La fase final de la Copa de SM el Rei celebrada a Orense va permetre portar de nou cap a les vitrines del club el tan preuat trofeu. El campionat, disputat sobre l'irregular terreny de joc de les noves instal.lacions de Mariñamansa, no va ser massa vistós, però sí que va deparar sorpreses des del primer dia.
Als quarts de final derrotem al Vallès per 3 a 0 en un partit on la veritable protagonista fou la pluja que va caure amb molta intensitat en alguns trams del matx. La resta de la jornada es completava amb la victòria dels amfintrions davant el Sardinero per 1 a 0, la del Complutense davant el Jolaseta i la sorprenent derrota del ATHC davant el Terrassa en el llençament de penals strockes. En el sorteig celebrat immediatament després de finalitzar la jornada, emparellaments de semifinals entre Egara-Orense i Terrassa-Complutense.
Després dels partits es va celebrar el sopar anual de la Federació Espanyola a l'hotel Auriense, on es va fer entrega al nostre capità, Víctor Pujol, de la Copa de Campions de Lliga de la temporada 99/2000.
En la primera semifinal, que juguem nosaltres, l'empenta de l'equip local i els ànims seu del públic no són suficients per a que aconseguim una victòria clara per 5 a 1 en un partit sense història. En la segona, el Terrassa, mermat per les nombroses baixes i pel mal arbitratge, arribava de nou al strockes on aquesta vegada queia per un ajustat 5 a 4. Final doncs insòlita en els darrers anys entre Egara i Complutense.
La citada final no va deparar gaire bon joc per cap de les dues bandes i un solitari gol de Tubau al minut nou de partit va acabar decidint el matx. La incertesa del resultat, els penals corners que va llençar el conjunt madrileny, així com el control exercit per l'Egara van ser el més destacat d'una pobra final pel que fa a hockey, però que suposa un nou títol i la revalidació per tercera vegada consecutiva dels títols de Copa, Lliga i Campionat de Catalunya.
En el retorn cap a casa, rebuda espectacular amb caravana de cotxes escortant l'autocar desde l'Hotel Don Cándido i multitud d'aficionats al Centre Cultural. L'endemà, dilluns, es va celebrar una emotiva rebuda-festa a l'equip campió, on molts socis van voler acompanyar l'equip, així com autoritats de la política i l'esport terrassenc i federatiu.

Josep Ejarque Guillamat

La nit del passat dissabte 13 de maig va ser l´escollida per a la celebració dels títols de Lliga i Copa del Rei que el nostre primer equip ha aconseguit durant aquesta temporada.
L´acte - més musical que mai- va comptar amb la presència del grup Café Soul que completà una enrolladíssima actuació. Del repertori dels de Barcelona van despenjar-se unes moltes peces de bon funky que van fer vibrar el ja de per si entregat auditori ratllat. El vocal dels Café Soul, a més, va destapar-se com a autèntic home-espectacle i en alguns moments va baixar de l´escenari per ser aclamat, palpat i venerat des de la pista. M´han dit -tot parafrasejant l´amic Cesc Llongueras- que fins un dels cèrvols que engalanen els salons del Club no va poder-se reprimir i va desencartronar les banyes al ritme del baix Fender que capitanejava la banda. L´artífex que el concert hagi estat una realitat cal buscar-lo en la persona de Jan Galí i, per tant, des de "El Drac" se´l felicita.

