Club Egara D.H. temporada 2000-2001 Amb el desplaçament a Madrid, acabem la primera volta d'una Lliga que s'entreveu serà competida fins al final. El partit amb la Complutense, però, és força còmode i els superem per 6 gols a 1, amb un partit molt seriós de tots els components de la plantilla i que va servir per tornar a agafar el bon rumb després de la petita ensopegada a Canàries.

El partit no va tenir cap història ja que vàrem marcar molt aviat i el marcador sempre ens va ser favorable. Aquest resultat ens atorga el títol honorífic de campions d'hivern en finalitzar en primera posició la primera volta del Campionat. Esmentar que durant els prolegòmens del partit es va fer entrega a la jugadora madrilenya Malena Goicoechea d'una sèrie de records del club. Aquesta jove jugadora va perdre un ull durant un partit de la temporada passada i amb aquest present el Club Egara va voler fer-li palesa la seva solidaritat i ajudar-la a superar aquest mal tràngol.   El primer equip al camp del Taburiente.

El cap de setmana següent disputem una doble jornada, perquè el partit que s'havia de jugar amb el Vallès s'avança per motius de calendari. La data inicialment prevista està ocupada per la disputa del Torneig Ciutat de Terrassa, que enguany enfrontarà als tres clubs locals amb els representants de la ciutat alemanya d'Hamburg. Així doncs, ens enfrontem dissabte amb el Vallès a Can Salas i els superem per un clar 1 a 6 en un partit on el resultat hagués pogut ser d'escàndol si no arriba a ser per la bona actuació del porter local i el desencert en algunes jugades clares de gol. El diumenge ens veiem les cares amb el 35, un derbi de club que sempre es presenta amb força expectació. El partit però queda resol molt aviat i els de Solà només planten cara a la segona meitat, quan el partit ja és dat i beneït. El resultat final 5 a 0. Durant la mitja part del matx, es fa entrega a Víctor Pujol, capità del nostre equip els darrers anys, d'uns records en reconeixement dels anys compartits amb nosaltres. El darrer cap de setmana de febrer rebem la visita del Jolaseta bilbaí, equip que no travessa aquesta temporada per un bon moment de joc i, a més, la seva plantilla ha sofert grans variacions respecte d'altres campionats. El resultat final ho diu tot: 8 a 0. Partit que només manté la intensitat durant els primers trenta-cinc minuts i durant el qual el Jolaseta tan sols es dedica a defensar i intentar que no els fem més gols. Josep Ejarque

El Polo-Egara

Moment del partit a la Diagonal. A la vida, com en tantes altres coses, hi ha cicles. Quan n'acaba un, en comença un altre: llei inviolable. I també hi ha ciclons. Un d'ells, el cicló del Pla del Bon Aire, va passar per l'Eduardo Dualde el diumenge 4 de març disposat a confirmar el que ja intuïem: els cicles nous no són tan fàcils de posar en marxa.

El partit entre el Polo i 'Egara havia aixecat expectació. Els de Barcelona havien d'aconseguir la victòria per seguir aspirant al títol de Lliga. Conscients d'això, les il·lusions dels polistes se centraven en batre l'Egara i acabar amb la ratxa impressionant dels d'Arch i Comerma en les tres darreres temporades. A dos quarts d'una, amb més presència ratllada que local a les graderies, els àrbitres xiulaven l'inici del partit.

El Polo, als primers minuts, va ensenyar la seva cara més agressiva. Així, i quan tan sols s'havien disputat pocs segons, els de Fábregas s'avançaven amb un gol de Masana. L'Egara, però, es va anar asserenant a mesura que corria el rellotge. I en el primer penal per als ratllats, Quintana foradava la porteria local amb una fortíssima rematada. Amb l'empat acabava la primera meitat.
A la segona l'Egara va sortir amb el vestit de campió. Els ratllats van jugar a hockey, i els polistes tan sols van saber protestar i extremar la duresa. Els gols, fruit del bon joc, van anar caient: primer el segon Quintana, després el de Pol Amat i per últim el d'Edi Tubau. El resultat final, 1 a 4. Incontestable.

El cicló havia tornat a aparèixer. I el pretès nou cicle va haver-se'n d'anar, primer de tot, a buscar la necessària humilitat.

