Club EGARA

Nº:3 Maig'98

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Persones

Pere Piqué Viadiu El nostre protagonista del Persones per a aquest tercer número de El Drac va néixer a Mura l´any 1937. "El Pere de Mura" parla fluix, però cal escoltar molt bé el que diu. Gairebé sempre, aquells que acaren la vida amb honestedat no els cal cridar per a explicar veritats com punys.
Quants anys fa que treballes al Club? De l´any 78, l´any vinent ja en farà vint. I aquí fem totes les feines: des de remenar cadires a arreglar pistes, camps de hockey... *La Mercè Rusiñol ens va comentar en l´entrevista del número anterior que teniu mig prohibit parlar de futbol durant els esmorzars. De què parleu, doncs?*
Bé, una mica tothom hi diu la seva, però sovint acabem parlant de futbol... la Mercè és antifutbolera, ella és d´idees més avançades (somrient). *Segueixes les diferents competicions del Club?* Sí home. El hockey, per exemple m´agrada força, encara que quan jo vaig arribar a la casa no sabia quasi bé si existia. A més, tota aquesta canalla que hi juga els he vist créixer i és curiós. El tennis també m´agrada. *Fa molts anys que ets a l´Egara. Què te n´emportaràs de record?* El dia que em jubili trobaré a faltar el Club. Nosaltres, els que treballem aquí, sabem coses que molts pocs socis saben. Per exemple, del quinze al vint de gener, hi ha una posta de sol preciosa. El sol s´amaga per un forat de les muntanyes i torna a sortir rera una capella... és preciós. *Quina imatge penses que té "el Pere de Mura" a l´Egara?* Home mira, quan algú tracta amb tanta gent és difícil fer contents a tots. Però penso que, en general, l´aprecien. *Actualment vius a Terrassa. Anyores Mura?* Doncs sí. Jo de Mura vaig haver de marxar perquè hi tenia molts problemes: no hi havia escola, ni metge i... vaig comprar-me una casota a Terrassa. Ara bé, allà hi tinc els amics de l´infantesa i s´està tranquil com enlloc. Pensa que allà a Cal Carter hi tinc molta feina, juguem molt a botifarra. Ara ja estem pensant en el Campionat Nacional de botifarra. *Ha canviat molt la nostra forma de viure des de la teva infantesa?* Potser abans teníem més il.lusió. Ara el jovent ho teniu tot. Jo veig nanos aquí a l´Egara que si no porten una samarreta amb un llagardo ja no estan contents. Cal tenir esperit de lluita, us ho trobeu massa tot fet el jovent. *Com acares la vida? Com la veus?* Jo mentre tingui algun cèntim per a comprar-me algun caliquenyo i com que no sopo pas dues vegades estic tranquil. El que sí que em preocupa és aquest pi de davant del despatx del Joan (Gabarró). L´he vist a créixer i al final se´ns morirà. M´agradaria jubilar-me abans de veure´l mort.