Quan s'inicia la teva relació amb el Club?
Comença el passat mes de juliol. Per aquelles dates jo era a Alacant amb la selecció sots-18 de hockey. Allà vaig rebre una trucada de l'Egara interessant-se per mi. Quan vaig tornar a Terrassa, vaig entrevistar-me amb el Pere Arch -entrenador del Primer Equip- i de seguida ens posàrem d'acord.

La teva tasca a l'Egara, en què consisteix?
Jo vinc els dimarts i els dijous des de les vuit fins a dos quarts d'onze a les instal·lacions del Club per fer un seguiment del Primer Equip, així com de qualsevol altre jugador/a de hockey. També estic al servei de tots els socis de l'Egara que necessitin alguna atenció. Els divendres, per últim, sóc al Club de les vuit a dos quarts de deu. A partir de ahí, toda mi vida reciente se ha desarrollado en tres grandes ambientes, mi familia: tres personas, mi trabajo: unas pocas personas más, y mi club: cantidad de personas más. Hoy, muchos, muchos años más tarde, más de los que quisiera recordar, mis ambientes siguen siendo los mismos, solo que mi progenie está a punto de crecer (tercera generación), mi ambiente de trabajo permanece, y mi club sí que me ha crecido de verdad. Me ha dado muchas horas de diversión practicando deporte, muchas horas de tertulia, desenfadada o seria, y, hasta me ha concedido el privilegio de estar en su Junta Directiva. Es mi mundo, cuida de mi familia, me cuida a mí y a mis amigos, me proporciona sano esparcimiento, me enseña a convivir, me ayuda a ayudar si se me necesita y lo que es mejor, va a seguir cuidando de mí y de los míos.

Què falta al Club per a desenvolupar eficientment la teva feina?
A nivell d'instal·lacions, potser una sala més gran, tot i que, avui, amb la que hi ha als vestidors i la del gimnàs ens en sortim correctament. A nivell de material no hi ha cap problema: comptem amb tot allò necessari per treballar.

Quina havia estat la teva experiència professional anterior?
De fet, ja fa sis anys que estic treballant en equips esportius. Vaig passar una primera etapa, d'un any, amb el Terrassa F.C. de Segona Divisió B. Després, vaig ser quatre temporades al Vallès de la Divisió d'Honor de hockey i, enguany, és el primer que sóc a l'Egara.

Trobes diferències entre el món del hockey i el del futbol?
La veritat és que sí, són dos mons diferents. Quan vaig ser amb el Terrassa treballava amb una plantilla completament professional i al hockey, en canvi, els jugadors, per norma general, no ho són. I, com és de suposar, aquest fet influeix de manera decisiva en l'ambient de treball d' un i altre lloc.

Si volgués ser fisioterapeuta, què hauria de fer?
Primer de tot cal que t'agradi la feina. És una tasca professional que requereix de tractar amb molta gent i, és clar, cal que això t'agradi. En segon lloc també és important saber què busques. Hi ha moltes tipologies de fisioteràpia -de gent gran, de malalts neurològics, respiratoris, etc- i t'has de saber guiar pel camí que creguis millor. A banda d'això, per ser fisioterapeuta cal cursar una diplomatura universitària.

Què t'agrada més de la teva feina?
El fet de ser capaç de curar a la gent. Els fisioterapeutes no som metges, però estem en estret contacte amb el món de la medicina. En el meu àmbit és molt valuós el treball en equip. A l'Egara Divisió d'Honor, per exemple, és necessari que l'equip tècnic, el preparador físic i jo mateix, seguim una línia comuna.

A la mai igualada sèrie cinematogràfica "Arma letal", en Mel Gibson -que actua com a agent de la llei, la seva- es treu l'espatlla sempre que vol donant-se cops contra les parets. Quan ha fet la feina -ja ha acabat amb una màfia russa que tracta amb drogues, per exemple-, se la torna a posar a lloc per mitjà d'una altra patacada. És això possible?
Evidentment, això és ficció. Sí que és cert, però, que quan l'espatlla t'ha sortit una vegada és molt més fàcil que et pugui tornar a passar. Ara, el tema de la pel·lícula no és possible.

Acostumaves a utilitzar la teva destresa amb les mans per lligar?
En aquests casos et diré que és millor ser "manetes" que "manaces". Que quedi clar, però, que per lligar jo mai no he utilitzat les meves "arts" manuals.

El Jordi, després de les preguntes, es mostra obert a col·laborar amb "el drac" per a tot allò que faci falta. Li prenem la paraula i l'emplacem a informar-nos, cada mes, d'algunes normes bàsiques sobre la fisioteràpia.

Gràcies i a seguir treballant!

Pere Ejarque