Margarita Julve Brunet

Va néixer a Barcelona fa 67 anys i actualment viu a Barberà del Vallès. Casada i amb tres fills, posa el seu granet de sorra al Restaurant del Club ajudant al seu al seu fill Gabriel, l'arrendatari. Encara que sovint acaben tard la feina, ella encara té temps per dedicar als seus néts i per cosir, una de les seves passions. Quins avantatges té el fet que gairebé una família sencera sigui l'encarregada del Restaurant? En primer lloc et diria que tots tenim un interès comú. A més, hi ha l'avantatge de saber que on no arriba un arriba l'altre ja que el negoci, si rutlla, és en bé de tots. Quina és exactament la seva tasca al Restaurant de l'Egara? Jo sempre dono un cop de mà allà on faci falta. Habitualment, però, tinc cura de la roba, els plats freds i els postres.

Abans d'ajudar el seu fill en el món de la restauració, a què s'havia dedicat professionalment? Jo havia estat modista. Treballava al taller de Josep Ferrer, a Barcelona. M'agradava molt i, fins i tot, recordo que havíem fet vestits a personatges com Marta Ferrusola. També recordo que vam fer el vestit de núvia de la dona del cantant Raphael. Va ser una època molt maca i encara avui, sempre que puc, em dedico una estona a cosir.

Com va la feina al Restaurant? Tal i com va comentar el Gabriel en l'entrevista que li vau fer, als restaurants de clubs socials com l'Egara hi ha molts alts i baixos. A vegades ens preparem per acollir moltes persones i resulta que no ve ningú. I a vegades passa el contrari. No ho entenc, però ens costa molt d'endevinar-ho.

En què consisteixen les darreres reformes a la cuina? S'ha renovat el sistema d'extracció d'aires. L'antic es va cremar i, de mica en mica, s'està instal·lant el nou.

De més jove, li regalaven llibres de cuina? A vegades. De fet, a casa sempre ens havia agradat la cuina i suposo que d'aquí ve la vocació familiar.

Quin és el seu plat favorit? Al llarg dels anys, això dels plats favorits va canviant. Actualment m'agraden molt les favetes amb calarmarsons, el bacallà, l'escudella, els canelons… la veritat, però, és que em costa molt triar.

Recorda algun cantant de la seva joventut? Ui!, no em recordo massa ni de cantants ni de cançons. Potser si te n'hagués de dir un diria Carlos Gardel, el dels tangos.

La carn de poltre, és una alternativa a la de vedella? A mi mai no m'ha agradat la carn de poltre, però vist el panorama potser sí que arribarà el dia en què ens l'haurem de menjar. Jo sempre he estat de l'opinió que els aliments han d'entrar per la vista i la veritat és que el poltre…

El Karlos Arguiñano va sortir a una memorable pel·lícula de cine. A vostè li agradaria de sortir-hi en alguna? No ho sé, però si hi hagués de sortir seria senyal que tot va bé. De fet, a mi m'agradava molt quan l'Arguiñano sortia a la televisió. Me'l mirava sempre i em vaig arribar a comprar tots els seus llibres.

La senyora Margarita no li feia massa il·lusió sortir al nostre butlletí, però una vegada vam començar l'entrevista vam poder veure una dona sincera, honesta i treballadora. Al seu voltant, una família dedicada a la restauració. Una vegada "el drac" ha parlat amb ella, comprovem que és una d'aquelles persones que sempre tenen un "sí" als llavis.

Pere Ejarque