| Nº:29 octubre
2000 |
el
drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| Maria Assumpció Pérez
Codinachs: "L'Egara és una gran família". |
|
Va néixer a Terrassa l'any 1973 i encara hi viu. Ens ha comentat que li agrada llegir tot tipus de llibres i tot tipus de música. L'Assun, arxiconeguda al Club, havia de passar per aquesta secció perquè s'ho mereix. A l'Egara hi ha fet de tot i sempre està disposada a donar un cop de mà, a qui sigui i quan sigui. Descobri'm-la una mica més per mitjà del decàleg:
La vida és un club? Bé, no només és un club. La veritat,
però, és que al Club m'hi sento molt a gust. De fet l'Egara és una
gran família i jo m'hi trobo com a casa.
Et passes moltíssimes hores a l'Egara. Quines tasques hi dus
a terme? Faig de monitora, de jugadora, d'àrbitre i, a més,
coordino els aplegapilotes.
És molt complicada la coordinació dels aplegapilotes? Home,
sí que porta feina. Cal comptar que no només ets tu i el nen sinó
que també has de tenir present la disponibilitat dels pares per
portar la canalla amunt i avall.
Què prefereixes, entrenar o ser entrenada? Cada cosa és diferent
i de totes dues pots aprendre'n molt. A grans trets, però, quan
jugo visc molt més directament les sensacions de dins el camp i,
per l'altra banda, fent d'entrenadora em centro més en el fet que
els nanos es desenvolupin de manera correcta.
|

Maria Assumpció Pérez
i Codinachs (Soci Nº 352)
Foto: Salvador Vives i Jorba |
Has estudiat Fisioteràpia.
T'agradaria dedicar-te a aquest àmbit professional? La veritat
és que encara no he acabat. En qualsevol cas, sí que m'agradaria dedicar-m'hi
perquè és un camp molt gratificant. Sovint, quan comproves que el
lesionat millora tens la sort de notar que l'has pogut ajudar i això
és una sensació que omple molt.
Ets àrbitre federada. En quina competició internacional t'il.lusionaria
xiular? La veritat és que no ho sé perquè a mi m'agraden tots
els partits i no m'he fixat cap meta. De fet, per a mi cada partit
té alguna cosa d'especial.
Com veus la incipient professionalització d'alguns àmbits del hockey?
El hockey està canviant, és cert. Personalment, el fet de veure jugadors
en clubs diferents dels que han estat tota la vida em produeix una
sensació estranya.
Enguany jugues amb l'equip de Primera. Quins objectius teniu?
Com a mínim millorar la posició aconseguida l'any passat. A partir
d'aquí, si podem quedar més amunt, doncs millor.
Grans magatzems o comerç tradicional? Penso que són complementaris.
A vegades en uns grans magatzems pots trobar de tot menys allò que
busques i, alhora, al comerç tradicional pots tenir dificultats per
aconseguir certs productes.
Diu la poetessa: "només em cal una finestra". Què en penses d'això?
Els éssers humans tenim la sort de comptar amb dues finestres, els
nostres ulls. I, per tant, et diria que sempre necessitem finestres.
L'Assun és una persona que val la pena. De respostes
senzilles i alhora meditades, cal llegir atentament les frases que
diu. I és que, no ho oblidem, la gent que més hores passa al Club
són els que millor coneixen la seva realitat. L'Assun és una d'aquestes
persones i, per tant, cal escoltar-la amb les orelles ben afinades.
Pere Ejarque
|
|