Nº:29 octubre 2000 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
La teva opinió |Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tenis|Hípica|La Veu del soci|La teva opinió|Persones|Flash-drac|La bústia del drac

L'habitatge

Aquest és un tema respecte al qual per la seva importància i actualitat, podríem omplir un butlletí sencer i encara ens quedariem curts. Creiem que és una qüestió tan greu que caldria posar-hi remei. I no hi veiem pas una solució fàcil, al contrari, tal com van les coses, a curt termini, poden haver-hi molts problemes. Terrassa s'ha convertit en poc temps en una de les localitats on l'habitatge és més car, immediatament després de Barcelona, superant Sabadell i Sant Cugat.

Com ho veuen els nostres socis? A uns quants d'ells ens hem dirigit per plantejar-os aquest tema.


Jordi Borràs

El problema de l'habitatge el tenim solucionat, ja que vam aconseguir una bona oportunitat en uns pisos molt ben situats, al Passeig 22 de Juliol. És un pis de 90 m2, de 4 habitacions. No estem al centre, però considerem que el barri de St. Pere s´està convertint en una zona molt bona i creixent.

El preu d´una vivenda, en relació als guanys actuals, no et garanteixen poder-te comprar un pis amb tranquil.litat. Amb tot i això, Terrassa és un lloc fácil per a trobar un pis a la teva mida, millor que no pas Sant Cugat. Nosaltres reconeixem que el lloguer pot ser una bona solució pel jovent actual. De fet, estic més d´acord amb la compra que no pas el lloguer. Preferim fer una hipoteca que no anar pagant uns diners per a una cosa que no serà mai nostra. Els nostres pares són de la mateixa opinió. Ah! i, actualment, les hipoteques són l' única solució.


Jordi Borrás
Foto: Itziar Herreros


Jordi Borrás
Foto: Itziar Herreros

Pere Amat

El preu de l´habitatge és excessivament elevat. Avui la nostra ciutat s´ha posat al nivell de Sabadell, o pitjor. Ens hem assabentat que hi ha un servei municipal de lloguer per als joves. Està bé. Llàstima de no haver-ho sabut abans.

Quant a compra o lloguer, preferim la compra, ja que és una mena d´inversió. A més, les hipoteques són bastant raonables. Ens agradaria més viure a les afores, ja que pensem i valorem la qualitat de la vivenda, els metres, els espais, els parcs,...

Ara vivim al centre, on el problema d´aparcament i espais és greu. Com que ens casarem l´any vinent, estem ficats de ple amb el tema de decoració, mobiliari, paletes... Ho farem poc a poc, primerament amb les coses bàsiques. Tot és molt car. Per cert, com que ens casem d´aquí cinc mesos, aprofito per demanar si algú ens vol fer algún donatiu...


Cristina Sala / Guillem Piera

Nosaltres encara no tenim solucionat el problema de la vivenda, però pensem fer-ho aviat. Actualment els pisos són molt cars, tant els nous com els de segona mà. Terrassa és un bon lloc, però de preus molt alts. És clar que buscarem aquí perquè hi tenim la familia i la feina ens queda més a prop.
Primer vam pensar anar de lloguer, però ara ja mirem pisos sobre plànol, i poder estalviar i pagar amb més temps. Això sí, els nostres pares tenen ganes que tirem endavant i ens donen el seu suport.
Les hipoteques són l'única solució, a no ser que tinguis molts diners.
És una manera d´anar pagant de mica en mica.


Cristina Sala i Guillem Piera
Foto: Itziar Herreros
 
Nosaltres, per començar, preferim un pis petit, amb el pensament de canviar per un altre de més gran quan sigui necessari. Preferir per preferir, ens decantem per la zona pròxima al centre, per la comoditat, els serveis, etc... i poder desplaçar-te sense cotxe.


Elsa Sala i Pitu Fitó
Foto: Itziar Herreros

Elsa Sala / Pitu Fitó

No tenim solucionat el problema de l'habitatge ni creiem raonable la relació del preu d´un pis respecte als guanys actuals. Terrassa és un bon lloc, però els preus són molt cars.

Compra o lloguer? Compra, perquè el lloguer ho considerem com una manera de llençar els diners. En canvi, amb la compra saps que l´habitatge serà teu. Les hipoteques són l'única solució, però ens agradaria que baixessin més. A nosaltres ens agradaria viure al centre, però ja veurem que passa...

Resum: estem constituint una societat anòmala, angoixant i preocupant. Si amb una de les coses més bàsiques de la persona, com és gaudir d'un habitatge amb dignitat, sense que això pugui conduir a un patiment constant per a poder realitzar les altres tasques que comporta la vida "normal", anem equivocats. I el més greu: poc hi podem fer. Això se'n va pel pedregar?

Itziar Herreros / Elena Amat


|Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tenis|Hípica|La Veu del soci|La teva opinió|Persones|Flash-drac|La bústia del drac