Del 16 al 22 de juliol va disputar-se a les instal.lacions del Centro de Alto Rendimiento de Madrid el Campionat d'Europa de seleccions sub-21 masculines. El nostre Club aportava quatre jugadors a aquesta cita: Ramon Alegre, Eduard Arbós, Marc Carrera i Eduard Tubau.

Els tres primers partits, els partits de grup, foren contra Itàlia, Escòcia i Alemanya. Envers els transalpins el resultat fou clar per a les aspiracions espanyoles: 5 a 0. Contra els escocesos les coses també somrigueren al "combinado" i el matx acabà amb triomf per 3 gols a 1. Després de guanyar aquests dos primers partits la classificació per a la final ja era un fet i el tercer encontre, que enfrontà espanyols i alemanys, conclogué amb un resultat de 3 a 4 per als centre-europeus.

La semifinal es presentava complicada ja que el rival era Holanda. Tot i això, els espanyols superaren finalment als neerlandesos per un espectacular 6 a 4. La final era una realitat i el rival, Alemanya, es presentava com un equip complicadíssim de batre.
El partit contra els teutons fou intens. S'arribà al final dels 70 minuts amb empat a quatre i tampoc al temps afegit es pogué desequilibrar la balança. Van haver de ser els llançaments des del punt d'strocke els que decidissin el Campionat. A l'últim, Espanya campiona d'Europa sub-21 per primera vegada a la seva història. Moltes felicitats.

Redacció
(Informació facilitada per Marc Carrera)

Ens preguntàvem aquest agost, què hi fan al camp, entrenant-se, aquestes dues persones estrangeres? Doncs bé, un es diu Ronald Stein León, malgrat li diuen "Roni", que és xilè, i l'altre és diu Suguru, que és japonès. En "Roni" va ser el segon entrenador de l'equip femení xilè als darrers Jocs Panamericans, i estarà entre nosaltres almenys durant un any, segons ens ha informat el bon amic Joan Comerma. En Suguru, aquest hivern ja el vèiem assegut a la grada sense perdre's ni un moment tot el què feia en Ramon Jufresa.
Per a la propera temporada, és quasi segur que veurem al "Roni" jugant amb l'EHC i en Suguru amb l'Egara de Primera Divisió.
Molta sort a tots dos i benvinguts entre nosaltres.

Salvador Vives i Jorba

Ja hi som ! El passat dijous 31 d'agost varem fer la "baixada de bandera " de la nova temporada 2000-2001, i la veritat és que, després d'uns mesos molt intensos, aquestes vacances ens han anat força bé a tots. Encara que alguns han tingut un estiu bastant ocupat (Copa d´Europa Sub-21, preparaciò Jocs Olímpics, etc.), hem tornat amb les piles carregades "a tope" de cara a una temporada que, com veureu, es presenta molt guapa.

L' equip presenta poques, però sentides baixes, ja que tant el Víctor -després de molts anys en primera línia i els ultims d'ells com emblemátic capità- com l' Àlex, han estat sens dubte dos elements molt significatius dins del grup. La baixa de lÀlex serà coberta pel Quico Cortès, que tot i sent juvenil compaginarà les dues categories, quedant-nos així amb una plantilla de setze jugadors en lloc dels disset de l'any passat. Cal dir, que hi han dos jugadors juvenils, el Pau Quemada i l'Edu Arbós, que entrenaran regularment amb Divisió d'Honor per cobrir qualsevol eventualitat.
En quant a l'equip tècnic, destacar la incorporació d'en Jordi Borràs com a nou fisioterapeuta de l'equip en lloc del Salva Hellín, a qui aprofito des d'aquí per agraïr-li públicament la grandíssima tasca que d'una manera sorda però tremendament eficaç, ha dut a terme dins el primer equip de la casa al llarg de gairebé quinze anys.
Amb tot això cal dir que de cara a la nova temporada, aquesta majoritària continuïtat pel que fa als components de l'equip és realment bona, però una cosa és continuïtat i una altre molt diferent és continuïsme, o el que és el mateix: estancament. I aquest és el principal repte que tenim per aquest any: no ser conformistes, o com vulgarment es diu, no "dormirnos en los laureles", sinó ser conscients que hem de seguir treballant fort i millorant dia a dia, tant individual com col.lectivament .
Estem davant d'una temporada que com deia al principi, estic segur que serà molt guapa. Darrerament s'han trencat alguns esquemes amb el tema dels fitxatges, intents de fitxatges, canvis de club, etc, fets als que sembla ens hi haurem d'acostumar una mica, i que han fet que alguns equips s'hagin reforçat, ajudant així a pujar el nivell i competitivitat de la lliga.
Comencem al setembre amb el Campionat de Catalunya, mentre s'estan disputant els Jocs Olímpics a Sidney - altre vegada amb sis jugadors del nostre equip -, pel 22 d'octubre començar la Lliga. Comparat amb els últims anys, es tracta d'una lliga "còmoda", amb jornades simples, sense interrupcions per compromisos de la selecció nacional i que només es pararà el mes de gener per jugar les competicions d'hockey sala.
Cal dir que tenim un inici força fort, ja que a les primeres jornades viatgem a Bilbao i Santander i ja juguem amb rivals com el Polo, l'Atl. San Sebastián o el mateix Atlètic.
El mes de maig hi ha la Copa de Rei i el primer cap de setmana de juny la Copa d' Europa, que com ja debeu saber es juga a Bloemendaal, Holanda. Són moltes i importants competicions i tot just estem a la pretemporada d'un any en el que, com sovint comentem entre nosaltres, el que més ens ha de preocupar és el seguir millorant i disfrutant de l'hockey. Si això es compleix, els resultats arrivaran "sols".
Això sí, comptant com sempre amb el vostre incondicional i imprescindible suport:
T' ESPEREM !!!

