Va néixer l'any 1953 a Barcelona. Casat i amb dos fills, és metge -otorrino-laringòleg- i resideix a Terrassa. El soci d'aquest mes és aficionat a la lectura i al cinema. Quan parla de literatura destaca a dos autors: Albert Camus i Saint- Exupéry -"tothom hauria de llegir El petit príncep com a mínim una vegada"- i quan ho fa de cinema es decanta pel d'origen anglès, ja que diu "dóna més importància als actors secundaris, té més cura dels diàlegs i de l'ambientació". Llegim com se'n surt del decàleg:

1.Saramago escriu que som cecs. Som sords també? Sí, també. En aquest sentit et puc dir que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar.
2.De quina manera comença la teva relació amb l'Egara? Doncs la meva relació amb el Club s'inicia en el mateix moment de néixer, ja que el meu pare va fer-me immediatament soci individual. Des d'aleshores sempre he estat un gran aficionat al hockey i de petit ja assistia als partits de l'Egara que jugaven els Amat, els Quintana, els Dinarès i companyia. A més, he passat per totes les categories com a jugador i he format part de la Junta Directiva en l'època del Sr. Pi de president. Actualment, continuo seguint els partits de l'Egara, i em fa especial il.lusió veure en el camp als fills d'aquells que jo ja veia quan era petit.
3.D'on arrenca aquesta tradició de venir a sopar els dijous al Club? De l'època de juvenil. Aleshores, recordo que els dijous a la nit es quedava molta gent a sopar, fet que, malauradament, no es repeteix en l'actualitat. Jo m'he mantingut fidel a aquesta tradició i encara la continuo.
4.Creus que els estiuejants de Les Fonts han aportat molt al hockey de l'Egara? Moltíssimes coses. El que va passar, però, és que durant molts anys l'Egara va deixar perdre jugadors excel.lents per culpa de no donar el recolzament necessari al hockey sala. En aquella època, a la sala no se li va donar la importància que es mereixia.
5.A "el drac" sempre surten els mateixos? Sí, la veritat és que penso que sí. El que passa, però, és que t'adones que també són sempre els mateixos els que treballen per al Club i hi ha molta gent que parla i, al final, no fa res.
6.Quins són els valors més importants que basteixen la teva vida? L'amistat, la constància en el treball i l'honradesa.
7.Ets un home de hockey. Com valores la situació actual de l'Egara en aquest terreny? Les coses han canviat moltíssim. És evident que en qualsevol entitat cal renovació i a l'Egara hi ha hagut renovació de cares d'una manera clara. Aquest fet és positiu. Jo sempre dic que arribarà el dia en què es lliurarà el premi "Paco Dinarès" i al soci que el rebi se li haurà d'explicar qui era el propi Paco Dinarès.
8.Jugues a la loteria habitualment? No. Sempre he pensat que, a la vida, la sort te l'has de buscar tu mateix.
9.Quin és el record que guardes amb més enyorança de la teva etapa universitària? El primer dia que vaig trepitjar la U.A.B. En aquella època la Universitat estava en ebullició, la lluita obrera i civil eren dos moviments en ple auge. Per a mi aquest fet va suposar un gran xoc perquè jo venia dels Maristes de Barcelona i, evidentment, el canvi fou brutal.
10.Escriu el poeta: "la humanitat morirà a l'ordinador". Hi estàs d'acord? Sí. A la vida hi ha coses realment molt importants i, actualment, ens passem massa estona davant dels ordinadors. S'ha d'aprofitar la vida i potser no ho fem amb tota la intensitat.
L'entrevista ha anat perfecta. El Dani és una persona coherent i reflexiva i, és clar, aquest fet es reflecteix en les seves respostes. Paga la pena de dialogar amb gent com ell. A vegades les deu preguntes es fan eternes, aquest cop m'han semblat insuficients.

Pere Ejarque