Des de la meva vocalia , l'àrea social o d´atenció al soci, que comprèn aspectes molt diversos, però tots relacionats amb les persones, vull significar-vos un aspecte que d'un temps cap aquí he anat copçant. Ho he fet xerrant, comentant en tertúlies amb els meus companys, amb socis, amb definitiva amb gent de club. Queda clar que tots ens estimem l'Egara, però potser no ho fem prou... vull dir amb prou intensitat. Vull dir que hem de sentir més els nostres colors, aquells que ens representen, els que ens identifiquen arreu. Els èxits esportius i associatius de l'Egara són de tots. Per això tots ens hi hauríem d'implicar una mica més.

És tan important animar el nostre primer equip o assistir a una important final de tenis com veure tots els partits que juga el teu fill o la teva filla. Però... s´está donant el cas , i cada vegada més sovint, que sino juguen els teus ja no ens importa res. Hem de ser més solidaris. Hem de pensar que tenim molts equips i moltes categories que necessiten -a més d´un entrenador i un delegat que en ocasions els manquen- també el nostre recolzament i el caliu humà. La mateixa solidaritat també es pot demostrar a l´hora de viure el club , amb l´ambient que nosaltres mateixos podem crear . Per exemple, quan arriba un soci nou i encara no está prou identificat, o sigui que sembla una mica perdut, és llavors quan li hem de fer costat ; o quan el cambrer s´oblida de la comanda o la porta malament , sembla que estiguem esperant aquest moment per escridassar-lo sense compassió . També podríem parlar de solidaritat respectant les instal .lacións , el mobiliari o el pas zebra a l´hora d´aparcar el cotxe.
Com veureu , per ser solidaris no cal estar associats a cap ONG ; hem de començar per les petites coses, les de cada dia.

Rafa Mundet i Garcia-Cascón
Vocal d´Atenció al Soci