La festa, però, no va acabar aquí. Una vegada els Café Soul van finalitzar el concert -i és remarcable que ho van fer després d´interpretar el publicitari "Getupaaa"- va arribar el torn de deixar-se endur per la música punxada per l´infefable D.J. Pere Armadans. No cal dir que la farra va prolongar-se fins a altes hores de la matinada, tot i que l´hora exacta de clausura no ha pogut ser esbrinada per aquesta redacció ja que tots els enviats especials van haver-se d´ausentar abans d´hora per motius d´imatge. Ja se sap que els contractes són els contractes.
Tan sols cal lamentar l´absència dels components dels dos altres equips d´honor del nostre Club. La promo del 35 i la Lliga de les fèmines no entenen de concerts ni de celebracions. Tot i això, que sàpiguen que de conyes n´hi haurà d´altres i que tal com es diu aquí al Club, els i les esperem.
En definitiva, una nit de les que es recorden, i segurament per molts dels assistents, un matí posterior dels que també es recorden.
Ah sí! Per cert, tornar a recordar que l´Egara D.H.Masculí s´ha proclamat campió de Lliga i Copa del Rei, que d´aquí venia la cosa. Des de "El Drac", doncs, moltíssimes felicitats, però, ei! Felicitats de les de veritat.

Pere Ejarque

En el play-off del campionat de Catalunya de 3ª divisió, l'equip de veterans del Club Egara va quedar subcampió després de jugar la final amb el Línia 22. El partit va ser molt lluitat i amb alternatives en les ocasions de gol. El nostre rival va marcar ben aviat, un gol que al final els donaria la victòria. Amb tot, el nostre equip va tenir opcions clares per empatar, però no vam saber transformar cap dels 9 llançaments de penal-còrner. Fins i tot al final de partit vam tenir una gran oportunitat però el títol es va escapar. Crec que s'hauria pogut guanyar. Hi va haver correcció i esportivitat durant tot el partit.
L'equip de veterans ha disputat 5 finals del campionat de Catalunya, de les quals n'ha guanyat 3 i perdut 2, curiosament contra el Línia 22. Crec que s'hauria de fer una observació, i és que aquesta competició no és propiament un torneig de veterans, sino una 3ª categoria en la qual hi poden prendre part jugadors de totes les edats, cosa que fa que el nostre equip es medeixi amb gent molt jove i, per tant, el mèrit és gran. Això no vol dir que no estiguin preparats per competir amb la resta d'equips, ho demostra el fet d'haver arribat a la final. Com a dada curiosa en el campionat han aconseguit 63 gols a favor, 21 en contra; 16 victòries, 2 empats i una, tan sols una derrota... a la final!
Per no detallar fil per randa tots els jugadors que formen part de l'equip, dirè que n'hi ha d'ex-olímpics, ex-internacionals absoluts, sub-16, sub-18 i sub-21 així com també jugadors que han guanyat campionats d'Espanya i de Catalunya en diferents categories, inclosa la Divisió d'Honor. En definitiva el que més valoro és que dels 23 jugadors que formen la plantilla 17 desenvolupen una tasca dins del club, com és fer de monitors d'escola, d'entrenadors, membres de la junta etc.
No em resta res més que donar-los les gràcies perquè any rera any formen com uns xavals.

Cesc Llongueras

Del 18 al 21 de maig va celebrar-se a les instal.lacions del Real Club Jolaseta de Bilbao l´edició d´enguany del Campionat d´Espanya Juvenil masculí. Els jugadors que el nostre Club va desplaçar foren els següents: Quico Cortès, Miquel Bosch, David Alegre, Jordi Carrera, Xavier Salvatella, Albert Prades, Carlos Giró, Jaume Bermúdez, Toni Fages, Jordi Clapés, Eduard Arbós, Ricard Bernils, Pol Quintana, Pau Quemada, Oriol Gabarró i Marc Salvatella. Cal lamentar l´absència de Dani Arbós que, per motius acadèmics, no va poder desplaçar-se amb la resta de l´equip però que sí havia disputat la totalitat del Campionat de Catalunya. L´equip tècnic, per la seva banda, estava format per Pere Amat -entrenador-, Joan Quintana -en les funcions de segon entrenador i delegat- i Joan Garreta -fisioterapeuta-. Lamentar en l´equip tècnic l´absència de Siso Ventalló que, per motius d´agenda, tampoc no va poder viatjar fins a Bilbao. Recordar, a més, que Xavi Belles ha estat el preparador físic de l´equip durant la temporada.
El sorteig va fer que l ´Egara quedés enquadrat dins el grup A, juntament amb el Terrassa, l´amfitrió Jolaseta i el València. El primer matx enfrontava, així, els nostres ratllats amb els de Les Pedritxes. El resultat fou d´escàndol: 9 a 0 pels de l´Egara. El marcador ja parla per si sol de la superioritat dels deixebles de Pere Amat i Siso Ventalló.
El segon encontre, envers el València, va tenir resultat tenístic: 6 a 1 pels egaristes. I el tercer, aquest contra el Jolaseta, va semblar completar el set: 6 a 0. D´aquesta forma tan espectacular l´Egara assolia el passaport per a la final; el rival que l´esperava: l´Atlètic.

