Va néixer a Terrassa l'any 1958. Actualment viu a Vacarisses, és casat i té tres fills -la Mariona, el Pep i la Marta-. És una d'aquelles persones que és capaç de qualsevol cosa, i mai més ben dit, quan s'ha de col·laborar amb el Club. Membre d'una nissaga estretament relacionada amb l'Egara, el Ramon no se li ha sentit mai cap "no" quan es tracta de donar un cop de mà. I amb la trucada de "el drac", evidentment, tampoc no l'ha utilitzat.

feina.

1. Quina és la teva tasca professional? Treballo a la Residència d'avis Sant Llorenç Savall com a A.T.S, una feina molt divertida en la que calen gastar enormes dosis de paciència. A més, a les tardes ajudo a la meva germana a la seva empresa de neteges.

4. Recordo l'última de les teves actuacions públiques al Club tot actuant com a protagonista d'una lamentable paròdia de judici durant els premis fora de joc. Se n'ha ressentit la teva imatge?
No, crec que no. Molta gent no sabia qui era el personatge que va sortir aquell dia amb la boina, les ulleres i els espectaculars bolquers. I la veritat és que jo tampoc no sé qui era.

5. Tu que ja has col·laborat amb aquesta inefable trepa, podries dir-nos fins on penseu arribar? Teniu projectes futurs?
No sé on arribarem, però sí que tenim projectes futurs. La nostra intenció és fer paròdies als sopars de final de temporada on hi siguin presents el President del Club i tota la Junta Directiva. A partir d'aquí ja no et puc dir res més perquè els projectes concrets són altament secrets.

6. Ets una persona de pes dins l'Egara. Per a quan la teva candidatura a la presidència? L'any 2020. I, a més, ja tinc pensats els components de la Junta: seran els senyors Ruiz, Graells, Busqué, Prades, Rubio, Gabarró, els bessons Quintana i el meu germà Lefo.

7. Què t'han portat els Reis Mags d'Orient a banda d'un patinet -a tothom n'hi ha dut un-?
M'han portat carbó. Carbó i un bolígraf, perquè en sóc gran col·leccionista.

8. I què s'han tornat a oblidar de portar-te?
El patinet.

9. Una companya em proposava dimarts passat -dic dimarts per no dir dilluns o dijous, que no m'agraden- una situació que la neguitejava: "Si dos i dos són quatre, per què ell no m'estima?" Podries ajudar-la?
Jo, per ajudar-la, li diria que 23 i 46 fan 69.

10. Diu el poeta: "tots som fills de lúbrics exercicis." Hi estàs d'acord?
Sí, hi estic plenament d'acord. Hi afegiré, a més, que "donde las dan las toman y donde las toman las dan". En Ramon Amescua és un gran tio. De veres. S'ha presentat a l'entrevista després de dos dies sense poder dormir -les guàrdies són les guàrdies- i ni l'esboç d'una mala cara. Sempre sense embuts, afirma que "el drac" hauria de sortir cada tres mesos, perquè "cada mes es fa reiteratiu". I, a banda de tot això, el gran Oliver continua recordant-nos qui som i d'on venim. No l'oblidem, ni tampoc oblidarem al Ramon.

Pere Ejarque