Pere Ejarque

Un cop superat amb èxit el partit contra el C. D. Terrassa, l'Egara 1935 afrontava el seu particular Triangle de les Bermudes: tres partits consecutius amb rivals de la part més alta de la classificació.
En el primer d'aquests enfrontaments vàrem rebre el Taburiente, un equip que ha passat de jugar a Primera Divisió a situar-se quart a la taula classificatòria, convertint-se en la revel.lació de la temporada. Malgrat fer un bon partit, l'equip egarenc va ser víctima de la contundent efectivitat del conjunt illenc de cara a porteria. Els visitants, amb reforços estrangers de luxe, van comptar les arribades a l'àrea per gols i s'emportaren els dos punts cap a terres més càlides amb un resultat final de zero gols a quatre.

El "derby" local del Bonaire era el següent partit. El nostre objectiu, descartada la possibilitat d' aconseguir puntuar, era el de donar una bona imatge que ens permetés arribar als partits de la "nostra" lliga amb la millor predisposició possible. De bon començament les coses se'ns van torçar. L'Egara va imposar un ritme molt alt de partit que fou impossible de seguir. En la segona part, les coses van millorar i el '35 va mostrar un esperit més combatiu que rentà d'alguna manera la imatge donada els primer trenta-cinc minuts. Al final, el resultat de cinc a zero reflectí la diferència existent entre tots dos equips.

El darrer partit de l'esmentat triangle ens portà cap a Barcelona on ens esperava un R.C. de Polo reforçat. Si el partit hagués finalitzat a la primera part ara parlaríem d'una gesta del '35, però lamentablement no va ser així i com comença a ser costum aquesta temporada, els del Bonaire van llençar el partit en una nefasta segona meitat. El darrer partit abans de tancar aquesta edició de "el Drac" era enfront l'Atlético San Sebastián. A partir d'aquí s'acabaven les oportunitats. Cada punt és ja irrecuperable.
El conjunt entrenat pel Quim Solà i el David Sazatornil era conscient d'això i, des del primer minut, va entrar de ple en la dinàmica d'un partit de lluita constant. Malgrat començar perdent, l'Egara 1935 donà la volta al marcador amb dos gols en la segona part d'un inspirat Xavi Moliné. Dos gols que representen dos punts tan important com insuficients.

Toni Broto

Tot i el bon joc de les nostres jugadores durant el mes de febrer, sembla que la sort no ens vol acompanyar durant la segona volta. Després de la derrota al camp del Club de Campo, l'equip va superar en un gran partit jugat a les nostres instal·lacions, a l'Orense per un ajustat 3-2.

Equip tècnic de l'Egara D.H. femení

Cal tenir en compte que molts equips s'han reforçat de cara a aquesta segona volta, fet que resulta un handicap afegit per al nostre equip, que no ha tingut cap nova incorporació.

SOMM-HI NOIES!!

1. Des de quan jugues al primer equip?
M.C. Des de la temporada 93-94. El meu debut va ser, però, el 92 contra la Complutense.
J.Q. La temporada 95-96.
J.E. Des de la temporada 92-93.

2. Quin gol i quin partit recordes especialment?
M.C. El meu primer gol contra l'Atlètic a la Lliga Nacional. No recordo cap partit més especial que altres. Tots els partits són "especials".
J.Q. En general... contra l'Atlètic.
J.E. Recordo el que vaig fer a la primera Copa del Rey que vaig guanyar. Va ser al final de la pròrroga. També el que vaig fer contra el Bloemendaal holandès, quan vaig sortir al camp, després de ser expulsat.

3. Quin camp?
M.C. El del Taburiente, a les Canàries.
J.Q. Josep Marquès.
J.E. Els de l'Egara.

4. Quina o quines persones t'han influenciat més?
M.C. El meu tiet. Quan jo era un marrec i ell venia a casa, jo treia un estic i una bola, a veure si volia jugar amb mi.
J.Q. La família i els amics.
J.E. Sobretot, la família.

5. Un estic.
M.C. Un que vagi sol...
J.Q. TK One.
J.E. Un que no se'm trenqui al cap de quatre dies.

6. Un àrbitre.
M.C. En "Muntu" (Josep M. Monturiol).
J.Q. Santiago Deo.
J.E. Cap en particular.

7. Esportista que admires.
M.C. En Musculator.
J.Q. Els esportistes disminuïts, en general.
J.E. El jugador amateur de hockey.

8. Altres esports o afeccions.
M.C. L'esquí de muntanya i riure tant com pugui!
J.Q. Moto, patinar, surf, escoltar música i dibuixar.
J.E. L'esport en general. Sortir a caminar. Quedar amb els amics...

