Va néixer el 1935, l'any de la fundació de l'Egara, a la Creu Alta de Sabadell. És un home amb molts matisos, d'aquells que tens la sensació que amb una pàgina de "El Drac" no en tens prou ni per descriure'n un bocinet. Segurament, els socis del Club el coneixen perquè d'uns anys ençà és qui s'encarrega del pessebre que presideix les nostres instal.lacions per aquestes festes nadalenques així com de la capella de Sant Jaume. Culé però sense apassionaments forçats, viatger, col.leccionista, apassionat per l'art, excel.lent conversador i sempre a punt per a qualsevol favor, el Sr. Estrada -que viu ben aprop de l'Egara- és d'aquelles persones que faig goig d'escoltar. Fem-ho:

Quina és la seva relació amb l'Egara?
Jo sóc simplement un soci, i per qüestió de veïnatge. Això sí, acostumo a seguir els resultats del hockey encara que, que quedi clar, sense fanatismes. Als darrers anys, a més, faig el pessebre

D'on li ve aquesta relació amb el pessebrisme?
A casa, per Nadal, sempre s'havia fet pessebre i jo he continuat la tradició. Aquestes festes són molt entranyables i penso que està bé seguir amb les tradicions.

Quin ha estat el seu ofici?
Actualment estic jubilat, però jo sempre he estat manyà. Les circumstàncies de la vida van fer que deixés la meva feina a Barcelona i vingués a Terrassa, on sempre he estat al costat de la meva dona ajudant-la a la parada de carniceria que té al Mercat de la Independència.

Quin ambient es respira pel mercat?
La plaça de Terrassa ha fet un gran canvi, i un canvi cap a millor. Els temps avancen i el mercat necessitava una sèrie de reformes per continuar viu. La construcció d'un aparcament subterrani, així com altres reformes, ha fet reviure l'activitat a plaça, que s'ha convertit, sens dubte, en una de les places més maques de Catalunya. La veritat és que d'ençà les reformes al mercat ve molta més gent, fins i tot els joves, que aprofiten els dissabtes al matí.

I com va la competència amb les grans superfícies comercials?
A mi sempre m'ha agradat molt viatjar, i ja als anys 60, quan anava a França, veia grans àrees comercials, fins i tot més grans que les actuals. El model francès va exportar-se aquí i vam passar un mal moment, però en l'actualitat hi ha uns condicionants diferents: aquestes grans superfícies no són tan gegantines. A més, hi ha competència entre elles -cosa que no es donava anteriorment- i el marge comercial que suposava pagar a 120 dies i que els donava uns interessos enormes avui no és tan significatiu perquè els interessos ja no són tan alts. D'aquesta manera, els mercats tradicionals hem tingut l'oportunitat de tirar endavant tot apostant per la gran qualitat dels productes, evidentment sempre frescos.

Com a gran amant dels viatges, quin país l'atrau més?
A mi em crida molt Itàlia. El fet de ser manyà, un treball en el fons artístic, fa que posi a Itàlia com a destí preferit. I és que Itàlia és el museu artístic mundial. Assís, Roma, Nàpols, El Vaticà... són llocs extraordinaris quant a presència d'obres artístiques. La veritat és que em quedo admirat del nivell de perfecció que aconseguien els artistes d'altres èpoques amb uns mitjans molt més precaris que els d'ara. I amb les llengües com s'ho fa? Si tu vas a qualsevol lloc, l'idioma més gran que pots parlar és l'amabilitat. Amb l'amabilitat no hi ha ningú que et doni l'esquena, vagis on vagis. Sempre que viatjo, ja sigui a França, a Anglaterra o a Itàlia, mai no vull imposar res sinó que vull ser un d'ells: aquest és el secret.

És un bon aficionat a l'art.Com el definiria vostè?
L'art ve a ser allò que ens han deixat els nostres avantpassats i que nosaltres tenim la sort de contemplar. Quan et poses davant una obra d'art i penses en la persona que la va realitzar de seguida et ve al cap un sentiment d'admiració cap a l'artista que la va crear. D'on ve la seva afició al col.leccionisme? Quan treballava a Barcelona vaig tenir la gran sort d'entrar a un taller que era al costat d'un antiquari al que li feia algunes feines. Ell, però, no em pagava amb diners sinó que ho feia amb peces de col·leccionista. A partir d'aquí m'hi vaig començar a aficionar, i fins avui. Diu el poeta: "En cada mot m'hi jugo l'existència".

Què hi diu vostè?
Et contestaré amb una altre frase: Val més ser el rei del teu pensament que l'esclau de les teves paraules.

L'entrevista acaba amb una altra frase: "he intentat no perjudicar mai ningú", tota una filosofia de la vida. Sr.Estrada, gràcies.

Pere Ejarque