| Nº:29 octubre
2000 |
el
drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
L'habitatge
|
Aquest és un tema respecte al qual per
la seva importància i actualitat, podríem omplir un butlletí
sencer i encara ens quedariem curts. Creiem que és una qüestió
tan greu que caldria posar-hi remei. I no hi veiem pas una
solució fàcil, al contrari, tal com van les coses, a curt
termini, poden haver-hi molts problemes. Terrassa s'ha convertit
en poc temps en una de les localitats on l'habitatge és més
car, immediatament després de Barcelona, superant Sabadell
i Sant Cugat.
Com ho veuen els nostres socis? A uns
quants d'ells ens hem dirigit per plantejar-os aquest tema.
|
|
Jordi Borràs
El problema de l'habitatge el tenim solucionat, ja que vam aconseguir
una bona oportunitat en uns pisos molt ben situats, al Passeig
22 de Juliol. És un pis de 90 m2, de 4 habitacions. No estem
al centre, però considerem que el barri de St. Pere s´està
convertint en una zona molt bona i creixent.
El preu d´una vivenda, en relació als guanys
actuals, no et garanteixen poder-te comprar un pis amb tranquil.litat.
Amb tot i això, Terrassa és un lloc fácil per a trobar un
pis a la teva mida, millor que no pas Sant Cugat. Nosaltres
reconeixem que el lloguer pot ser una bona solució pel jovent
actual. De fet, estic més d´acord amb la compra que no pas
el lloguer. Preferim fer una hipoteca que no anar pagant uns
diners per a una cosa que no serà mai nostra. Els nostres
pares són de la mateixa opinió. Ah! i, actualment, les hipoteques
són l' única solució.
|
Jordi Borrás
Foto: Itziar Herreros
|
Jordi Borrás
Foto: Itziar Herreros
|
Pere Amat
El preu de l´habitatge és excessivament elevat. Avui la nostra
ciutat s´ha posat al nivell de Sabadell, o pitjor. Ens hem
assabentat que hi ha un servei municipal de lloguer per als
joves. Està bé. Llàstima de no haver-ho sabut abans.
Quant a compra o lloguer, preferim la compra,
ja que és una mena d´inversió. A més, les hipoteques són bastant
raonables. Ens agradaria més viure a les afores, ja que pensem
i valorem la qualitat de la vivenda, els metres, els espais,
els parcs,...
Ara vivim al centre, on el problema d´aparcament
i espais és greu. Com que ens casarem l´any vinent, estem
ficats de ple amb el tema de decoració, mobiliari, paletes...
Ho farem poc a poc, primerament amb les coses bàsiques. Tot
és molt car. Per cert, com que ens casem d´aquí cinc mesos,
aprofito per demanar si algú ens vol fer algún donatiu...
|
| Cristina
Sala / Guillem Piera
Nosaltres encara no tenim solucionat el problema
de la vivenda, però pensem fer-ho aviat. Actualment els pisos
són molt cars, tant els nous com els de segona mà. Terrassa
és un bon lloc, però de preus molt alts. És clar que buscarem
aquí perquè hi tenim la familia i la feina ens queda més a
prop.
Primer vam pensar anar de lloguer, però ara ja mirem pisos
sobre plànol, i poder estalviar i pagar amb més temps. Això
sí, els nostres pares tenen ganes que tirem endavant i ens
donen el seu suport.
Les hipoteques són l'única solució, a no ser que tinguis molts
diners.
És una manera d´anar pagant de mica en mica.
|
Cristina Sala i Guillem Piera
Foto: Itziar Herreros
|
|
| Nosaltres,
per començar, preferim un pis petit, amb el pensament de canviar
per un altre de més gran quan sigui necessari. Preferir per
preferir, ens decantem per la zona pròxima al centre, per la
comoditat, els serveis, etc... i poder desplaçar-te sense cotxe.
|
Elsa Sala i Pitu Fitó
Foto: Itziar Herreros
|
Elsa Sala / Pitu Fitó
No tenim solucionat el problema de l'habitatge
ni creiem raonable la relació del preu d´un pis respecte als
guanys actuals. Terrassa és un bon lloc, però els preus són
molt cars.
Compra o lloguer? Compra, perquè el lloguer
ho considerem com una manera de llençar els diners. En canvi,
amb la compra saps que l´habitatge serà teu. Les hipoteques
són l'única solució, però ens agradaria que baixessin més.
A nosaltres ens agradaria viure al centre, però ja veurem
que passa...
|
|
|
Resum: estem constituint una societat anòmala,
angoixant i preocupant. Si amb una de les coses més bàsiques
de la persona, com és gaudir d'un habitatge amb dignitat,
sense que això pugui conduir a un patiment constant per a
poder realitzar les altres tasques que comporta la vida "normal",
anem equivocats. I el més greu: poc hi podem fer. Això se'n
va pel pedregar?
Itziar Herreros / Elena Amat
|
|
|