|
- Ja fa uns dos anys que treballes al Club. Quin balanç en fas?
En general, en faig un bon balanç. Al principi cal que se superin
les dificultats d'adaptació a una nova realitat, però una vegada
ho fas tot ho tens més per mà.
- Després de tractar-hi durant aquest temps, el perfil de
soci amb que t'has trobat difereix molt del que t'esperaves?
Més o menys és el que m'esperava. Ja se sap, en aquesta mena d'entitats
hi ha persones que vénen gairebé cada dia i socis que només ho fan
de tant en tant.
- Quins han estat els esdeveniments del Club més destacats en
els que has participat?
Evidentment, els sopars de final de temporada -hockey i tennis-.
També he de destacar els actes de cloenda de les diferents escoles
de l'entitat, durant els quals estem tot un cap de setmana treballant
a ple rendiment. -
L'àpat amb l'assistència més elevada ha estat…
El sopar de cap d'any de 1999/2000 amb unes 260 persones entre adults
i infants.
- On havies treballat anteriorment?
He portat els restaurants de dues entitats esportives, F.C.Junior
a Sant Cugat i Penya Arlequinada "Can Avellaneda", i un restaurant
a Sabadell, "La Cantonada". A més, com que vaig començar amb setze
anys al ram de la restauració vaig anar passant per diferents establiments.
- Amb quina plantilla compta actualment el Restaurant de l'Egara?
Cal que crideu "reforços" algun dia en concret? Al Restaurant som
sis. I als caps de setmana hem de cridar quatre persones més, dos
a la cuina i dos al menjador. Durant els caps de setmana, com ja
se sap, l'afluència al Restaurant és més elevada.
- Penses que són necessàries més reformes a la cuina? Quines?
Penso que caldria renovar l'extracció de fums. I espero que es faci
el proper estiu.
- Llueixes el clàssic barret blanc de cuina mentre hi feineges?
El barret de cuiner és, en principi, obligatori. La veritat, però,
és que tan sols ens el posem quan sortim de la cuina perquè a dins
no és massa còmode per treballar.
- En una de les seves tòpiques pel·lícules, el mai prou valorat
Steven Seagal fa de cuiner i alhora és agent especial de les forces
armades -o del Pentàgon, o la C.I.A., o alguna cosa encara més grossa-.
Tal i com fa Seagal, des de la cuina es pot salvar el món?
Salvar-lo no, però sí que es pot alegrar-lo. Sempre i quan, és clar,
es necessiti menjar.
- A qui fas més cas: a la ministra Villalobos -no als ossos de
vedella per al brou- o al ministre Arias Cañete -sí als ossos (i
als pebrots) a l'olla-?
Cadascú sap allò que li pertoca. I jo dic que per fer un bon brou
has de posar ossos de vedella, de gallina, xai i pollastre.
- Quina guia de carretes fas servir: la Campsa o la Michelin?
Jo tinc la Campsa. A la Michelin, si hi vols sortir, només cal que
paguis i ells t'hi anuncien i et posen les estrelles que creuen.
Gabriel Ruiz, un home tranquil, treballador i seriós per al Restaurant
del Club. Que sigui així per molts anys.
Pere Ejarque
|