El partit definitiu va ser un matx vibrant. Com calia que fos. L´Egara va dominar amb claredat la primera part però, dissortadament, les ocasions no acabaven de materialitzar-se. A la represa, un primer gol de Pau Quemada amb rematada de coreà i un segon d´Eduard Arbós després d´un penal-córner decantaven la balança a favor dels ratllats. La victòria a la final fou clara, de justícia, merescuda, contundent, inapelable.
L´equip, durant els quatre dies de competició, va aconseguir un total de 23 gols a favor i tan sols va encaixar-ne un. A més, fins a onze jugadors van golejar, tot plegat un final esplèndid de temporada. I escric esplèndid perquè a banda del Campionat d´Espanya d´herba l´equip ha assolit el de Catalunya, el de Catalunya de sala i el sots-campionat d´Espanya també de sala. En definitiva: els juvenils de l´Egara han demostrat que són, de llarg, el millor conjunt de la categoria.
En declaracions exclusives a "El Drac" Pere Amat destacava que durant el torneig de Bilbao "hem estat netament superiors encara que no tothom ho hagi vist així". Siso Ventalló, per la seva banda, assegurava que "l´any que ve anirem pel quatre de quatre". Que així sigui.

Pere Ejarque

A Amstelveen, La selecció espanyola va tenir molt a prop l'accès a la final, però una derrota per la mínima (1 a 0 quan faltaven tres minuts pel final i gràcies a un penal, com a mínim, discutible) contra els holandesos en l'última jornada de la primera fase va barrar el pas als de Toni Forrellat. La lluita quedava pel tercer i quart lloc. Corea -el rival amb que debutaran en els Jocs Olímpics de Sidney- va ser l' últim escull. La selecció asiàtica però es va imposar per 3 a 0 i els internacionals espanyols s'han quedat sense medalla. D'aquesta manera no han pogut igualar la millor actuació en aquesta competició, que va ser el bronze l'any 97 a Adelaida.

Els jugadors internacionals, entre ells 7 egaristes, han arribat a aquest torneig de campions després d'un calendari molt apretat, tant pel que fa a compromisos amb la selecció com amb els respectius equips. El preolímpic d'Osaka, el desenllaç de la Lliga, la Copa del Rei... ha fet que els jugadors acumulin gran nombre de partits en poc temps.
L'actuació dels representants del Club Egara ha estat força destacada, entre ells la del jove Edi Tubau que va ser proclamat com la millor promesa d'aquesta edició, la vint-i-dosena, de la competició. A més, amb 19 anys, l'Edi va convertir-se en el màxim realitzador amb 4 gols, condició que comparteix amb l'alemany Oliver Domke. El premi a aquest mèrit va ser una màquina d'afaitar, Phillips, com no podia ser d'altra manera en una competició organitzada a Holanda. Juntament a l'Edi Tubau van prendre part amb la selecció els egaristes Ramón Jufresa, Jan Dinarès, Santi Amat, Pol Amat, Jordi Quintana i Ramon Sala. Tots ells i la resta de participants de la selecció van rebre al final el guardó a l'equip amb més "fair play" de la competició. En sis partits només dues targetes verdes...

