Va néixer a Terrassa el 12 d'agost del 1966. El Xavi és, tal com diu ell, moltes coses: entrenador nacional d'atletisme, mestre de primària, preparador físic i llicenciat en I.N.E.F. Li agrada tot allò relacionat amb la cultura popular -està vinculat amb els Minyons i amb els Diables de Terrassa-, ha format part d'un grup d'animació i ha col.laborat amb un esplai de joves deficients. A més a més, va estudiar durant dos anys Història de l'Art i li agrada la fotografia, la pintura, la lectura i, sobretot, passar vetllades llarguíssimes amb els seus amics. I quan parla d'aficions diu que en té d'esportives i d'artístiques: ha practicat i practica tota classe d'esports i s'atreveix amb la pintura, la fotografia i la lectura. Tot un personatge!.

-Ei Xavi! Escolta'm, de molt temps ençà tinc un dubte fonamental: com s'escriu i com es pronuncia exactament el teu cognom? Més que res per tal que surti amb correcció a l'entrevista... Es pronuncia com la comarca però s'escriu diferent. Deletrajaré: B,e,l,l,è,s.
-Quants anys fa que corres i fas córrer per l'Egara? Com va començar tot això? Exactament no ho sé, però deu fer uns dotze anys. La relació va començar gràcies a Vicenç Planas, que em coneixia de la meva etapa com a entrenador d'atletisme. Per mediació d'ell, vaig venir aquí i vaig entrevistar-me amb Emili Ejarque i, poc després, ja vaig entrar a l'Escola de Hockey. Posteriorment vaig agafar un equip juvenil masculí, després foren les femenines per després anar-ho compaginant amb l'Egara 1935. I fins avui.
-Quins són els equips que et "pateixen" enguany? El juvenil masculí i el '35, com l'any passat.
-A més del Club, treballes en una escola de Terrassa com a professor d'educació física. Quina és la diferència més significativa que observes entre un i altre lloc? A l'Escola treballo en una franja d'edat que va dels sis als dotze anys i aquest fet ja et condiciona molt. A banda d'això, l'Escola és obligatòria i a l'Egara la gent ve a jugar perquè li agrada. Per tant, el tipus de disposició de la gent és diferent. Jo, tot i això, intento que a l'Escola allò que els hi aporti als nens sigui positiu tant per a ells com per a mi sempre seguint el programa que està establert.
-Una de les teves passions és viatjar... Sí. Hi ha gent que es gasta els diners en grans cotxes o en grans de tot i jo me'ls gasto en viatjar. A l'últim viatge que he fet he disfrutat molt ja que he pogut passar uns dies a Guatemala amb el gran amic Pepe Herreros. A més, he anat a Bolívia, a Nova York, a la Índia, a molts països d'Europa, he recorregut molts indrets de Catalunya, també al País Basc... de fet, sempre que puc faig una escapada. I més que en faria!
-T'he vist alguna vegada jugant a hockey amb patins de línia a la Plaça Vella de Terrassa. Vols dir que encara tens edat per fer coses d'aquestes? I tant! Val la pena no centrar-se sempre en fer les mateixes coses. Al llarg de la meva vida he practicat molts esports. Tinc un amic que sempre m'acaba transmetent les seves aficions i aquesta del hockey en línia és una d'elles.
-Vius a "Can Teula". Sempre comences la casa per la teulada? Sí, ja fa onze anys que hi visc. Penso que ha estat una gran experiència i no només per a mi sinó que també per molta gent que hi ha passat. I això de la casa per la teulada... la veritat és que sóc bastant organitzat i penso que sempre hi ha d'haver un cert ordre.
-La teva especialitat a l'atletisme eren els 110 i els 400 metres tanques. Com passaves les tanques, per sobre o per sota? Per sobre, per sobre. La veritat és que jo tenia la gran sort de ser molt tècnic i el que els altres ho suplien amb alçada jo ho suplia amb tècnica. I, déu-n'hi-do, perquè un any vaig tenir la 39ª. marca de Catalunya.
-Tot i que lateralment sembla que tinguis una bona mata de cabells, els que som més alts veiem que la vista pot ser un sentit enganyós. Dit això, a quin jugador del Barça admires més, a De la Peña o a Petit? Jo prefereixo a "lo pelat". Ara bé, si t'haig de ser sincer jo sempre he estat un gran seguidor del Ferrer i quan va marxar em va saber molt greu. Per cert, a tu per què et diuen "longaniza", per una part del teu cos? (evidentment, jo en aquest joc tan vulgar no hi vull entrar. Hi ha certs personatges que s'engresquen i no saben quan n'hi ha prou).

Una vegada s'han acabat les preguntes el Xavi aprofita l'avinentesa per donar ànims a les femenines, a les que sempre que pot reserva els millors dels seus desitjos. I no s'oblida tampoc ni del '35 ni dels juves, que quedi clar! Amb el Bellès som amics i, evidentment, hem passat una molt bona estona. Ja ho deia Pere Quart: Com el Bellès no hi ha res.

Pere Ejarque