és l'últim, el 30 de juny ho deixo definitivament. Sí que he de dir, però, que per a tots els monitors que estem o hem estat al camp petit és un gran motiu de satisfacció comprovar com molts dels actuals jugadors de les diferents categories han passat per les nostres mans.

En el hockey actual, com hauria d'actuar la Federació Espanyola? Jo entenc que la Federació hauria de ser una associació dels Clubs, hauria de gestionar les seves necessitats. I a vegades sembla que el nostre problema nº1 sigui la Federació Espanyola. Tinc la impressió que en massa ocasions la Federació s'aprofita del treball dels Clubs, condiciona els calendaris de competició i sembla que només tingui en compte els jugadors d'alt nivell per al seu benefici. I opino que els clubs haurien de dir prou perquè no crec que aquest sigui el camí més adequat per al nostre esport.

Què en penses de "el drac"? Trobo que el butlletí és un gran encert i des del primer dia li he donat suport. Ara bé: el trobo una mica "light" perquè els que hi sortim sempre diem que tot és molt maco. Penso que també estaria molt bé que servís per manifestar punts de vista diferents.

Diu el poeta: "ara és l'hora d'aprendre a desaprendre". Hi estàs d'acord? Totalment. Arriba el moment en què és hora d'asseure's, de prendre's les coses amb calma i permetre que tothom faci allò que vulgui: sí, és l'hora de desaprendre.

Ramon Giró, un soci del Club amb les idees clares. I una persona que, a més, no només es queda en les paraules sinó que predica amb l'exemple.

Pere Ejarque