Ja s'ha acabat la temporada. La primera que l'equip femení del Club està a la Divisió d'Honor. I cal dir que s'ha fet un bon paper. Ni promoció ni res, les noies es mantenen i, havent fet una digne temporada. Malgrat que el darrer partit de la lliga contra la Universidad de Sevilla es va perdre per 1 a 2, el joc realitzat per l'equip que dirigeix Pere Sala ens ha fet quedar bé. Des de "El Drac" volem felicitar l'equip tècnic que ha fet possible amb la seva tasca el manteniment a la més alta competició femenina. Pere Sala, Lluís Mercader, Pol Oliveres i Ismael Garcia han col.laborat en que això sigui realitat.
Ara ve la Copa de la Reina, a celebrar a principis de juny a les insatal.lacions del Júnior. Hem de destacar que és la primera vegada a la història que s'hi participa. Esperem que el nostre equip femení faci una bona impresió. S'ho mereixen.

Salvador Vives i Jorba

El dilluns 29 de maig diversos components del Centre Ocupacional Amat Roumens de Caixa de Terrassa, acompanyats per la seva Directora Tècnica -senyora Marta Puig- varen rebre les primeres classes de hockey a l´Estadi Federatiu de Terrassa.

El passat 13 de maig va celebrar-se a les nostres instal.lacions el partit oficial entre les seleccions d´Espanya i Holanda, en un acte més dels que Mútua de Terrassa ha organitzat per commemorar el seu primer centenari.
L´encontre va disputar-se a l´Egara per acord de tots els clubs de hockey terrassencs. Mútua de Terrassa refermava, així, la identificació entre la ciutat i el hockey. El matx va acabar amb victòria espanyola per dos gols a un ,tot dos de Pol Amat.
Entre el públic assistent s´hi comptaven moltes de les màximes autoritats esportives i polítiques del país. Una vegada finalitzat el matx, Mútua de Terrassa va oferir una recepció-aperitiu a la sala polivalent de la nostra entitat. Posteriorment, Baltasar Pineda -President de Mútua de Terrassa- i Eusebi Cima -President de Mútua Egara- van donar cloenda a l´acte.
seva important tasca van fer possible que aquest acte sigués tot un èxit Des de "El Drac" felicitem també els primers cent anys de Mútua de Terrassa. Que en siguin molts més!

Pere Ejarque

L´hora prevista per sortir era les 5:30 d´un dijous, però a causa del retard de la família Sànchez es va marxar a les 6. El viatge va tenir diferents etapes: la dels mòbils a l´hora d´enviar missatges, la discotequera -que va ser la predominant- i en la què tothom dormia menys el Julio (el xofer).
La primera impressió sobre la residència va ser: "Me´n vull anar a casa!!", expressió dominada per l´Anna Comerma que no va parar de queixar-se de l´habitació. En qualsevol cas, totes les queixes es van acabar quan ens vam adonar que no hi havia vigilància i podíem posar la música "a tope", ballar al passadís... en definitiva, fer allò que ens donés la gana. Això sí, sempre apareixia el "Txuqui" èr espatllar els nostres plans.
A més, allà vam conèixer a uns futurs jugadors del Ràcing que estaven... (més informació us la donarà la Marta Borrat). Tanmateix, tot va quedar amb una bonica amistat -o si més no això ens imaginem-.
Finalment, però, va arribar l´hora del primer partit i, evidentment, calia deixar de banda les conyes. Motivades al cent per cent vam donar un bon espectacle als nostres seguidors -aquesta vegada la xifra arribava a 15 persones- i el matx va acabar amb un set a zero a favor. De tots ells, cal destacar-ne el parell de Maria Roure, ambdós de revés coreà. Aquesta jugadora, a més, esdevindria una de les protagonistes d´aquesta fase sector.
El segon partit fou més emocionant. En acabar la primera part el resultat era d´un a zero en contra nostra. Però gràcies al gol de l´Anna Comerma al primer minut de la represa ens vam despertar i més tard aconseguírem el definitiu 2 a 1, obra d´Ivet Amescua. Els crits d´histèria per part de les "mamis" foren els protagonistes d´aquest partit que va resoldre matemàticament la nostra classificació per al Campionat d´Espanya.
El tercer partit, contra les amfitriones, es va convertir en un intens entrenament a la portera rival sense massa encert per part nostra. Al final, però, vam assolir un 2 a zero favorable que es convertí en el passaport definitiu per la fase final.

