Nº:29 octubre 2000 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
La veu del soci |Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tenis|Hípica|La Veu del soci|La teva opinió|Persones|Flash-drac|La bústia del drac

Maria Assumpció Pérez Codinachs: "L'Egara és una gran família".

Va néixer a Terrassa l'any 1973 i encara hi viu. Ens ha comentat que li agrada llegir tot tipus de llibres i tot tipus de música. L'Assun, arxiconeguda al Club, havia de passar per aquesta secció perquè s'ho mereix. A l'Egara hi ha fet de tot i sempre està disposada a donar un cop de mà, a qui sigui i quan sigui. Descobri'm-la una mica més per mitjà del decàleg:

La vida és un club? Bé, no només és un club. La veritat, però, és que al Club m'hi sento molt a gust. De fet l'Egara és una gran família i jo m'hi trobo com a casa.
Et passes moltíssimes hores a l'Egara. Quines tasques hi dus a terme? Faig de monitora, de jugadora, d'àrbitre i, a més, coordino els aplegapilotes.
És molt complicada la coordinació dels aplegapilotes? Home, sí que porta feina. Cal comptar que no només ets tu i el nen sinó que també has de tenir present la disponibilitat dels pares per portar la canalla amunt i avall.
Què prefereixes, entrenar o ser entrenada? Cada cosa és diferent i de totes dues pots aprendre'n molt. A grans trets, però, quan jugo visc molt més directament les sensacions de dins el camp i, per l'altra banda, fent d'entrenadora em centro més en el fet que els nanos es desenvolupin de manera correcta.


Maria Assumpció Pérez
i Codinachs (Soci Nº 352)
Foto: Salvador Vives i Jorba
Has estudiat Fisioteràpia. T'agradaria dedicar-te a aquest àmbit professional? La veritat és que encara no he acabat. En qualsevol cas, sí que m'agradaria dedicar-m'hi perquè és un camp molt gratificant. Sovint, quan comproves que el lesionat millora tens la sort de notar que l'has pogut ajudar i això és una sensació que omple molt.
Ets àrbitre federada. En quina competició internacional t'il.lusionaria xiular? La veritat és que no ho sé perquè a mi m'agraden tots els partits i no m'he fixat cap meta. De fet, per a mi cada partit té alguna cosa d'especial.
Com veus la incipient professionalització d'alguns àmbits del hockey? El hockey està canviant, és cert. Personalment, el fet de veure jugadors en clubs diferents dels que han estat tota la vida em produeix una sensació estranya.
Enguany jugues amb l'equip de Primera. Quins objectius teniu? Com a mínim millorar la posició aconseguida l'any passat. A partir d'aquí, si podem quedar més amunt, doncs millor.
Grans magatzems o comerç tradicional? Penso que són complementaris. A vegades en uns grans magatzems pots trobar de tot menys allò que busques i, alhora, al comerç tradicional pots tenir dificultats per aconseguir certs productes.
Diu la poetessa: "només em cal una finestra". Què en penses d'això? Els éssers humans tenim la sort de comptar amb dues finestres, els nostres ulls. I, per tant, et diria que sempre necessitem finestres.

L'Assun és una persona que val la pena. De respostes senzilles i alhora meditades, cal llegir atentament les frases que diu. I és que, no ho oblidem, la gent que més hores passa al Club són els que millor coneixen la seva realitat. L'Assun és una d'aquestes persones i, per tant, cal escoltar-la amb les orelles ben afinades.

Pere Ejarque

 

|Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tenis|Hípica|La Veu del soci|La teva opinió|Persones|Flash-drac|La bústia del drac