Del 26 de juny al 28 de juliol va tenir lloc el ja tradicional stage d'estiu del nostre Club. Enguany, la inscripció de nens i nenes ha estat molt important i s'ha arribat fins a la respectable xifra de 130. Els monitors han estat un total de 14, tots ells coordinats per Ismael Garcia, responsable de l'organització.
L'stage d'estiu ha estat dividit en cinc setmanes temàtiques: activitats aquàtiques, festa major, activitats a la natura, olimpíades i setmana cultural. A més, a cada setmana es programà una sortida relacionada amb la temàtica de les mateixes. Així, durant la primera foren la vela i una visita al parc de Vallparadís les activitats dutes a terme. La visita a un parc aquàtic ocupà la segona. Durant la tercera es proposà un vivac a La Mola. Una sortida a la Vall de Núria bastí la quarta i, finalment, l'anada a Port Aventura com a festa final tancà les sortides d'aquest estiu.

Cal destacar que, a banda d'aquestes sortides, durant les setmanes les activitats se centraven en els esports al matí, i en els tallers a la tarda. Ismael Garcia, en paraules per a "El Drac", destacava que "vull donar les gràcies als pares per la confiança que han donat al Club ja que si no fos per aquesta confiança les activitats no haguessin estat possibles. Enguany, hem volgut proposar activitats innovadores i tots els nens i nenes han respost amb entusiasme. Penso, doncs, que ha estat un stage marcadament participatiu. També m'agradaria donar les gràcies als monitors ja que sense ells l'stage no podria funcionar. A més, penso que l'stage es va superant cada any i això suposa un repte de cara l'any vinent. La bona marxa del d'enguany fa que ens il.lusioni la preparació de l'stage 2001. Per últim, m'agradaria destacar el bon comportament que tots els nens i nenes han tingut durant aquestes cinc setmanes."

Pere Ejarque

Paco Amat com tots sabeu és un dels nostres jugadors més internacionals. Amb ell l'Egara i la selecció espanyola ha aconseguit èxits molt importants. L'esport, el hockey, l'ha portat a tenir un palmarès gairebé excepcional. Olímpic a Tòquio 64, a Mèxic 68 i a Munich 72, - però recordem també que va estar entre els preseleccionats per Roma 62 - és un dels jugadors que pertany a l'èlit d'haver participat en tres Jocs Olímpics. Una fita a l'abast de pocs. Paco Amat al marge de la pràctica de l'esport és un entusiasta de la pintura, art que amb els anys ha anat pràcticant cada cop més. El fet d'haver estat esportista olímpic li ha permès entrar a formar part del col.lectiu d'esportistes olímpics i internacionals que participen en la Biennal Internacional d'Esportistes en l'Art auspiciat pel Comitè Olímpic Internacional i que té la seu d'exposicions al Museu Melcior Colet de Barcelona. Paco Amat ha exposat així, en diferents edicions, al costat d'obres pictòriques d'esportistes del més alt nivell mundial com són Bob Beamon, Manel Estiarte, Arantxa Sánchez Vicario, Nicky Lauda, Martí Filosia i molts altres.

En l'edició celebrada aquest any 2000, Paco Amat hi va presentar dues teles pintades a l'oli titulades "El embarcadero" i "El valle de la solitud". La primera va ser mereixedora d'un dels premis atorgats per el jurat. El premi és el que dóna el Consell superior d'Esports. En altres participacions ha estat també premiat amb un accèssit, un tercer i un primer premis. Nombroses personalitats del món esportiu van assistir a l'acte de presentació. L'exposició però no va estar enguany molts dies oberta ja que una altra ciutat olímpica, Atlanta, va demanar poder disposar d'aquest fons d'art per exposar-lo. Paco Amat, un virtuós amb l'stick a la mà, és també un artista amb el pinzell.

Equip de redacció

Partit decisiu per conquistar el títol de Lliga. Temps ençà el Polo i l'Egara s'ho jugaven tot a una carta. Això passava quan encara els telèfons tenien nomès quatre xifres. Els que ens vam haver de quedar al club per donar suport a l'E. H. C. Que també jugava teniem, com no pot ser d'altra manera, l'ansia de saber el resultat quan abans millor i saber com anava el partit. Truquem al Polo per telèfon, quan aconseguim la comunicació, cosa que no era una tasca fàcil, ens diuen que al descans el resultat era d'empat a 0. Quedaven 35 minuts més de patiment. Quan era l'hora, tornem a posar el dit al disc del telèfon, i l'operadora de la centraleta del Polo ens intenta de nou posar-nos en contacte amb la secretaria. -Oiga? Sí, dígame. Truquem de l'Egara, com ha acabat el partit? El resultado es de 1 a 0. Nois, m'han dit que hem perdut.

La decepció entre els que estàvem aquí us la podeu imaginar. Va durar però tan sols una horeta, el que es tardava abans a venir de Barcelona. Els primers que van arribar ho van fer però molt contents. Renoi, que contents que veniu? Si m'han dit al Polo que acabem de perdre...! Que dieu, si hem guanyat per 1 a 0. Si, si, la victòria, l'alegria i la Lliga van ser per nosaltres. Algú de vosaltres s'en recorda de quan va passar això?

Cesc Llongueras