L´Anna va néixer a Terrassa l´any 1952, és vídua i té tres fills. Actualment resideix a Terrassa -a la zona de Vallparadís- i d´ençà del Nadal passat treballa a la Secretaria del Club, tot i que la relació amb l´Egara arrenca de molt abans. Entre les seves aficions en destaquen el tenis i el golf -esport que havia practicat durant molts anys- a més de llegir i escoltar música. A banda d´això, comenta que li agradaria molt tenir l´oportunitat de viatjar.

- Fa poc que has entrat a la Secretaria del Club. Quina primera impressió et vas endur de l´Egara? Al començament em va impactar la gran quantitat de coses que s´han de fer en el hockey, fins que no t´hi dediques no t´adones de la mà de feina que comporta. Tot i amb això, trobo que la meva feina és maquíssima perquè m´ha permès de relacionar-me amb molta gent.
- En què consisteix la teva tasca al Club? D´una banda he d´ajudar al Joan Gabarró i a la Gemma Rusiñol en les tasques de gestió del Club. D´una altra col.laboro amb la Secció de hockey en tasques com ara la comunicació amb la Federació Catalana. La veritat és que en ambdues feines disfruto molt.
- Què és allò que més maldecaps et comporta de la teva feina? Em preocupa força que se m´escapi alguna cosa. Els primers dies patia per si m´oblidava d´entregar una carta o de fer una trucada. Una vegada, però, coneixes a la gent que t´envolta aquestes petites pors van desapareixent ja que suposo que totes les feines necessiten d´un temps d´adaptació.
- Quin ambient es respira entre els treballadors de l´entitat? Entre nosaltres no hi ha cap problema. Tinc la sort de treballar amb gent molt maca. Éssent oberta i educada no hi ha cap dificultat.
- Professionalment parlant, a què t´havies dedicat anteriorment? Sempre m´havia dedicat en la vessant comercial de les empreses. En la darrera que vaig treballar, a més, vaig fer tasques de comptabilitat. Aquí a l´Egara, la possibilitat de relacionar-me amb gent que m´ofereix la feina ha estat per a mi molt gratificant ja que en feines anteriors calia molta concentració durant hores davant un ordinador i això és sempre més pesat.
- És difícil la compaginació entre la feina i la família? No hi ha problema perquè els nanos sempre s´adapten a allò que fas. Amb ells no tens dificultats: quan no hi ha temps per fer macarrons es fa una truita a la francesa i llestos!
- Parla´ns sobre la teva relació amb el golf. A casa meva érem setze germans i quan tenia vuit anys a uns quants ens van introduir a aquest esport. Era curiós veure com sis o set de nosaltres arrossegàvem els pals darrera l´entrenador. Avorrida, ho vaig deixar als dotze per reprendre-ho als quinze. D´ençà llavors i fins als vint-i-set -quan em vaig casar- vaig competir per camps de tot Catalunya i fins i tot per València. Per jugar a golf, però, es necessita molt de temps i bastants diners i és per això que actualment no m´hi puc dedicar.
- Per què, sovint, els horaris dels partits de l´Escola de hockey són tan complexos d´elaborar? El que passa és que em costa molt recordar el nom de tots els equips -sobretot els dels més petits- i els salts d´herba i sala que fan totes les categories. Suposo, però, que és com tot: cal conèixer-ho.
- Què trobes a faltar al Club? Posada a demanar m´agradaria que al bar hi hagués més assortit de pastes -encara que em diguin que sóc una mica golafre-, que a la Secretaria hi haguessin flors naturals i que s´hi introduís un fil musical.
- Quines diferències hi ha entre un ou i una castanya? La castanya és bona però costa molt de digerir. A més, tens poques maneres de menjar-la. Amb l´ou, en canvi, pots fer moltes més coses.

Ja ho veieu. L´Anna és molt simpàtica -enrollada com es diu ara-. Si la voleu conèixer millor, és cada dia a la Secretaria del Club.

Pere Ejarque