Pere Arch

Per a l'Egara 1935 la temporada 2000/2001 es presenta amb il.lusió i amb alguns canvis significatius.
La novetat més important de l'equip és al cos tècnic. Quim Solà -l'any passat jugador de l'Egara de Primera- serà el primer entrenador. Natxo Dinarès continua vinculat a l'equip com a segon, Ramon Costa seguirà com a cap d'equip -a més de responsabilitzar-se de l'entrenament dels porters- i Xavi Belles repetirà com a preparador físic. David Sazatornil, fins ara el màxim responsable tècnic del 35, passarà a ser el coordinador general de l'staff..

Pel què fa als jugadors de la plantilla són baixa Pepe Mora i Esteve Bosch, places que seran cobertes per Víctor Pujol -fins l'any passat capità de l'Egara D.H.-, Àlex Aurell -provinent també de la primera plantilla- i Jordi Carrera -provinent del juvenil.
En declaracions per a "El Drac", David Sazatornil, el coordinador del cos tècnic, comenta que "enguany hem optat pel repartiment de tasques en l'staff. A mi m'agrada dir que serem una cooperativa d'entrenadors, on tots els components tindrem un nivell o altre de responsabilitats. Els objectius de la temporada són clars: la consolidació de l'equip a la categoria i mirar d'escalar alguna posició respecte l'aconseguida la temporada passada. Tot i que enguany baixen dos equips directament, aspirem assolir una posició còmode a la meitat de la taula classificatòria. Veig una plantilla amb gran experiència i ben reforçada. Ara bé, el tema d'incorporacions no està tancat. Encara podem incorporar un o dos jugadors i esperem que arribi el Campionat de Catalunya per tancar-la definitivament. Això sí, veig els jugadors amb moltes ganes."
Esperem, doncs, des de "El Drac" que el 35 aconsegueixi els seus objectius i que la temporada 2000/2001 sigui plena de satisfaccions.

Pere Ejarque

El segon any a Divisió d'Honor del nostre equip femení es presenta amb novetats. I és que són fins a quatre les incorporacions amb què l'equip de Pere Sala i Lluís Mercadé compta per a la temporada 2000-2001. En concret, les noves jugadores de l'Egara són: Irene Casasayas, Helena Ballart -ambdues provinents del C.D. Terrassa-, Ivet Imbers -que d'aquesta manera retorna a l'Egara després d'un any també al club de Les Pedritxes- i l'holandesa Maryn Willingenburg. Les jugadores Laura Vinyals, Txell Gràcia, Elena Amat i Assumpció Pérez, que l'any passat havien format part de l'equip, deixen la Divisió d'Honor per diferents motius.

Pere Sala, atenent una trucada de "El Drac" assevera que l'objectiu d'enguany és "millorar la vuitena posició de la temporada passada. Nosaltres hem d'anar millorant any rere any tot i que serà difícil, ja que la resta d'equips també s'han reforçat".

Destacar, per últim, que l'equip tècnic continuarà com fins ara amb Sala i Mercadé a la direcció -com ja s'ha dit-, Ismael Garcia a la preparació física i Pol Oliveras en tasques de delegat. Molta sort a totes i tots aquesta temporada.

Pere Ejarque

Van marxar de Barcelona el dilluns dia 4 de setembre, via Madrid, on el capità va ser rebut, amb representació de l'equip, pel president del govern espanyol José M. Aznar, juntament amb la resta d'esportistes olímpics espanyols. L'endemà van volar cap a la ciutat australiana seu dels Jocs del 2000. Una cita olímpica en la que hi han dipositat molts esforços i moltes il.lusions. El camí per arribar-hi sempre és llarg. Aquesta vegada van aconseguir el passaport per Sidney en el preolímpic d'Osaka, al Japó, del qual se'n van proclamar vencedors. Aleshores, fins a 8 jugadors del Club Egara formaven part de l'equip, com ja vam informar en aquest butlletí.

Ramon Sala, Edi Tubau, Ramon Jufresa, Jan Dinarès, Pol Amat i Santi Amat són els egaristes que, a Sidney, formen part de la família olímpica, una experiència que tots, tret de l'Edi Tubau, ja han viscut. Quan tornin a casa ens hauran d'explicar un munt de coses. Desitgem que ho puguin fer amb una medalla. Abans, però, s'hauran hagut d'enfrontar a Corea, Índia, Argentina, Polònia i la selecció anfitriona, l'australiana.
En el moment d'escriure aquestes ratlles -amb el butlletí ja a compaginació-, encara no havien debutat. Corea, el primer rival. Classificar-se entre els dos primers d'aquest grup és l'objectiu, després, el desig de tots, és que arribin a les semifinals i a la final. Com sempre, els holandesos es perfilen com l'òs més dur de rossegar.

Rosa M. Junyent