Ja
podeu disposar a partir d'ara de les tapes per relligar
tots els butlletins de l'any 2000.
Tota la informació i activitats del Club Egara de l'any
passat en un sol volum.
Els interessats adreceu-vos a la secretaria del Club i
us informaran dels tres sistemes a escollir: -Lliurament
de les tapes soles.
-Entregar-nos els vostres butlletins i nosaltres ens cuidarem
de relligar-los.
-Sol·licitud del volum en general (butlletins i tapes,
tot inclòs). |
|
|
|
|
| Safari
fotogràfic |
|
|
De
dos en dos!!! Ara, ja no hi ha mesura. Es veu que els
infractors no llegeixen aquest butlletí. Poc civisme?
Poc respecte? Costa tant caminar uns metres més per
accedir a l'entrada principal del club? Venim a fer
esport i activitats socials i lúdiques. O no?
Sembla
que els que aparquen a
les ratlles del pas de zebra no tenen cap intenció de
rectificar. Des d'aquestes línies els emplacem a que
tinguin una mica més de bona voluntat.
|
|
De ben segur que si davant del qual de casa seva hi
aparca un cotxe no els agrada, oi? Doncs penseu que
els que caminem una mica més per entrar el club després
d'aparcar el cotxe, els que sí respectem els senyals
i els que sí ens agrada cumplir les normes, també ens
enfadem quan, dia rera dia, veiem com hi ha cotxes aparcats
al pas de zebra. No tenim cap problema per fer una foto
als infractors, més aviat no sabem per quina decidir-nos
a l'hora de triar. Aquest sí que és un problema que
no voldríem tenir. La secció "Safari fotogràfic" voldríem
que s'acabés aviat per manca d'infractors. Preneu nota
i actueu en conseqüència.
Servei
de captures
|
|
M'han
dit
Del '35 al '61. Una història de lloguers. |
|
Fa
una quarantena d'anys que el camp Número 1 és el "nostre"
camp. Ho és des de 1961, any de la inauguració de l'actual
ubicació de les nostres instal·lacions. Però el que
ens agradaria recordar en aquestes línies és allà on
els nostres jugadors, els nostres equips, els nostres
tècnics i els nostres directius han lluitat per arribar
a ser on som ara. Molts ho recodareu, altres no tant...
i altres, els més joves, ni tan sols deveu saber que
el C. D. A. Egara ha jugat en 6 camps més. Des del 1935
fins ara ha plogut molt!
Anem
a pams i parlem del primer. Els primers partits després
de la fundació es van jugar al camp del carrer Colom,
davant del "Sindicat Agrícola" (ara Mercadona), al costat
de la Farinera. La característica principal d'aquest
terreny de joc (un camp de futbol que s'adaptava per
jugar a hockey els dies de partit) era la superfície
de terra batuda, una terra negra, negra, negra.
|
|
Us
podeu imaginar com acabaven els nostres jugadors un cop xiulat
el final del partit. A més, muntàvem i desmuntàvem les porteries
després del partit i ens dutxàvem amb aigua freda...
El segon camp de relloguer va ser el de Rubí, el del F. C. Rubí,
al costat mateix dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Eren temps on gairebé no hi havia cotxes i la manera per anar
jugar els diumenges de partit era, evidentment, en tren. Això
ara es fa difícil d'imaginar. Ah!, per cert, era un camp ple
de pedrotes i reguerots i, igualment, havíem de muntar i desmuntar
les porteries i... dutxa d'aigua freda! Entre el segon i tercer
camps l'Egara va jugar un parell de partits en un terreny de
joc que hi havia precisament on són ara les actuals instal·lacions
olímpiques.
Un altre camp va ser al Carrer Cervantes, tocant a la Rambla,
anomenat camp de les pedres. El Camp Carmelità, darrera la Llar
de l'Ancianitat, va ser la nostra tercera ubicació. Com en les
dues anteriors, era un camp de terra. Els tractes van ser: deixar-nos
les instal·lacions i a canvi el C. D. A. Egara va construir
uns vestidors adequats i, a més, pagar un lloguer. I, com sempre,
muntar i desmuntar porteries i, com no, dutxa d'aigua freda...
A mitjans de la dècada dels cinquanta, l'Ajuntament de Terrassa
va construir unes instal·lacions per als tres clubs de la ciutat:
el C. D. Terrassa Hockey, el C. D. A. Egara i l'Atlètic. La
carretera de Castellar, on actualment hi ha l'Institut Blanxart,
és on estava situat. En aquesta ocasió el camp era exclusivament
per hockey i ja no havíem de muntar i desmuntar porteries...
tota una fita! Un camp de sorra que ens els primers partits
semblava una platja. Fins passats molts partits, la sorra no
va agafar la duresa necessària per jugar-hi adequadament. Amb
el temps i fins la riuada del '62 va ser un camp on els tres
equips van jugar-hi en molt bones condicions. Aquí sí que hi
havia aigua calenta als vestidors. El que sí era un problema
era quadrar el planning d'horaris i competicions entre els tres
clubs que disposaven d'aquestes instal·lacions com a rellogats.
Cal dir que l'any de les riuades, el C. D. A. Egara ja feia
un any que jugava a l'actual Camp Número 1 del Pla del Bonaire,
un emplaçament que aleshores semblava molt i molt lluny. El
comentari dels aficionats al hockey en general era: com s'hi
desplaçaran els de l'Egara fins allà dalt? No cal dir que el
nostre camp principal ha experimentat millores amb el pas dels
anys. Primer va ser de terra batuda, després d'herba natural
i després de gespa artificial -en dues ocasions-.
No sé si els que ara gaudeixen de les instal·lacions actuals
s'adonen dels sacrificis que els seus predecessors van haver
de fer per jugar a hockey.
Espero que aquest petit repàs històric ajudi a que en prenguin
consciència.
Cesc Llongueras
|
|
