El Club Egara s'ha proclamat, una vegada més i ja en van dinou, Campió de Catalunya de Hockey Herba. Repassarem, de tota manera, els resultats que ens falten per comentar d'ençà l'últim número del nostre butlletí. Així, i abans d'arribar a la final, els homes de Pere Arch van guanyar al C.D. Terrassa per 0 a 2, al Polo per 1 a 0, al Vallès per 0 a 7 i van empatar amb el '35 a dos gols. Aquests resultats van fer possible que a l'enfrontament últim per al títol tingués de nou presència ratllada. El rival, darrerament també tradicional, l'Atlètic.

El matx que decidia el Campionat va disputar-se a Can Salas. Cal recordar que durant aquesta competició l'Egara no va comptar amb la presència dels seus jugadors internacionals -excepte Ramon Sala, que va jugar uns minuts al partit final- i que, d'aquesta manera es donava l'oportunitat a que un bon nombre de joves ratllats tastés el hockey al més alt nivell. Ells van ser: Edu Arbós, Pau Quemada, Xavi Salvatella, Quico Cortès, Jordi Clapés i Ivan Trullàs -tots ells juvenils-, Ramon Talamàs -jugador de l'Egara de Primera- i David Alegre (que també va formar amb l'equip durant un encontre). Els altres jugadors de l'equip foren Josep Ejarque, Miquel Herreros, Siso Ventalló, Miquel Codina, Quim Carrera, Jordi Amat, Ramon Alegre, Ricky Dinarès i Jordi Quintana. Seguim, però, amb la final.

Inici de la Lliga 2000/2001
Immediatament després a l'acabament del Campionat de Catalunya començava una nova edició de la Lliga Nacional de Hockey. L'Egara, ja amb els jugadors internacionals, va encetar la competició en un matx contra el 35. El partit va disputar-se sota una intensa pluja i els d'Arch van imposar-se per un clar 7 a 0 als de Solà. A la primera meitat l'encontre fou bastant igualat però a la represa el Primer Equip va posar en pràctica la seva teòrica superioritat i va aconseguir un resultat que parla per si sol. El segon partit dels d'Arch suposava el primer desplaçament: Bilbao. El Jolaseta, un equip complicat amb qui l'Egara ha tingut més d'un ensurt, es presentava com un rival temible. Tot i això, de nou va aparèixer el cicló del Pla del Bon Aire per resoldre el matx per un contundent 0 a 4 i tornar a Terrassa amb els punts al sarró. En aquest viatge cal destacar la presència de Ramon Talamàs i Ivan Trullàs que substituïen les baixes de Quim Carrera i Quico Cortès.

Respecte a l'inici de la lliga espanyola, què puc dir? Més ja no podem demanar -per ara-: dos grans partits i quatre punts, aconseguits amb sacrifici i esforç per part de totes, incloses les juvenils -Ivet Amèscua i Anna Comerma-, que per necessitats de l'equip ja han debutat a la Divisió d'Honor, igual que el nou membre honorari de l'staff tècnic i talismà de l'equip, en Francesc Mata, que després del viatge a Santander amb l'equip, ha canviat la seva posició a la grada del Pla del Bon Aire per la banqueta femenina. Benvingut a l'equip oficial de patidors. Hem començat amb molt bon peu. Ara només falta demanar que el treball, l'esforç i les ganes demostrades fins avui, el bon "rotllo" i, per què no dir-ho, el bon joc que estan fent totes les jugadores, segueixi durant tota la temporada i puguem aconseguir que l'equip estigui al lloc més alt possible. Per cert, si seguim així s'haurà d'anar pensant en una ampliació del pressupost de la secció, no fos cas que hàgim de donar una volta per Europa! Somniar encara és gratis i tenir aspiracions és lícit.

Lluís Mercadé

El passat divendres vint d'octubre va celebrar-se la tradicional Festa del Hockey, durant la qual es fa entrega dels Trofeus Harmonia que volen premiar les més destacades trajectòries dels socis i sòcies de la Secció de Hockey al llarg de la temporada anterior. Així, opten als Trofeus els col.lectius de jugadors, tècnics i persones que possibiliten els èxits esportius de la nostra entitat. Enguany, la llista de nominats era plena de possibles guanyadors. I és que la campanya 1999/2000, tal i com van exposar Pere Marcet i Francesc Salvatella -Presidents de la Secció de Hockey i del Club, respectivament-, va estar plena de bons resultats. D'aquesta manera, els onze nominats que composaren la final foren els següents: Eduard Tubau Cutal, Miquel Codina Farriol, Joel Piqué Buisan, Romi Dinarès Quera, Elsa Sala Vallhonrat, Pere Amat Autonell, Dani Carreras Monrós, Carlos Ruiz Mirones, Àlex Aurell Biosca, Koldo Corbera Izaola i Esteve Bosch Comas. Després de les votacions pertinents, el Jurat dels Premis Armonia va decidir atorgar el bronze a Esteve Bosch Comas, l'argent a Miquel Codina Farrés i l'or a Eduard Tubau Cutal.

Esteve Bosch va manifestar sentir-se molt honorat per la distinció, tot i creure que de segur hi havia persones que se'l mereixien més. L'Esteve, amb una trajectòria de treball constant i honest des de diferents càrregs directius, darrerament ha sobreeixit per la seva tasca extraordinària dins la Junta de Hockey en el càrreg de Tresorer. Ja sabem de la dificultat de fer quadrar els comptes en un hockey cada vegada més complexe i, per tant, l'Esteve -tot i les seves declaracions- es mereixia de totes totes un premi que simbolitzés l'agraïment que el Club li deu. Miquel Codina, per la seva part, va recordar al mai prou valorat Francesc Llongueras a l'hora de recollir l'argent. Codina, jugador de l'Egara Divisió d'Honor masculí, va realitzar una excel.lent temporada 99/00 i el Jurat dels Harmonia va tenir-ho en compte. El Miquel, a més, participa a l'Escola de Hockey com a monitor i, així, és mirall de molts infants delerosos d'arribar al més alt nivell hockeístic tal com ell ha aconseguit. Al seu torn, l'Harmonia d'or d'enguany Eduard Tubau va agrair al Jurat haver pensat en ell per a aquesta distinció i afegí que el Trofeu l'il.lusionava enormement. L'or per a Tubau fou de justícia: i és que la darrera temporada de l'Edi fou espectacular: es va consolidar com un dels valors més segurs a la davantera del Divisió d'Honor masculí i, alhora, va fer-se un lloc entre els millors jugadors espanyols per a arribar a disputar els Jocs Olímpics de Sydney amb el "combinado" de Forrellat. Una vegada finalitzada l'entrega de Trofeus, Jordi Tost, mestre de cerimònies dels Harmonia, va cedir la paraula a Pere Marcet primer i Francesc Salvatella després que, amb els seus discursos, posaren punt i final a l'acte.