La contracrònica:
A banda d´aquests moments de seriositat -els partits- també vam tenir els nostres moments "tontos", alguns dels quals relatem a continuació:

- Cada matí començàvem amb uns balls d´aeròbic dirigits per Anna Sala, Marta Bacardit i Anna Busquet (entre d´altres).
- Els àpats solien ser dins el mateix recinte de La Albericia. Ens demanaven puntualitat, característica que no s´amotlla gaire al nostre equip-. De veritat que ho vam intentar, tot i que Anna Arch, Sònia Torredemer i Marina Trullàs no ho van aconseguir.
- Com quasi cada any vam tenir una "novata" a l´equip. Enguany la protagonista va ser Úrsula Font la qual va fer un gran ridícul en una àrea de servei.
- A causa de petits incidents sense importància se´ns va tancar amb clau dins les corresponents habitacions contra la nostra voluntat. També vam patir vigilància nocturna per evitar les nostres converses amb la lluna per testimoni a través de les finestres. L´encarregat de fer aquesta vigilància va ser el Txuqui, que no va poder retirar-se del seu lloc d´observació fins que ens vam adormir.

Com podeu comprovar, sabem compaginar seriositat amb diversió -més o menys-. També cal destacar els crits de la persona més important de l´equip, ja que van ser els que ens van ajudar en els moments més crítics: aquests no són altres que els crits de la nostra "capi" Sònia Sànchez. Ella més que ningú sap compaginar la diversió amb la seriositat.
Encara que no haguem nomenat a Marta Ejarque, Glòria Comerma, Marina Trullàs i Maria Cortès cal destacar aquests noms ja que no són precisament angelicals, que diguéssim. Elles ja saben de què parlem. Oi "peques"?
Per últim, volem donar moltíssimes gràcies als pares Sànchez, a la Glòria Broto -mare- i al nostre xofer preferit, el Julio, que ens ha aguantat amb molta paciència durant tot el viatge. La frase amb la qual el Julio segur que somia serà: "Julio asssuvelo!!!". Va ser la frase més aclamada dins el bus. Només cal dir que esperem que ens vingueu a veure a Les Pedritxes -seu de la fase final-. Intentarem fer un bon paper en el Campionat. P.D.: Us aconsellem no ser mai a la mateixa habitació que la Marta Ejarque. Quan es dutxa podeu sortir nadant.

Les juvenils

La crònica de la fase final:
L´Egara arribava, doncs, a la fase final de XXII Campionat d´Espanya Juvenil Femení que se celebrava a les instal.lacions del C.D.Terrassa.
El primer partit va enfrontar les de Txuqui Sala amb l´equip amfitrió, i el resultat acabà sent favorable a les vermelles per tres gols a dos.
A la segona jornada les ratllades es batien amb amb les del Valdeluz madrileny. En aquest segon encontre el resultat tampoc no fou favorable i l´Egara va acabar perdent per tres gols a zero.
El darrer partit partit de grup enfrontà l´Egara amb el Covadonga. El resultat final fou d´empat a dos gols.
D´aquesta manera les nostres es veien obligades a disputar el partit per als cinquè i sisè llocs. Les rivals, les basques del Jolaseta.
El partit, segurament el millor de les ratllades al torneig, va acabar amb derrota per tres gols a un. Així, l´Egara assolia finalment el sisè lloc a la classificació en un campionat que va guanyar el Junior imposant-se al Terrassa a la final pel resultat de quatre gols a un.