9. Quin és el teu millor record?
M.C. La festa de la darrera Copa d'Europa, per exemple.
J.Q. La Copa d'Europa Indoor, a Viena, el 1998.
J.E. El fet de guanyar.

10. ...i el més trist?
M.C. No jugar ni un minut en un partit.
J.Q. Copa del Món Sub-21 (Anglaterra).
J.E. El no guanyar.

11. Què se n'aprèn dels nens?
M.C. Que tú ja no n'ets i no s'hi pot fer res.
J.Q. No tenir preocupacions i ser feliç.
J.E. A saber pensar com ells.

12. Què estudies i a què et dediques.
M.C. Treballo, jugo al primer equip de l'Egara...
J.Q. Faig disseny d'interiors.
J.E. Treballo a Caixa Girona.

13. Quin color t'agrada més?
M.C. Depèn de què i qui el porti.
J.Q. El verd.
J.E. El blau.

14. Un somni.
M.C. La felicitat per a tothom, i volar.
J.Q. La igualtat i la pau.
J.E. Esportivament, guanyar a Europa.

15. Una pel.lícula i un actor.
M.C. Abre los ojos i el Siso Ventalló.
J.Q. La niña de tus ojos i John Malckovic.
J.E. Dels últims anys, "Matrix" i "American History". Actriu, Meg Ryan. Actor, Edward Norton.

16. Una cançó i un cantant.
M.C. Islands, de Mike Oldfield. Cantant, Jarvis Cocker.
J.Q. More than words. Björk.
J.E. Losing my Religion. Cantant, els "R.E.M."

17. Un llibre.
M.C. Historia del pensamiento socioeconómico, de Carles Comas.
J.Q. La vieja sirena, de José Luis Sanpedro.
J.E. Si això és un home.

18. Televisió o ràdio?
M.C. Depèn del moment.
J.Q. Televisió.
J.E. Televisió i ràdio.

19. Un programa.
M.C. Més enllà del 2.000.
J.Q. No solo música.
J.E. A la TV, pel·lícules, esports, documentals (per aquest ordre).

20. Navegues.com?
M.C. jonavegoforça@iflipo.com.
J.Q. Sí.
J.E. Ho faig sovint, sempre que puc.

21. Una ciutat.
M.C. Millor un poble...
J.Q. BCN.
J.E. La meva: Terrassa.

22. Barça o Espanyol?
M.C. El Barça. Però el que m'agrada és que hi hagin resultats d'escàndol i sobretot que no me'n parlin gaire.
J.Q. Espanyol!
J.E. Des de sempre, Barça!

23. Pit o cuixa?
M.C. Diga'm de qui...
J.Q. Pit i cuixa.
J.E. La cuixa és més tendre.

24. Saps cuinar?
M.C. Per sobreviure, un fa el què sigui.
J.Q. Alguna cosa.
J.E. He fet més de "pinche" que de cuiner. Diria que normalet.

25. Quin plat prepararies?
M.C. Un confit d'ànec amb prunes i salsa de taronja, però no crec que ho faci mai.
J.Q. "Ensaladilla" d'arròs.
J.E. Qualsevol tipus de pasta.

26. Te'l menjaries?
M.C. No ho sé.
J.Q. Sí.
J.E. ...oi tant!

El president de la Federació Espanyola de Hockey, Martí Colomer, va presentar el dia 19 de febrer l'holandès Maurits Hendricks com el futur pròxim entrenador de la selecció absoluta masculina.

Hendricks, substituirà a Toni Forrellat a partir del Mundial de Malàisia que s'ha de celebrar el més de març del 2002. Colomer va destacar la labor de Forrellat i del seu staff tècnic, que tindrà continuïtat encara un any més.

Hendricks, de 40 anys, que ve de guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Sidney com a seleccionador holandès, va manifestar sentir-se molt motivat amb aquest nou repte i durant l'any en què Forrellat seguirà al capdavant de la selecció, serà -és ja- el nou director general tècnic de la Federació. Hendricks té un extens palmarès. Del 1995 al 1998 va ser assistent del seleccionador holandès; el 98 i el 99 va ser també responsable de la sub-21 d'Holanda i des del 99 tècnic de l'absoluta. En aquest període al marge de l'èxit a Sidney, ha aconseguit entre altres els campionats del Món del 98 i d'Europa 97.