Va néixer al carrer de la Rasa de Terrassa l´any 1919. És casat i té una filla i continua residint a Terrassa. Es declara un gran aficionat als esports -n´ha practicat un munt- i a la lectura. Ha obtingut diverses distincions del Club, de les que destaquen el Diploma i l´Harmonia de Bronze. Actualment, el podeu trobar cada cap de setmana fent tasques de delegat de camp i, per sobre de tot, és una persona de Club. Coneguem-lo una mica millor.
1. La vida és un club? I tant! Els clubs són uns llocs idonis per fer salut i per relacionar-te amb molta gent. I és que és molt necessari tenir un esbargiment que faci oblidar les preocupacions del dia a dia.
2. Quan comença la seva relació amb el Club? Doncs ja fa una pila d´anys. Em sembla que comença l´any 1963 i arrenca per la meva afició al tenis. Uns anys més tard vaig començar a practicar el frontó -n´he estat jugador, delegat i àrbitre-. A més a més, i en l´esport del tenis, en aquells primers anys vaig jugar en diverses ocasions les 24 hores que organitzava el Club. De fet, i en totes les activitats que s´han realitzat al Club m´ha agradat sempre ajudar.

3. I actualment, quina tasca desenvolupa? Faig tasques de delegat de camp, això és: cuidar-me de les actes, del marcador i d´atendre els pagaments als àrbitres. I no és gens fàcil; hi ha caps de setmana que déu n´hi do.
4. A què s´ha dedicat professionalment? Jo sóc mecànic. Quan va esclatar la Guerra Civil estava estudiant a l´Escola Industrial de Terrassa, però el començament del conflicte m´impedí de concloure els estudis. He treballat en diverses indústries de Terrassa i, fins i tot, he treballat a Veneçuela. Això sí, sempre en el camp de la mecànica.
5. Què seria d´un cap de setmana sense el senyor Pérez de delegat? La veritat és que no sé qui agafaria el relleu. És una tasca molt obligada. El positiu és que sempre hi haurà gent de bona fe. És més, penso que a la vida cal ser dinàmic. Jo tinc una màxima que diu: si algú fa una cosa, per què no la puc fer jo també?
6. Quina relació té amb els àrbitres de hockey? Els àrbitres es porten molt bé amb mi perquè els ajudo tant com puc. Fins i tot el Col.legi d´Àrbitres em va entregar un trofeu de la mà del seu President d´aquella etapa, el senyor Josep Salvatella.
7. Quants esports ha practicat? Molts! Gairebé tots! Que jo recordi he practicat ciclisme, futbol, natació, frontó, tenis, muntanyisme i, fins i tot, la boxa. Això sí, només un combat.
8. Quin pensa que és l´esport més complet? Sens dubte la natació. Amb aquest esport es treballa tot el cos conjuntament.
9. Què prefereix: la televisió o els llibres? Els llibres, rotundament. A mi m´apassionen les biografies de grans personatges. En tinc una col.lecció molt extensa. La televisió la miro tan sols de vegades i per força, quan m´ho diu la meva filla.
10. Diu el poeta: "No diguis a ningú que fa molts anys que cerco la veritat". Hi està d´acord? Avui dia hi ha molta farsa i molt poques persones sinceres. En qualsevol cas, està molt bé buscar sempre la veritat.

El senyor Pérez acumula experiència, molta experiència. I el pas dels anys no poden sinó donar sabiduria a una persona. Potser ens hauríem d´escoltar més sovint les persones grans perquè els nostres grans problemes se´ls miren amb una distància que gairebé sempre és la que ens fa falta. Moltes gràcies Joaquim!

Pere Ejarque