Equip de redacció

Avui en dia en qualsevol tipus de tasca es considera fonamental el establir objectius a complir al llarg de un any o temporada. Nosaltres com a Club Esportiu que som, també ens fixem sempre al inici de temporada objectius per cada un dels nostres equips.
Al arribar a final de la temporada es el moment de fer balanç i al fer-ho nosaltres mateixos ens veiem sorpresos pels resultats d´aquest any, dons com veureu tot seguit, a nivell de les categories sèniors, a que em refereixo, el percentatge de compliment d´aquests objectius a estat molt elevat, en molts casos a prop del 100% que seria el màxim desitjat, però sempre difícil de aconseguir, mes quant estem parlant des de un àmbit esportiu i amateur com el nostre.
Començant pel primer equip i pendents encara del resultat de la desitjada Copa d´Europa, poca cosa a dir, dons com tots sabeu un tercer triplet a nivell estatal per tercer any consecutiu arribar a la cota màxima del 100% avanç comentada. Seguint amb el Egara 1.935 també s´ha assolit el gran objectiu de la temporada amb la permanència a la màxima categoria, potser amb mes patiment del merescut, dons amb una mica mes de sort l´equip es mereixia salvar la temporada sense necessitat de fer la promoció i amb l´ensurt a més del primer partit, però que va quedar subsanat com era de justícia amb un magnifica remuntada al Pla del Bon Aire que ens dona la permanència. I no menys podem dir dels nostre primer equip Femení, assegurant la categoria sense necessitat de promoció una jornada avanç del acabament del Campionat i amb el bitllet per participar a la Copa del Rei, com a premi a una gran temporada.
Pel que fa a la Primera Divisió, cal destacar també el magnífic paper del EHC, amb un més que merescut segon lloc al Campionat de Catalunya i la classificació per la fase d´ascens a Div. D´Honor, llàstima de no poder superar la primera fase que els hauria portat al seu desitjat viatge a Canàries, pero sens dubte a principi de temporada tots haurien signat amb els magnífics resultats finals. Pel que fa a l´Egara de 1ª Div. creiem que ens podem donar per satisfets també, amb un equip jove i amb l´inestabilitat de jugadors en que podíem comptar per lesions, juvenils amunt i avall i jugadors del primer equip, s´han mantingut a una zona mitja de la classificació al llarg de la temporada amb algun que altre partit força brillant que penso que compleix perfectament els objectius fixats per aquest equip.
Entrant a la Categoria Juvenil, ple pràcticament en quant al equip Masculí, Campió de Catalunya i d´Espanya d´Herba i Campió de Catalunya i Sots-Campió d´Espanya de Sala, molt a prop dons d´un altre 100%. No es pot demanar més desprès d´una magnifica temporada aconseguint el Campionat de Catalunya a tres jornades del final i amb un brillant Campionat d´Espanya a Bilbao a on l´equip va impressionar al resta del Hockey estatal amb una autentica exhibició de bon Hockey al llarg dels quatre dies del Campionat. I pel que fa a les Juvenils Femenines el principal objectiu que era la Classificació pel Campionat d´Espanya també es va complir, amb un brillant fase prèvia a Santander, d´on varen tornar sense perdre cap partit i amb la classificació sota el braç.
Pel que fa a segona i tercera, a destacar com sempre el bon paper del "Dream Team" de tercera amb el Sot-Campionat de Catalunya i també la bona temporada del Egara 35 de segona, amb un paper mes discret pels dos EHC, si be en aquestes categories el principal objectiu mes que el resultat en si, es passar-ho bé i això penso que s´ha complert en tots aquests equips.
En resum dons penso que ens podem donar per molt satisfets, ha estat una temporada de consolidació, junt al indiscutible regnat del nostre primer equip i la magnifica campanya del Juvenil, la permanència del Egara 35 i de l´equip Femení han estat els fets mes importants i per això des de aquestes línies volem felicitar a tots els nostres jugadors, però també i de manera molt especial els nostres Entrenadors, Caps d´equip, Preparadors Físics, Fisioterapeutes i altres col·laboradors que amb la seva dedicació i esforç fan possible la consecució d´aquests magnífics resultats, a tots dons, Moltes Gràcies.

Jacint Ramon Salvatella
Vocal Àrea Esportiva / Hockey